Marta Llorens, sobre el cas Pallerols: "Per què ha de sortir Duran a donar explicacions i no la portaveu?"
La portaveu dels democristians surt al pas de les demandes de dimissió del líder d'Unió i diu a Catalunya Ràdio que "la petició que Duran plegui és una constant en el panorama polític català"
BarcelonaLa portaveu d'Unió Democràtica de Catalunya, Marta Llorens, ha justificat aquest dijous el fet que fos ella, i no el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, la que ahir donés explicacions sobre el cas Pallerols. "No és un tema de donar la cara. Es requeria una explicació del partit. Jo en sóc la portaveu, i vaig sortir jo. Per què ha de sortir Duran a donar explicacions i no la portaveu?". Llorens ha justificat que el partit "està en la seva potestat" de decidir que comparegui la portaveu, i ha assegurat que Unió no es va "ni plantejar" que sortís Duran i Lleida.
En declaracions a 'El matí de Catalunya Ràdio', la portaveu dels democristians ha sortit al pas de les demandes de dimissió del líder d'Unió i ha remarcat que "la petició que Duran plegui és una constant en el panorama polític català". "No entenc que molesti tant, la figura del senyor Duran i Lleida, en la classe política catalana", ha conclòs.
Més tard, en una altra entrevista a 'El Món a RAC1', Llorens ha dit que creia que no és un error que Duran no hagi comparegut encara per donar explicacions, i no ha descartat que ho pugui fer més endavant.
Després de guardar silenci durant un dia, Llorens va comparèixer per llegir un comunicat del partit. A l'espera que es publiqui la sentència, Unió destaca que "mai no ha estat directament imputada", sinó que assumeix una "responsabilitat civil a títol gratuït, posició que correspon legalment a qui, actuant de bona fe i amb desconeixement de la comissió dels actes il·lícits, es beneficia dels seus efectes".
Duran va agafar l'avió al vespre
El líder d'Unió va ser vist pels periodistes abandonant la seu d'Unió pocs minuts abans que comencés la roda de premsa de Llorens. Ahir es va justificar l'absència de Duran i Lleida durant la compareixença, que va tenir lloc el migdia, perquè havia d'agafar un vol cap a Xile per participar en una trobada democristiana. Tanmateix, la portaveu d'Unió ha admès avui que el líder democristià no va agafar l'avió per volar a Santiago de Xile via Madrid "fins al vespre".
Unió al·lega haver actuat "de bona fe" i descarta dimissions
Un dia després que el cas Pallerols es tanqués amb un pacte entre les parts, Unió Democràtica de Catalunya va va deixar clar aquest dimecres que no hi haurà dimissions d'alts càrrecs del partit, més enllà de les que es van produir quan va esclatar l'afer. Els democristians al·leguen haver actuat "de bona fe" i asseguren que la direcció del partit "desconeixia" aquests fets "il·lícits" duts a terme pels acusats.
Per això assumeixen la "responsabilitat civil" del cas, demanen "disculpes" i es comprometen a pagar la indemnització pactada, però remarquen que no hi ha hagut finançament irregular del partit, segons va subratllar en roda de premsa Llorens.
Les declaracions de Duran l'any 2000
En dues entrevistes a la Cadena SER l'any 2000 i l'any 2002, Duran va assegurar que dimitiria del seu càrrec si es demostrava que hi havia hagut finançament il·legal a Unió, encara que no en tingués coneixement. Llorens justifica que ara no ho faci, perquè segons la seva interpretació "no hi ha hagut finançament irregular a Unió", per bé que els juristes coincideixen que un pacte té el valor d'una sentència condemnatòria.
Tots els partits menys Convergència i la mateixa Unió han sortit a demanar la dimissió de Josep Antoni Duran i Lleida, agafant-se a aquestes declaracions del líder democristià.
Per evitar el judici, els acusats van acceptar aquest dimarts pagar una indemnització de 388.000 euros i van assumir la seva culpabilitat a canvi d'estalviar-se la presó. Unió resta com a responsable civil subsidiària d'aquesta quantitat i com a responsable lucrativa de 200.000 euros.
"Cap tracte de favor"
El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va assegurar ahir que no hi va haver "cap tracte de favor" cap als acusats en el cas Pallerols. Tot i així, va considerar que és "escandalós" que s'hagi trigat gairebé vint anys a instruir el cas, un fet que va qualificar "d'inassumible en un estat de dret".
