Marxisme i esquerra anglosaxona, els referents econòmics del discurs d'Aragonès
El candidat a la presidència utilitza idees de Marx, Stiglitz i Mazzucato per marcar la seva proposta econòmica
El pare del comunisme, Karl Marx, i dos economistes nord-americans de caràcter progressista han sigut les tres referències en el pla econòmic del discurs d'investidura de Pere Aragonès. El candidat republicà ha compaginat una figura històrica de l'esquerra amb dos noms de moda en el món anglosaxó.
Marx ha sigut la primera referència, quan Aragonès s'hi ha referit per recordar que "preu i valor no són el mateix". El filòsof alemany, en efecte, va defensar aquesta premissa, que va utilitzar per construir, entre altres, conceptes com el de "plusvàlua" per demostrar la concentració de la riquesa en mans de la classe capitalista que s'aprofitava del treball dels obrers. Aragonès l'ha utilitzat, però en un camp molt específic: per referir-se a la infravaloració dels serveis de cures i l'atenció social a la dependència.
La segona referència ha sigut al premi Nobel d'economia del 2001, Joseph Stiglitz. Aragonès l'ha citat per remarcar que "la veritable riquesa" d'un país s'ha de mesurar per "la seva capacitat d'oferir un elevat nivell de vida a tots els ciutadans". Sitglitz és un dels economistes de referència de l'ala esquerra del Partit Demòcrata nord-americà, encapçalada pel senador Bernie Sanders i la congresista Alexandria Ocasio-Cortez, dos "socialistes democràtics" declarats.
Stiglitz combrega amb les idees de la socialdemocràcia, tot i que prefereix defugir aquesta etiqueta (socialista és encara un terme bastant tabú als EUA) per parlar de "capitalisme progressista". Independentment del nom, el que defensa és el manteniment d'una economia de mercat, però amb fortes intervencions del govern a nivell tant de regulació com d'implicació com a agent en els mercats, oferint serveis bàsics gestionats per l'administració o per empreses públiques en camps com l'educació, la sanitat, l'energia, l'habitatge o la recerca, seguint el model de Dinamarca i Suècia.
L'economista creu que aquest tipus de polítiques permetrien "salvar el capitalisme de si mateix" mitjançant un "nou contracte social", una idea que Aragonès ha fet servir per parlar de reorientar les polítiques econòmiques cap a un model més social. La idea de contracte social, no obstant, ve del filòsof francès del segle XVIII Jean-Jacques Rousseau i fa referència a la legitimitat i acceptació que atorguen els ciutadans a l'estat perquè els governi.
Una referència compartida amb Pedro Sánchez
En aquest sentit, l'intervencionisme de Stiglitz lliga amb la tercera referència del discurs: a l'economista italoamericana Mariana Mazzucato i el seu llibre The entrepreneurial state (L'estat emprenedor). Mazzucato defensa que l'èxit dels Estats Units com a país líder en innovació tecnològica no es basa en el discurs habitual en aquest país, que diu que la innovació es produeix gràcies a la fortalesa de la iniciativa privada en un mercat lliure, sinó que demostra que és justament el contrari: que és gràcies a la inversió en recerca d'agències i universitats públiques i a la intervenció directa del govern federal que es desenvolupen noves tecnologies que després són aprofitades pel sector privat.
La menció a Mazzucato ha donat peu a la proposta d'Aragonès de transformar l'Institut Català de Finances en un banc públic que impulsi el finançament governamental en àmbits com la recerca. Es dona la coincidència que Mazzucato també és una de les economistes de referència del govern espanyol i que el desembre passat va assistir a Madrid a la presentació que Pedro Sánchez va fer del programa Missions ciència i innovació, directament inspirat en un altre llibre de l'economista, Mission economy: A moonshot guide to changing capitalism (Missió Economia: una guia de missions per canviar el capitalilsme).
