El fiscal de Catalunya proposa llistes públiques de les donacions a partits

BarcelonaLlistes públiques de les donacions a partits o un blindatge del sistema de contractació són algunes de les idees per lluitar contra la corrupció proposades pel fiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, que també creu necessaris uns jutjats dedicats de forma exclusiva a perseguir el frau. En una entrevista amb Efe, Rodríguez Sol ha apostat perquè hi hagi més transparència per evitar la corrupció política i, com una de les principals mesures, proposa una llei de finançament de partits que "una vegada per sempre, amb llum i taquígrafs", reconegui i assumeixi les donacions. En aquest sentit, el fiscal defensa la difusió obligatòria de les donacions de particulars a partits polítics, per exemple, mitjançant un registre públic o deixant aquesta informació a mans de les Corts. "Si vostè vol donar diners, com que igualment els donarà, faci-ho, però de forma transparent", ha assenyalat Martín Rodríguez Sol, que el mes de juliol passat va prendre possessió del seu càrrec en substitució de Teresa Compte.

Una altra idea que ofereix el fiscal per combatre la corrupció és el blindatge del sistema de contractació administrativa mitjançant una "normativa clara sobre concursos" en la qual sigui essencial el paper de control dels interventors i es limiti el marge de maniobra de l'administració. Segons l'opinió de Rodríguez Sol, l'administració ha de tenir "cert camp de maniobra" en la gestió de les adjudicacions públiques, però caldria actuar per restringir-lo en el cas d'apreciar-se un abús d'algunes pràctiques, com la divisió dels contractes en lots per assignar-los sense necessitat de concurs. "Cal jugar en un cert camp de maniobra, però si es demostra que això ha servit per acabar corrompent el sistema haurem d'anar potser a un sistema més dur", ha assenyalat.

Des de l'àmbit judicial, el fiscal superior de Catalunya ha reclamat que els jutges que assumeixen assumptes de corrupció puguin dedicar-s'hi en exclusiva, atès que es tracta de causes que "solen ser prolixes, confuses", i en les quals els acusats acostumen a estar abonats per bons equips d'advocats. "El coll d'ampolla és on hi ha el jutge d'instrucció", ha afegit Rodríguez Sol, que reconeix que "fa falta molta vocació i afany" per dedicar una atenció especial a una investigació sobre corrupció sense que et distreguin els milers de causes que anualment arriben a un jutjat.

Regular les escoltes telefòniques

El fiscal superior creu que una de les qüestions que explica que en els últims temps hagin aflorat tants casos de corrupció és l'ús generalitzat de les intervencions telefòniques en els assumptes de corrupció. Per evitar que, com succeeix en molts casos, els tribunals acabin anul·lant les escoltes per il·legals, Martínez Sol ha demanat una regulació de la llei d'intervencions telefòniques, sobre la qual no hi ha legislació, per la qual cosa jutges i fiscals han d'"anar tirant de la doctrina del Tribunal Constitucional i el Suprem". Segons la seva opinió, "ha arribat el moment que algú escrigui a la llei" els límits clars a les intervencions telefòniques: en quin tipus de delictes es poden acordar, quin és el seu control judicial o quant temps es poden mantenir les escoltes. "Ens interessa tenir mitjans de prova inatacables que garanteixin al ciutadà que tot s'ha fet d'acord amb la llei", ha afegit.

El fiscal superior carrega en l'entrevista amb Efe contra la llei −del 1870− que deixa en mans del govern central la facultat de concedir indults, una prerrogativa que en ocasions s'ha utilitzat a Espanya per lliurar de la presó condemnats per corrupció. "En un Estat on ens creguéssim realment la divisió de poders, hauríem de fer un ús extraordinàriament extraordinari de l'indult", ha opinat el fiscal superior, que creu que el problema que la llei no es reformi és que "els que l'han de canviar, que són els polítics, s'han guardat aquesta clau final". Per Martín Rodríguez Sol, a tot estirar l'executiu hauria de concedir tres o quatre indults l'any, "no el que estem veient ara, en què el govern acaba desfent la feina dels tribunals".