Marta Rovira: “Estic preparada per assumir la presidència de la Generalitat”

BarcelonaMarta Rovira (Vic, 1977) ja ha adoptat un discurs de presidenciable que ha de combinar el diagnòstic i l’autocrítica sobre el que ha passat amb el projecte de futur. “No tenim cap més opció que tirar endavant”, diu.

¿Tots els que éreu en primera línia entre l’1-O i el dia 27 ja teniu un diagnòstic del que va passar?

Som molt conscients que el que va fer aquest país l’1-O és una gran proesa que hem de preservar. Aquest país va decidir decidir. Va decidir mantenir-se dempeus i dir al món que aquí hi ha una sèrie de ciutadans que volen votar per avançar.

Va ser un gran èxit, però un mes i mig després tenim mig govern a la presó i mig a l’exili. No era aquest el final somiat...

No, no era el final somiat. I encara menys després del que va significar l’1-O, aquella conjunció de la societat civil i les institucions cooperant perquè el país emprengui i decideixi. Crec que hem de reivindicar aquest esperit i fer-lo molt present en els pròxims mesos per fer República.

Al final es va decidir fer la declaració però no implementar la República perquè, segons vostès, hi havia perill real de violència per part de l’Estat. Com es va prendre la decisió? Tots hi estaven d’acord?

Va ser un procés complex. L’1-O va ser una proesa d’institucions i societat civil, però també hi va haver una intervenció brutal per part de l’estat espanyol. L’1-O vam aprendre una gran lliçó: que l’Estat estava disposat absolutament a tot, però a tot, perquè Catalunya no decidís el seu futur de manera lliure i democràtica. Això també és una lliçó molt dura, de les més dures, que hem hagut d’assumir. Crec que encara estem digerint que l’estat espanyol no hagi fet la transició democràtica, que continuï encara amb reminiscències franquistes. Aquesta violència d’estat venia amanida amb unes amenaces que ja he explicat i que es van posar sobre la taula. Això va dificultar la presa de decisions aquells dies.

La paradoxa que afronta l’independentisme és que, malgrat que potser té més motius que mai per voler-la, s’adona que aconseguir la independència serà molt més difícil del que es pensava.

Correcte. És exactament això. Aprendre la lliçó que l’Estat ha sobrepassat uns límits que, probablement per falta de previsió o per, com han dit alguns, ingenuïtat, ens pensàvem que no traspassaria. Els límits d’afectar la convivència, la pau, l’estabilitat, els drets fonamentals. Aquesta és la dura lliçó que hem après des de l’1-O fins al 27-O. Hem de continuar caminant, és evident. No podem renunciar als nostres objectius polítics, perquè no hi ha un projecte alternatiu que no sigui el bloqueig i l’immobilisme.

Una altra de les coses que s’han vist és que es creava una afectació econòmica, amb trasllats de seus, baixada de pernoctacions...

Actuen irresponsablement. Primer, perquè utilitzen la violència d’estat, com la intervenció policial de l’1-O. Això sí que afecta l’estabilitat econòmica. Tot i això, la nostra economia funciona. Però el mateix estat espanyol és un llast per a l’economia catalana. Això també ho hem de dir.

Un cop arribats aquí, quina és la nova estratègia per aconseguir la independència?

Passa obligatòriament per guanyar el 21-D. Com més forts siguem i més ampli sigui el mandat, més podrem continuar avançant per aquesta República. Això és cabdal. Aquestes eleccions van d’això. Són el plebiscit que el president Rajoy no s’ha atrevit a acceptar. Ara cal que assumeixi el mandat que surti de les urnes i que accepti negociar-lo.

Això vol dir superar el 50% dels vots?

Els vots, seguint les regles del joc democràtic, es comptaran en escons al Parlament de Catalunya. Si no, que s’hagués convocat un referèndum.

Ha visitat Oriol Junqueras i la resta de consellers a la presó?

Sí, hi vaig anar la setmana passada. Vam intentar visitar a tothom. Les conselleres, els consellers i el vicepresident. Els vaig trobar ferms, determinats, bastant conscients de la situació. Superada la sorpresa que els va provocar el fet que tot anés tan ràpid...

No s’ho s’esperaven?

Tothom tenia certa esperança, i potser és el punt de realisme i autocrítica que hem d’assumir, que l’estat espanyol no s’atreviria a carregar-se uns principis tan fonamentals en un estat de dret i democràtic. Dit això, crec que no s’ho podrà permetre gaire temps més.

¿Per sortir de la presó se’ls demana una mena d’abjuració de l’independentisme?

Recordo que els dies previs a les declaracions de la mesa del Parlament al Suprem van anar carregats d’un relat de la caverna mediàtica que deia que si no declaraven certes coses acabarien a la presó. És en aquest escenari de coacció i humiliació que et jugues la teva llibertat.

¿Veurem Oriol Junqueras i la resta de consellers fent campanya?

És una incògnita ara mateix.

Si la candidatura que rep més vots és ERC i Oriol Junqueras no pot ser investit, està preparada per assumir la presidència de la Generalitat de Catalunya?

Si les eleccions es produeixen en les circumstàncies actuals, que Oriol Junqueras és a la presó, i la candidatura d’ERC resulta ser la més votada, estic preparada i assumiré les responsabilitats que facin falta. Si passen per la presidència, així serà. I l’endemà ens posarem a treballar perquè els empresonats puguin sortir i perquè el Govern legítim a l’exili pugui tornar. Això ho farem plegats. I també construir un altre cop allò a què tenim dret, restituir les institucions i posar-les al servei dels ciutadans. Posar fi al 155 i el que significa...

Què significa?

Ha significat, per exemple, que s’aturi el pla de fosses i es retardi el pagament de molts contractes programa amb entitats del tercer sector, cosa que posa en risc molts serveis socials bàsics. També s’han aturat les ajudes en l’àmbit industrial, no s’està implementant la renda garantia de ciutadania, s’han tancat les delegacions a l’estranger...

¿Tot això es podrà restituir amb un Govern independentista?

Em sembla que sí.

¿Tornaran a nomenar Josep Lluís Trapero com a cap dels Mossos?

Hem de restaurar tot el que s’ha escapçat sense fonaments professionals o meritocràtics; per raons purament polítiques. Crec que s’ha relegat el major Trapero per criteris polítics, no pel seu expedient professional. Perquè la seva feina ha sigut reconeguda per una àmplia majoria social, sobretot en relació amb la gestió dels atemptats de Barcelona.

Vostès estan posant l’èmfasi en el fet que la via per implementar la República ha de ser la negociació amb l’Estat i la UE, i no tant la via unilateral. ¿Això vol dir que en la pròxima legislatura l’estratègia passarà per moure’s dintre el marc legal?

Nosaltres a partir del 21-D començarem un procés per implementar la República, per fer avançar aquest país. Ens sembla l’únic projecte polític que hi ha avui sobre la taula. Ho farem havent après moltes lliçons. Entre d’altres saber quin és l’estat que tenim davant. Ara bé, vull deixar una cosa clara. Qui ens ha posat en situació d’unilateralitat sempre ha sigut el govern espanyol negant el diàleg i la negociació. No ha sigut mai voluntat dels partits independentistes implementar la nostra agenda política en contra de l’Estat. Sempre hem apel·lat al diàleg.

Però per què hauria de voler negociar res l’Estat després del 21-D?

Doncs haurem de fer avançar aquest país sense haver d’estar pendents del permís de l’estat espanyol. Com ho farem? Per exemple, fent que a l’hivern no hi hagi talls de subministraments bàsics. Això vol dir obrir expedients sancionadors, signar convenis amb les elèctriques... ¿Ens impedirà l’Estat que ajudem la gent que pateix més? No ho pot pas fer. D’això nosaltres en diem fer República. Sense haver de demanar permís a l’estat espanyol, sense quedar limitats pels privilegis dels oligopolis.

¿Això suposa un canvi d’estratègia respecte a la legislatura anterior, en què no es reconeixia el marc legal espanyol?

Ens sembla que no hem d’entrar en debats legalistes ni en si és un canvi clar d’estratègia. Ara cal que abandonem les declaracions simbòliques i polítiques. Ja les hem fet. Ara hem de treballar el perquè hem fet tot això tan simbòlic. Aquesta legislatura, malauradament, s’ha quedat en temes molt simbòlics. No hem pogut implementar la llei d’impost a les entitats financeres ni la llei d’igualtat efectiva entre homes i dones.

¿Es tracta de posar l’accent en l’agenda social?

No només en l’agenda social, en l’econòmica també. Nosaltres no volem que el senyor Montoro estigui dirigint el departament d’Economia. No esperarem que el govern espanyol digui que tenim permís, o faci debats i tregui sentències esbiaixades interpretant legalitats. Ni esperarem sentències del TC que ens diguin si ho fem bé o no d’aquí deu anys. Volem un país a favor de tothom, independentment d’on vinguin, de què parlin, de quins orígens tinguin.

¿Una de les lliçons apreses és no posar terminis per aconseguir la independència efectiva?

És una de les lliçons en majúscules, i l’hem assumit tots. No ens hem de marcar terminis inexpugnables. Marquem terminis i anem explicant com evolucionen. És una de les altres coses que hem guanyat. Hem d’avançar amb molta més transparència i menys paternalisme. La ciutadania ha de tenir molta més informació.

¿L’únic escenari postelectoral amb què treballen és una aliança amb JxCat i la CUP?

És amb qui tenim clars molts dels objectius polítics que hi ha sobre la taula: l’alliberament dels presos, la restitució de les institucions i del Govern legítim, aturar l’article 155, etc. També compartim què farem a partir del dia 22. Quin projecte? Fer República. Aquí potser podem tenir diferències de matís. Per això també tots hi concorrem amb llistes pròpies i explicant com entenem que es construeix la República. A partir d’aquí, tots plegats, tant la CUP com nosaltres i el PDECat, estem disposats a incloure-hi tothom que s’hi vulgui sumar.

Què hauria de passar en l’àmbit polític espanyol perquè s’avinguessin a un referèndum pactat, que li donaria l’homologació internacional que no tenia l’1-O?

La nostra feina és anar batallant i obtenir un altre cop el mandat democràtic, fer-lo efectiu des de les institucions, aturar el 155 i la intervenció de la Generalitat, alliberar els presos, etc. Estem en aquesta fase. Hem après moltes coses. Per exemple, que l’Estat reacciona de determinada manera. També sabem quins són els nostres drets civils i polítics, hem guanyat en dignitat. Amb tot el que hem après i el que hem acumulat, que encara ens fa més forts, hem de tirar endavant i fer avançar el nostre país.