Política20/02/2018

Marta Rovira marca distàncies amb Puigdemont

Llarena la deixa en llibertat sota fiança de 60.000 € i no imposa mesures cautelars per a Marta Pascal

Ot Serra
i Ot Serra

MadridLa declaració de Marta Rovira al Tribunal Suprem no va fer més que constatar la distància que a poc a poc s’ha anat consolidant entre ella i Carles Puigdemont. El jutge la va deixar en llibertat -haurà de fer front a una fiança de 60.000 euros- després de tornar a sentir que la DUI va ser simplement simbòlica. Una tesi que també va defensar tot seguit la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, a qui el jutge va deixar en llibertat sense fiança. A més d’explicar que no hi havia intenció d’aplicar el resultat de l’1-O, la dirigent d’ERC també va desmarcar-se del president del Govern, a qui va dir que no té previst tornar a veure.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Les discrepàncies entre Rovira i Puigdemont van començar l’1-O. La secretària general d’ERC va explicar ahir al magistrat Pablo Llarena que l’1 d’octubre a la tarda al Palau de la Generalitat va proposar a membres del Govern i a representants dels partits independentistes que se suspengués la votació. Les imatges de la violència policial als col·legis electorals, i no les advertències del Tribunal Constitucional, n’eren els motius. Puigdemont hi va veure més inconvenients que avantatges i va rebutjar la proposta. La tensió va seguir creixent amb la declaració suspesa del 10 d’octubre i, sobretot, a partir del 26 d’octubre, quan el president del Govern pretenia convocar eleccions sense proclamar la independència. L’aplicació del 155 i la falta d’acord per al nou full de ruta han reproduït el malestar.

Cargando
No hay anuncios

Més enllà de les discrepàncies, la primera de les tres visites d’aquesta setmana al Tribunal Suprem va tenir un resultat tranquil·litzador per a l’independentisme: Marta Rovira i Marta Pascal han dormit a casa després que el jutge les deixés en llibertat. El gruix de representants sobiranistes concentrats a les portes del Suprem, però, van haver d’aguantar la respiració durant uns minuts, quan l’acusació popular (Vox) va demanar presó incondicional per a la secretària general d’ERC. Un cop escoltada la seva declaració, el jutge la va deixar en llibertat amb una fiança de 60.000 euros, de manera que no va haver d’entrar a la presó. La fiscalia va deixar en mans de Llarena l’import de la fiança. Després de menys d’una hora d’interrogatori, la coordinadora general del PDECat també sortia del Suprem, ella sense mesures cautelars, i aplaudida, com Rovira, pel desembarcament sobiranista davant les portes del Suprem.

Rovira coneixerà avui quin termini té per pagar els 60.000 euros, que es finançaran amb la caixa de solidaritat de l’ANC i d’Òmnium. Després de la declaració, flanquejada pels seus i increpada per tres manifestants espanyolistes -que mai fallen a les cites de l’independentisme al Suprem-, la republicana va fer via cap a Estremera per reunir-se amb el president d’Esquerra.

Cargando
No hay anuncios

Les dues reunions a Brussel·les

En l’interrogatori davant Llarena, d’unes dues hores, Rovira va ampliar el que ja havia explicat fa unes setmanes a TV3: si aleshores havia descrit una reunió l’1-O en què es va temptejar la suspensió, davant del jutge va assenyalar que la proposta d’aturar el referèndum per la violència era seva, i la iniciativa de continuar-lo, de Puigdemont.

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa a la seva relació actual amb el president, va detallar que des que Puigdemont va marxar a Brussel·les hi ha anat dues vegades. La primera, el 14 de novembre, per fer saber al president i als consellers exiliats a la capital belga que ERC es presentaria en solitari a les eleccions del 21 de desembre. En la segona, a principis de gener, per comunicar que Esquerra rebutjava la proposta de JxCat de bloquejar la constitució del Parlament. Ahir Rovira va explicar a Llarena que des d’aleshores no ha tornat a viatjar a Brussel·les i que no participa en les negociacions amb JxCat per a la investidura, sinó que el seu rol se circumscriu a tasques parlamentàries.

Certament, ha deixat en mans de membres de la seva màxima confiança aquestes gestions, per bé que ha anat supervisant tots els moviments, segons expliquen fonts del partit. A més, la líder republicana ha desaparegut del focus mediàtic per centrar-se en la seva defensa al Suprem. Tot plegat després que Llarena hagi situat Puigdemont al centre del conflicte i l’hagi fet servir per negar la llibertat de Joaquim Forn i Jordi Sànchez. Ahir Vox va insistir molt en les visites de Rovira a Brussel·les i en els contactes amb el president a l’exili, sense que Rovira respongués a les preguntes del partit ultradretà. Durant la vista per abordar les mesures cautelars, l’advocat de Rovira, Joan Castelló, va defensar la seva llibertat per afavorir un clima polític de “pau”.

Cargando
No hay anuncios

Com era previsible, tant el discurs de Rovira com el de Pascal en relació al Procés va ser més reservat que el que va oferir la setmana passada l’exdiputada de la CUP Mireia Boya -que ahir era a les portes del Suprem-, en el qual va assegurar que la DUI del 27 d’octubre la va votar esperant que tingués conseqüències “reals”. La secretària general d’ERC, en canvi, va asseverar es tractava d’una “declaració política sense efectes jurídics” que havia de servir per posar punt final a la legislatura. Pascal, que ni tan sols hauria volgut aprovar-la, va fer saber al magistrat que els dies posteriors a l’1-O va demanar en diverses ocasions a Carles Puigdemont que convoqués eleccions.

La fiscalia va ser més insistent amb Rovira que amb Pascal, ja que la situa per sobre en l’organigrama del Procés. Rovira apareix recurrentment en les reunions citades a l’agenda de l’ex secretari general de la Vicepresidència Josep Maria Jové, i la Guàrdia Civil li atribueix pes específic. Rovira va assegurar que no recordava les trobades amb detall, però va afirmar que intentava assistir a les reunions que convocava Puigdemont. Pascal també es va desvincular de l’organització de l’1-O i, com la número 2 d’ERC, va dir que desitjava que el Procés culminés amb una negociació amb l’Estat.

Cargando
No hay anuncios

El segon assalt d’aquesta setmana al Suprem el protagonitzen avui Artur Mas i Neus Lloveras i, tot i que no s’esperen mesures cautelars, la macrocausa contra l’independentisme és una capsa de sorpreses.

Carta als militants: “Ens refermem en les nostres conviccions”

“Mai no renunciarem a les nostres conviccions, ans al contrari: ens refermem en totes i cadascuna d’elles, ferms, en els valors republicans que sempre hem defensat i en la inequívoca determinació de seguir endavant, al servei del país”. És el missatge que la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va fer arribar ahir en una carta a la militància tan bon punt va saber que quedaria en llibertat sota fiança. En el text, que signava conjuntament amb el president del partit, Oriol Junqueras, criticava que “la separació de poders no existeix a Espanya” i acusava l’Estat de voler “escapçar” la direcció d’Esquerra.