En marxa la caixa de solidaritat pels condemnats pel Procés
Entitats i partits anuncien conjuntament l'obertura d'un fons per ajudar "econòmicament" les persones que vegin afectat el seu patrimoni per una sanció
Barcelona"Cap persona que assumeixi el mandat de les urnes deixarà de rebre el nostre suport". Amb aquesta frase, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha anunciat l'obertura d'un fons de solidaritat pels condemnats pel Procés per tal de fer front a les multes econòmiques. Òmnium i ANC, impulsores i responsables de la caixa de solidaritat, han presentat el fons de forma conjunta amb els dirigents de Junts pel Sí, la CUP i també Catalunya Sí que es Pot davant de les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, just després que declaressin la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la Mesa, Anna Simó.
Les aportacions ja es poden donar a través de caixadesolidaritat.cat. Els expresidents del Parlament Ernest Benach, Núria de Gispert i Joan Rigol seran els encarregats d'auditar aquest fons. Les primeres sancions que afrontarà la caixa de solidaritat seran la de l'exconseller i exdiputat al Congrés Francesc Homs -condemnat pel 9-N- i la de Joan Guirado, condemnat per portar una estelada a un camp de futbol. El fons de solidaritat, ha aclarit Sànchez, respondrà a multes imposades a persones físiques en casos relacionats amb el referèndum i el procés d'independència. En cap cas, la caixa de solidaritat sufragarà multes de partits o entitats -ha deixat clar el president de l'ANC-.
Al seu torn, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha celebrat la posada en marxa d'aquest fons asseverant que és una mostra més que els encausats i els condemnats pel Procés "no estaran sols". "És una mala notícia" pel govern espanyol, ha assegurat.
La caixa de solidaritat per afrontar les multes pel Procés"Aquesta caixa de resistència no és altra cosa que la capacitat del poble de Catalunya de batallar contra els nostres adversaris", ha assegurat l'expresident del Parlament Joan Rigol, que serà un dels auditors del fons. Rigol, que ja va ser coordinador també del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, s'ha compromès a defensar Catalunya "fins al final, fins a la plena sobirania": "Al govern espanyol li hauria de fer vergonya voler interrompre la voluntat d'un poble que cada any sortim al carrer".
Al seu torn, l'expresidenta Núria de Gispert ha assegurat que és un "honor" poder ser auditora d'aquesta caixa de solidaritat. "Ens voldran cansar, però no ho farem", ha sentenciat mostrant-se convençuda que es farà el referèndum aquest 2017.
Els encausats del Parlament
Després d'Homs, és probable que vingui la condemna de l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, ara en procés de revisió al Tribunal Suprem. Un cop sigui sentència ferma, l'expresident i les exconselleres també hauran d'afrontar multes de més de 30.000 euros. Els encausats del Parlament i la seva presidenta, Carme Forcadell, també tindrien sancions similars per un delicte de desobediència per no fer cas del Tribunal Constitucional i permetre la votació de la resolució sobre el referèndum al debat de política general.
Des del sobiranisme assumeixen que la resposta de l’Estat a les lleis de desconnexió o a la convocatòria de referèndum serà l’aplicació de la nova llei del TC, que el mateix PP ha admès que va tirar endavant per frenar el procés. L’última reforma atorga al Constitucional competències per fer complir les seves sentències i sancionar aquells que es neguin a seguir-les, ja sigui mitjançant una multa econòmica o la suspensió del càrrec públic.
La nova legislació permet imposar multes d’entre tres mil i trenta mil euros a aquelles autoritats públiques que incompleixin les resolucions del TC, amb el permís de reiterar les sancions fins que la persona en qüestió obeeixi l’alt tribunal. El fons de solidaritat hauria de respondre, segons preveuen, a aquest tipus de sancions.
El precedent de les Illes
La caixa de resistència es va utilitzar en el cas de la vaga dels docents pel decret de trilingüisme a les Illes Balears, en època de govern del PP. La seva funció era ajudar econòmicament els professors que es van declarar en vaga indefinida i no cobraven, a més de contractar assessoria jurídica. Va arribar a reunir fins a 700.000 euros amb aportacions privades sota l’empara legal de l’Obra Cultural Balear.
El PP ho veu un "esperpent"
El líder del PP català, Xavier García Albiol, no ha trigat a reaccionar a la iniciativa, que ha qualificat "d'esperpent". Albiol considera que "passar el platet" és un engany perquè "tothom" sap que les entitats sobiranistes estan "finançades per Generalitat i ajuntaments", un fet que ha criticat perquè considera que els no independentistes també "els hi paguen la festa".
"Per més diners i subvencions que tinguin, cada dia estan més sols", ha assegurat. El líder popular ha tornat a deixar clar que el procés sobiranista no tirarà endavant perquè els unionistes estan guanyant la "batalla de la democràcia i la llibertat".