CAS PALLEROLS
Política03/04/2013

ERC evita que el Parlament demani el cessament de Duran com a president de la Bilateral

Marta Rovira justifica el seu vot contra una resolució d'ICV perquè no li consta que el líder democristià segueixi en el càrrec pel que va ser nomenat la legislatura passada

Roger Tugas
i Roger Tugas

BarcelonaEl vot d'ERC ha salvat aquest dimecres el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, de què el Parlament requerís el seu cessament com a president de la parta catalana de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat. Així, els republicans s'han quedat sols juntament amb CiU en oposar-se a un resolució votada a la comissió d'afers institucionals del Parlament i defensada per ICV-EUiA en què, en el seu primer punt, instava el Govern a cessar del càrrec el dirigent democristià, cosa que ha evitat que la proposta prosperés. En el segon punt de la resolució, els ecosocialistes demanaven que es deixessin sense efecte totes les subvencions que hagués de rebre Unió o les seves fundacions, però en aquesta ocasió ICV s'ha quedat sola, perquè CiU i ERC s'hi han oposat i la resta de partits s'han abstingut.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El text dels ecosocialistes havia estat presentat el 15 de gener i justificava la proposta a causa de la sentència que acabava de fer-se pública del cas Pallerols, en què "UDC assumeix que es va finançar il·legalment", cosa que suposa "un cop molt fort a la credibilitat d’Unió i dels seus dirigents", segons defensa la resolució. Llavors, ERC –com la resta de forces de l'oposició– va demanar a Duran que dimitís com a líder dels democristians.

Cargando
No hay anuncios

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha justificat el seu vot contrari a la proposta perquè, segons ha afirmat, no li consta que Duran es mantingui com a president de la Bilateral un cop va acabar la legislatura anterior, en què va ser nomenat. Els republicans, a més, han explicat que ja han expressat la seva opinió al Govern conforme el càrrec hauria de recaure en un conseller o en algun membre del Govern.