De Ginebra a Vic: radiografia dels sis anys d’exili de Marta Rovira
La capital osonenca, la seva ciutat natal, acull una benvinguda a la secretària general d’ERC
Barcelona / VicEl 23 de març del 2018, Marta Rovira emprenia el camí de l'exili davant de l'amenaça del jutge Pablo Llarena de dictar-li presó incondicional per la causa de l'1-O. Aquest camí es va acabar divendres. Després de la benvinguda a Cantallops, la rebuda a la seu d'Esquerra i d'haver participat en l'Assemblea de Dones a Olesa de Montserrat, la seva ciutat natal, Vic, ha acollit un acte per celebrar la tornada de la secretària general d'Esquerra, organitzat pel grup de suport Free Rovira.
Tot i que no hi han faltat abraçades, retrobaments i llàgrimes, Rovira no ha deixat la política de banda, i ha assegurat que torna per treballar. "L'independentisme necessita sumar i multiplicar, i jo he vingut a fer-ho", ha afirmat. Tot i reconèixer que és "desolador" el que s'ha trobat a la tornada, en referència a la pèrdua de la majoria independentista al Parlament, diu que vol conjurar-se per eliminar les "discrepàncies estèrils que no condueixen enlloc". La dirigent ha explicat que "encara hi ha un tros d'ella a Ginebra", però que tenia ganes d'abandonar les pantalles i les trucades, que no li han permès "mantenir totes les relacions com voldria".
Rovira ha estat envoltada de família i amistats, però també de membres del partit, com els consellers en funcions Anna Simó i Manel Balcells, l'exconseller Juli Fernández, la diputada al Congrés Pilar Vallugera i l'exvicesecretari de Comunicació Marc Colomer, a més de l'advocat Andreu Van der Eynde i l'empresari Xavier Vendrell. Ni Oriol Junqueras ni Pere Aragonès han sigut a l'acte, que ha aplegat mig miler de persones en una plaça de la Catedral de la capital osonenca plena. També representants d'altres espais polítics hi han fet cap: l'expresidenta del Parlament i exalcaldessa de Vic Anna Erra i Albert Batet, de Junts, els exdiputats de la CUP Carles Riera i Gabriela Serra i el diputat al Congrés d'EH Bildu Jon Iñarritu, a més del president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich. No s’ho ha perdut tampoc, des d’un balcó, la dibuixant Pilarín Bayés.
Sis anys i diferents causes
Rovira ha recordat, com va fer també fa dos anys en un acte d'ERC, que el viatge cap a Ginebra el va fer amb una "incertesa brutal" i també amb la "inseguretat" sobre si el camí que havia decidit agafar era el correcte. Quan va trepitjar la ciutat suïssa per primera vegada era acusada d'un delicte de rebel·lió. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de seguida va activar una ordre internacional de detenció, que el govern suís va denegar. Però el temor de l'extradició va reaparèixer quan van detenir Hervé Falciani a Espanya. Rovira va témer que l'estat espanyol la utilitzaria d'intercanvi i, fins i tot, aquells dies, en un sopar a la seva nova residència a Ginebra, quan va sonar el timbre, va témer que la vinguessin a detenir. Tot va ser una falsa alarma.
El periple judicial de la secretària general ha durat sis anys i ha passat per diverses etapes. La causa de l'1-O, a través de la qual el Suprem va condemnar els líders independentistes per sedició, li ha pesat com una llosa durant gairebé tots aquests anys d'exili. De fet, com que Rovira no va ser jutjada ni sentenciada, la seva acusació per rebel·lió no va variar fins al 2023. El gener d'aquell any va ser quan es va aplicar la reforma del Codi Penal que ERC -i Marta Rovira en primera persona- va negociar amb el PSOE per eliminar el delicte de sedició i reformar el de la malversació. Pablo Llarena va mantenir la seva imputació per desobediència, cosa que volia dir que si tornava a Catalunya podia ser jutjada per aquest delicte, que no comporta presó. De fet, la vicesecretària general de drets, llibertats i lluita antirepressiva, Marta Vilaret, estava convençuda que seria absolta d'aquest delicte, tal com va passar amb l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel.
¿Per què no va tornar llavors? Perquè el partit sospitava que el jutge Manuel García-Castellón l'havia inclòs en la causa de Tsunami Democràtic -que feia quatre anys que estava oberta i secreta- i, en aquest cas, els delictes superaven els de rebel·lió i sedició, perquè el magistrat apuntava al terrorisme. Efectivament, el novembre del 2023 el magistrat de l'Audiència Nacional va imputar per terrorisme Rovira, Carles Puigdemont i diversos dirigents i activistes. Aquell moment va ser dur per a Rovira, perquè veia com la finestra d'oportunitat que se li havia obert amb la derogació del delicte de sedició ara quedava en paper mullat.
La frustració per la sedició
"Després de la derogació de la sedició, es va plantejar si es donava la possibilitat de tornar", admet Vilaret, que ha format part de l'equip jurídic que ha defensat Rovira des de l'exili al costat de l'advocat Iñigo Iruin, entre altres. Però Rovira va optar, una vegada més, per la prudència. "No ha volgut fer mai de la seva tornada un fet polític", assegura Vilaret. "Va ser una frustració aquell moment", afegeix. Una frustració que Rovira i Esquerra volia resoldre amb la llei d'amnistia. Una vegada més, Rovira es va arromangar per tirar endavant la norma que va veure la llum tan sols fa un mes.
Però la paradoxa ha estat que la secretària general d'ERC ha pogut tornar a Catalunya no gràcies a aquesta llei, sinó a un error processal del jutge Manuel García-Castellón. "Ens ha costat de creure que finalment la Marta hagi pogut tornar", explica Vilaret. De fet, la mateixa Rovira relatava divendres davant el consell nacional del partit com s'havia assabentat de l'arxivament de la causa. Estava connectada a una de les assemblees territorials que el partit fa per parlar de les negociacions d'investidura, en aquest cas era a l'Ebre, quan la portaveu del partit, Raquel Sans, es va aixecar de la cadira i li va ensenyar el mòbil a través de la pantalla. Després va ser el seu marit, el Raül, qui va trucar a la porta de l'habitació per dir-li que, efectivament, la causa de Tsunami s'havia arxivat.
"Ens ha tocat assumir-ho molt de pressa, però per tornar sempre hi hem estat a punt". D'aquesta manera, després de sis anys lluny de Catalunya, Marta Rovira va tornar a trepitjar el Principat divendres. Rovira va posar en valor l'acollida rebuda a Ginebra i les persones que li van estendre la mà a ella i a la seva família: "Suïssa és un país d'acollida". Però, tal com ella mateixa va dir aquesta setmana, al costat del seu marit i la seva filla decidiran on van a viure, si tornen a Catalunya definitivament o si es reinstal·len a Ginebra. Ara, però, sense ser forçats per cap causa judicial i en plena llibertat.