Marlaska nega el traspàs "integral" de competències d'immigració a la Generalitat
Puigdemont avisa que no poden quedar al marge competències com fronteres o estrangeria
BarcelonaLa immigració torna a estar al centre del debat polític i en aquesta ocasió ha comportat un xoc entre Junts i el PSOE pel traspàs de competències pactat a la Generalitat. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat aquest dijous en un esmorzar informatiu que l'Estat no realitzarà un traspàs integral de les competències en immigració a la Generalitat, com havien pactat els juntaires amb els socialistes, segons un comunicat que va difondre el partit de Carles Puigdemont en haver salvat dos decrets al Congrés el passat gener. Les competències en qüestió són aquelles que des del principi l'executiu espanyol estava en contra de transferir, com el control de la immigració i les fronteres, segons ha asseverat el ministre. "Les competències de control de fronteres i d'immigració són una competència exclusiva de l'Estat i del govern [espanyol], i no són susceptibles de ser transferides", ha sentenciat. Ara bé, sí que ha assenyalat que es podria traspassar la "gestió de serveis socials, o polítiques d'inclusió dels migrants".
Això ha generat malestar a Junts, que a primera hora d'aquest matí ja havia refredat que les negociacions en aquest àmbit avancin a través d'algunes concessions sense que sigui un traspàs total, com ha publicat El Periódico. Per això, el govern espanyol ha rebut un avís de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont: "Només avançarem si Catalunya rep la delegació integral de les competències en immigració, que és el que vam acordar". I encara ha anat més lluny recalcant que "si algú pensa que deixant passar el temps ens avindrem a una solució a mitges –a l'estil del finançament– va ben confós". Així doncs, insisteix que competències com la gestió dels fluxos migratoris o fronteres han d'anar cap a la Generalitat. Alhora, el dirigent de Junts ha expressat indignació amb els socialistes, que creu que "sembla que se'ls en refot" el seu advertiment que no es deixaran "ensarronar". També ha recordat que no es poden "empaquetar" aquests "incompliments acumulats" amb negociacions dels pressupostos estatals.
Què es va pactar exactament en immigració?
El comunicat de l'acord in extremis entre el PSOE i Junts del gener va ser distribuït només pels juntaires, mentre que els socialistes de seguida van intentar refredar la dimensió del pacte i es van centrar en el vessant social que pot comportar, tancant la porta a qüestions com estrangeria. La nota juntaire justificava que permetessin aprovar acords del govern de Pedro Sánchez a canvi de "la delegació integral de les competències d'immigració a la Generalitat" que s'hauria de reflectir en una llei orgànica per la qual les formacions estan negociant encara sense un text acordat. Des de Junts s'ha insistit en el control dels fluxos migratoris, en integració amb la llengua com a clau i fins i tot en disposar de la facultat des de Catalunya de l'expulsió, que sempre ha estat en mans de l'Estat.
Es poden traspassar totes les competències?
El traspàs de les competències d'immigració pot topar directament amb l'article 149 de la Constitució si es planteja com una delegació integral perquè fa constar que són competències "exclusives" de l'Estat, però segons els juntaires això no impedeix que siguin delegables a través de l'article 150.2, que permet la cessió de facultats "susceptibles de transferència o delegació". Però el cert és que el Tribunal Constitucional (TC) va retallar molt el marge en immigració per a Catalunya en la sentència contra l'Estatut del 2010. Va sentenciar que una autonomia podia "participar" en les decisions sobre immigració, però que la titularitat era estatal.
També va deixar clar que en matèria d'immigració Catalunya podia actuar només a través de les seves competències, com els serveis socials, la sanitat o l'educació. Només esmenta "potestats" en les primeres actuacions "sociosanitàries" o "d'orientació", però aclareix que la competència exclusiva en la "primera acollida" de migrants és estatal. Ara bé, amb un TC amb majoria progressista es veuria igual si hagués d'abordar un recurs?
