El Marroc rectifica i admet fronteres terrestres amb Espanya

MadridLes relacions entre Espanya i el Marroc semblaven haver-se reconduït, però hi ha discrepàncies de base que es mantenen. Rabat va traslladat a l'ONU en una carta el passat 9 de setembre que no té "fronteres terrestres" amb Espanya i que Melilla és un "presidi ocupat". Ho va fer en resposta a una petició d'informació del comitè de drets humans per les morts a la tanca de Melilla del mes de juny passat. El text s'ha conegut aquest dijous i un alt càrrec del ministeri d'Exteriors marroquí consultat per Efe ha rectificat: ha recordat que en la declaració conjunta del 7 d'abril es parlava de "dispositius de control aduaners i de persones a nivell marítim i terrestre".

El règim alauita deia en la missiva del setembre que és "inexacte" referir-se a la "línia de separació entre el Marroc i Melilla com a frontera hispano-marroquina". "No es pot parlar de fronteres, sinó de simples punts de pas", diu el text. Aquesta informació s'ha sabut durant la compareixença al Congrés del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la portaveu del PP li ha exigit un aclariment. "No pot sortir d'aquí sense respondre-hi", ha advertit Cuca Gamarra. Quan ha pres la paraula en l'últim torn del debat, Sánchez ha deixat clar que "Ceuta i Melilla són Espanya".

L'abril passat el cap de l'executiu va firmar un nou acord amb Rabat, però el document no feia cap esment a la "integritat territorial". Era un concepte que Sánchez havia pronunciat els dies anteriors, com per exemple en una visita el 23 de març a Ceuta i Melilla, després de conèixer-se el seu canvi de posició sobre el Sàhara Occidental. Un dels motius que justificaven el gir era la voluntat d'establir una "relació sòlida basada en el respecte mutu i la integritat territorial dels dos països". Aquesta referència havia motivat preguntes sobre si la sobirania espanyola als territoris fronterers amb el Marroc estava amenaçada, a les quals el president espanyol sempre contestava que no. Quin era el problema, doncs? La carta que s'ha conegut aquest dijous evidencia que el Marroc manté una disputa sobre la pertinença de les ciutats autònomes espanyoles.

Al text adreçat al Consell de Drets Humans de l'ONU –del qual el Marroc serà membre a partir de l'1 de gener–, Rabat defensa l'actuació dels seus agents i responsabilitza les autoritats espanyoles de les devolucions en calent que es van produir el 24 de juny a la tanca de Melilla. Parla d'"informacions falses" sobre els fets i denuncia la "violència inusitada" amb què, asseguren, van actuar els migrants. També critiquen la "laxitud" d'Algèria per haver permès el pas per les seves fronteres. Sobre aquell episodi, el mateix Sánchez no va voler criticar l'actuació policial, per bé que hi va haver víctimes mortals. El Marroc matisa que van ser 23 morts i no 37 –aquesta és la xifra que van donar entitats de drets humans locals– i que les autòpsies van confirmar que les defuncions van ser per asfíxies causades per allaus humanes, i no per armes de foc. En aquest sentit, les autoritats marroquines defensen que es va actuar amb "respecte absolut al principi de necessitat i proporcionalitat en l'ús de la força".