Marta Rovira: “La frase que més repetiré el dia 8 és «Votar és democràcia»”

Marta Rovira (Vic, 1977) està convençuda que no pagarà la novatada en la seva compareixença al Congrés. La secretària general d’ERC s’ha consolidat en el càrrec i en el mapa polític en un temps rècord i incidirà en la radicalitat democràtica.

En què serà diferent el seu discurs el dia 8 d’abril al Congrés?

Els discursos tindran molts trets en comú. El missatge el tenim claríssim: és “Volem votar”. I els allargarem les mans per arribar a un acord polític. Espero que, sent dona i d’una generació molt jove, hi pugui aportar alguns trets diferencials que serveixin per sumar.

Un president de la Generalitat que demana diàleg, no ha de ser a l’escenari màxim del diàleg del dia 8?

El president ja ha complert, ja ha intentat dialogar. Som tres diputats que representem la majoria parlamentària. El president Mas té la funció de presidir l’executiu, i em sembla que si ens repartim els rols i treballem cadascú en el seu paper, ja representem el poble de Catalunya des de les diferents institucions.

El Congrés molt probablement dirà que no. I aleshores què, ¿fem la consulta basant-nos en la llei de consultes catalana?

Sí, esclar. Si diuen que no, que tots intuïm que la cosa anirà per aquí, haurem d’utilitzar la llei de consultes. I, a partir d’aquí, cridar els ciutadans de Catalunya a votar a través d’aquesta llei. Perquè no ens queda alternativa, no haurem pogut arribar a cap acord polític amb l’Estat.

¿Se sap ja de memòria alguna frase de les que pensa dir?

Sí, la frase que crec que repetiré més vegades, perquè em surt de dins, és “Votar és democràcia”. El dret de vot és l’essència de la democràcia.

Quina resposta donaria si en aquest debat Rajoy els fa una oferta de millora del finançament?

Em surt del cor dir que no toca, perquè crec que li hem d’explicar per què som aquí. Perquè ja ho hem intentat tot abans, amb sis pactes de finançament que el govern espanyol mai ha acabat de complir i amb un nou encaix dins l’Estat amb l’Estatut, amb el qual tampoc ens en vam sortir. Per tant, no toca parlar de finançament.

Quina importància té que la sentència del TC presenti la consulta com un tema polític i no jurídic?

El missatge que ens dóna és que al final tot és política. Nosaltres hem de fer la nostra feina, però tot queda supeditat a l’acord polític, que és el que anem a buscar. Però és molt important recordar que els ciutadans de Catalunya ja van decidir que volien que les seves institucions públiques els convoquessin a les urnes per decidir el futur polític. Això és el que ha d’entendre Rajoy: que tenim un mandat democràtic a complir.

¿Va sentir el portaveu parlamentari del PP, Alfonso Alonso, dir que“és el mateix imposar una idea per les armes que per les urnes”?

Sí. Greu error. Perquè es fa palès que no han assumit la democràcia, que no entenen les regles del joc democràtic. Exercir el dret de vot és la millor manera de resoldre la tensió política de Catalunya. I en un referèndum hi cap tothom. Els ciutadans de Catalunya tenen moltes ganes de participar en un procés constituent i decidir com ha de ser aquest nou país. I això vol dir canviar esquemes i fins i tot el sistema polític. Els ciutadans volen tornar a confiar en la política, i això és molt positiu. Per tant, nosaltres no només votarem independència i la guanyarem, sinó que guanyarem l’oportunitat de dissenyar un país de cap i de nou.

Arran de l’acord per BCN World, ¿estan encantats que el PSC els hagi tret un problema de sobre o estan enfadats amb CiU per haver negociat d’amagat seu?

Ja em permetran que pensi en el país i no en el partit, en ERC. I el que ens sap greu de l’acord entre PSC i CiU no és que hi hagi aquests dos actors sobre la taula, sinó que l’acord és absolutament precipitat. Ja veurem com s’acaba desenvolupant el projecte, però ens sembla que grinyola en molts aspectes.

Poden guanyar les europees. ¿Si CiU perd, el lideratge de Mas en el procés queda tocat internacionalment?

Hem de llegir les eleccions europees en clau europea. Nosaltres hi tenim molt a guanyar en el futur que ve, votant i construint un nou país. Intentem votar aquelles forces polítiques favorables al dret a decidir. Que cadascú voti convençut que vota el millor per al país.