Marie Kapretz: “No serà l’últim intent de tancar les delegacions”

BarcelonaMarie Kapretz (Berlín, 1975) és delegada del Govern a Alemanya des del 2016. Dirigeix una de les oficines que haurien sigut espiades pel ministeri d’Exteriors, segons es desprèn de l’informe que l’Advocacia de l’Estat va enviar el juliol al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per demanar el tancament cautelar de les delegacions a Berlín, Londres i Ginebra. El tribunal va rebutjar aquesta setmana la petició i Kapretz va anunciar ahir la presentació d’una denúncia a la Fiscalia alemanya pel seguiment que li va fer el govern espanyol.

Quin és l’objectiu de la denúncia?

A l’informe que el govern espanyol va enviar al TSJC consta que m’han seguit mentre feia funcions de delegada, i també quan estava cessada pel 155. Es parla de “ fuentes vivas”, cosa que indica que hi ha persones que m’han seguit. Algú apuntava a quina hora entrava en llocs concrets, amb fotos incloses. Entenc que hi ha una infracció de l’article 99 del Codi Penal alemany, que prohibeix les activitats de serveis secrets estrangers al país.

La denúncia és contra el ministeri?

És una denúncia contra desconeguts per indicis d’activitats dels serveis secrets espanyols contra la meva persona. La Fiscalia haurà d’investigar ara què ha passat i, si descobreix alguna persona, el cas podria arribar a judici.

És el desenllaç que espera?

No vull avançar-me. L’objectiu és que quedi constància de la denúncia perquè hi ha coses que no es poden deixar passar. Ningú té dret a seguir-me, encara que sigui delegada.

Josep Borrell nega l’espionatge.

No és una situació còmoda per a ell, que vol ser cap de la diplomàcia europea. I ho nega amb un joc dialèctic: diu que no hi ha espionatge perquè no hi ha ambaixades, però mai hem dit que siguem ambaixades.

Com interpreta que demanés el tancament de les delegacions?

Hi ha la voluntat política de tancar-les. No ha sigut el primer intent ni serà l’últim, però celebro que no hagi prosperat. Se sospita que fem una feina que no ens pertoca, però som molt curosos, presentem els comptes i actuem amb transparència.

Se’ls acusa de treballar pel Procés.

Se’ns acusa d’actuacions que entren dins les nostres competències. A l’informe es diu que he fet coses tan greus com reunir-me amb Els Amics de les Arts, que van venir a explicar com influeix la literatura catalana en les seves lletres. Es fa veure que parlant de Catalunya fem coses que no hauríem de fer, però és el nostre encàrrec.

Quin és l’encàrrec de la delegació?

Fomentar el coneixement del talent creatiu i empresarial català a Alemanya i la cooperació entre els lands i Catalunya, però també acompanyar la comunitat catalana al país i estar oberts a respondre sobre la situació política a Catalunya.

¿Explicar aquesta situació com a delegada d’un govern independentista és internacionalitzar el Procés?

Internacionalitzem Catalunya, amb tot el que això implica, però que nosaltres féssim proselitisme de l’independentisme a Alemanya seria absurd. Aquesta causa neix d’un moviment ciutadà i nosaltres només fem de mitjancers del que passa.

Quina opinió es té ara mateix a Alemanya del conflicte?

Hi ha la sensació que el discurs de Pedro Sánchez és més correcte que el de Mariano Rajoy, però hi ha poca informació i molta gent pensa que el tema ja està superat.

I sobre els presos polítics?

Aquí el sistema judicial és tan respectat que la gent espera que surti la sentència per tenir-ne una opinió. ¿És utòpic pensar que un país de la UE com Alemanya pugui tenir una altra posició en relació amb el Procés?

A Catalunya es creu que tothom sap què hi passa, però a fora se sap poc de què va el conflicte. Cal tenir paciència i ser realistes.

El món no ens mira, doncs?

El món ens mira perquè el tema català és conegut, però no ens mira cada dia. Passen moltes coses al món.

¿El futur del Procés o la fi de la repressió passen d’alguna manera per les delegacions a l’exterior?

El Govern vol la fi de la repressió i negociar una sortida política al conflicte. Com a delegacions que representem aquest Govern, crec que hi tenim un paper.