Rovira es defensa atacant Junqueras per la B: "Des de la presidència del partit es considerava que érem tous"
La secretària general del partit va demanar activar la B d'Esquerra després del cas dels cartells
Barcelona"No hi ha estructures paral·leles. Les campanyes d'activisme, ERC les fa des de l'àmbit de la direcció", deia Marta Rovira poc després que l’ARA destapés que els cartells denigrants contra els germans Maragall havien sortit de les files d’Esquerra i que això s’havia orquestrat a través d’una estructura a l’ombra. Ara, El matíde Catalunya Ràdio ha revelat que la secretària general dels republicans no només coneixia l’existència de l'anomenada B, sinó que, a més, va demanar activar-la el gener del 2024, gairebé un any després de l'afer dels cartells i quan ja sabia que havien sortit des d'aquesta estructura. Aquesta tarda Rovira s'ha defensat a través d'una carta pública: "Des de la presidència [del partit], es considerava que érem tous i molta gent ens demanava que ens defenséssim més («Som massa tous, també hem de trencar cames»)", ha declarat, relacionant Oriol Junqueras –llavors president de la formació– amb la B i justificant-ne l'existència per l'encàrrec de la cúpula de "professionalitzar" l'organització.
El 27 de gener del 2024, data en què la direcció dels republicans ja estava assabentada que la B era la responsable del cas dels cartells, Rovira va demanar tornar-la a activar arran d’una entrevista a un membre de Junts que no li va agradar. "Com estem de la campanya B?", preguntava Rovira, en una conversa en un xat a la qual ha tingut accés El matí de Catalunya Ràdio. "Algú tenim", li va respondre l’exdirigent d'ERC Sergi Sabrià referint-se als membres de la B, que continuaven treballant per al partit presentant factures a una empresa afí a la formació, tal com va explicar l'ARA quan va destapar el cas. Tot apunta que l'entrevistat era l'assessor (i ara diputat) Josep Pagès, que aquell mateix dia es pronunciava sobre la proposició de llei d'amnistia en una entrevista a El Nacional. Pagès ha ironitzat a X dient que encara espera els mariachis.
El matí de Catalunya Ràdio també ha tingut accés a les converses que dirigents d’Esquerra van mantenir en un xat quan un responsable del partit va informar-los de l’existència dels cartells abans que la premsa se'n fes ressò. Rovira va ser la primera a reaccionar-hi: "És una campanya tan agressiva que, si la denunciem, potser arranquem uns vots de solidaritat", va comentar la secretària general, mentre uns altres dirigents es feien creus del tema. Al grup es va debatre què s’havia de fer davant l'afer dels cartells i si s’havia de fer servir políticament per afavorir Ernest Maragall.
Rovira assenyala Junqueras
Hores després de fer-se pública la informació, Rovira ha carregat contra el que considera que és una "filtració esbiaixada" de la qual ha responsabilitzat la candidatura d'Oriol Junqueras, tot i que sense anomenar-lo directament. Segons ha dit, els seus rivals al congrés pretenen "encolomar" a Rovira una campanya que ni va organitzar ni va autoritzar per "afirmar que ells no hi tenen res a veure i assenyalar altres culpables" a la direcció del partit. "Tinc la necessitat de trencar el silenci i explicar-me. Fins ara he callat per responsabilitat, per respecte als procediments interns i perquè creia que era la millor manera de protegir Esquerra", diu al comunicat. Prèviament, a preguntes de l'emissora, la dirigent republicana havia declinat pronunciar-s'hi i ara argumenta que no sap si els missatges van existir, perquè no té manera de comprovar-ho.
Rovira també assenyala l'expresident d'Esquerra per l'estructura B del partit i insisteix que la presidència i la secretaria general dels republicans "sempre han compartit el mateix equip". En el marc d'aquest tàndem, comenta Rovira, va rebre l'encàrrec de "professionalitzar l'organització", un eufemisme que ha fet servir abans per parlar de la B i de les accions de falsa bandera que van organitzar. "Des de la presidència, es considerava que érem tous i molta gent ens demanava que ens defenséssim més («Som massa tous, també hem de trencar cames»)", diu Rovira. I aprofita l'avinentesa per llançar un dard a Junqueras: "Resulta curiós que, a les portes d'un congrés nacional, els equips de treball només siguin meus i paral·lels".
En aquest sentit, la secretària general avisa que també té "captures, comentaris privats i converses" que podrien comprometre companys de partit, però diu que no caurà en la temptació de fer-los servir per enderrocar les candidatures que disputen el lideratge als roviristes: la de Junqueras, Foc Nou (amb Alfred Bosch entre els impulsors) i la del Col·lectiu 1 d'Octubre.
Membres de la candidatura d'Oriol Junqueras han contestat a Rovira a través de les xarxes. És el cas de l'exconseller Bernat Solé, que ha afirmat: "El camí de les falses acusacions sense evidències només ens afebleix".
La candidatura de Foc Nou, per la seva banda, ha aprofitat la polèmica per desmarcar-se de "la motxilla de les dues opcions oficialistes", la de Junqueras i la Nova Esquerra Nacional, que aglutina els roviristes. En la mateixa línia s'ha expressat el Col·lectiu 1 d'Octubre, que abandera la candidatura Recuperem ERC: "Tant els partidaris de Rovira com els de Junqueras han d'entendre que utilitzar l'Alzheimer en política és inacceptable", han escrit a X. Des de Nova Esquerra Nacional, la republicana Alba Camps ha tornat a condemnar l'acció dels cartells: "Conèixer qui pren les decisions, el perquè i el com representa més ètica i moralitat: garantia de no repetició".
Vilalta hi veu un "atac personal"
Més enllà de les candidatures que opten a liderar el partit, des de Calàbria la secretària general adjunta, Marta Vilalta, ha defensat aquest dilluns Rovira argumentant que les converses fetes públiques ara no aporten cap informació nova i són un "atac personal" contra ella: "Són converses privades que no s'havien d'utilitzar per fer mal a persones i projectes. I menys en el marc d'un procés congressual, i això, malgrat tot, explica massa coses".
Esquerra encara no ha resolt la investigació interna oberta al juliol que ja va expedientar quatre persones. En principi s'havia d'haver resolt a principis del mes d'agost, però a hores d'ara encara està pendent que la comissió de garanties confirmi les sancions. "Vam demanar la màxima celeritat", ha dit Vilalta en roda de premsa. Sobre si aquesta investigació s'hauria d'ampliar a tota l'estructura B, la portaveu ha assegurat que el partit ja ha fet totes les investigacions "necessàries per aclarir els fets".