L'Audiència Nacional complica la cursa d'Otegi per ser lehendakari
Tomba aixecar la inhabilitació especial que no li permet tenir càrrecs públics fins el 2021. Ara només li queda aferrar-se a la jurisprudència del TC per presentar-se com a candidat
Madrid / BarcelonaAudiència Nacional està complicant la cursa del líder de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, per ser candidat a lehendekari en les eleccions basques previstes per a finals d'aquest 2016. L'alta instància ha tombat aquest dilluns aixecar la inhabilitació especial que no li permet tenir càrrecs públics fins el 2021. Amb tot, a Otegi encara li queda un últim recurs per poder presentar-se com a candidat quan surti de la presó: la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC).
La inhabilitació especial imposada al líder de l'esquerra abertzale no contempla a quins càrrecs públics no pot accedir. És a dir, és totalment difosa. Un poca precisió que va permetre a l'actual diputat d'EH Bildu a Euskadi Iker Casanova guanyar un recurs presentat al TC per poder dedicar-se a la tasca parlamentària, malgrat haver-se-li imposat la mateixa inhabilitació en el cas Bateragune.
La decisió de l'Audiència Nacional dóna resposta al recurs presentat pel mateix Otegi el 4 de desembre, en què demanava la revocació de la sentència que l'impedia exercir càrrecs públics. El recurs detallava que el redactat de la sentència no especificava "els càrrecs o honors" en què requeia la inhabilitació.
La secció quarta de la Sala del Penal de l'Audiència Nacional -Ángela Murillo, Teresa Palacios y Juan Francisco Martel- argumenta que fins al recurs presentat el desembre, Otegi sumava un any i quatre mesos complint la condemna sense formalitzar mai cap tipus d'"oposició a les diferents resolucions que s'havien dictat", de les quals sempre n'havia rebut tota la informació. Per aquest motiu, consideren que la petició del líder de l'esquerra abertzale és extemporània.
Otegi replica a Rajoy per unes declaracions sobre els drets dels presos a Veneçuela
Precisament, Otegi ha posat en un compromís aquest dilluns el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. En una entrevista a RNE, el cap de l'executiu espanyol ha reclamat per a Veneçuela "el mateix que per a Espanya: democràcia, drets humans i llibertat". I encara ha anat més enllà i ha considerat que "els presos polítics [veneçolans] han d'estar amb les seves famílies". Els veneçolans sí.
El compte de Twitter del president del govern d'Espanya s'ha fet ressò d'aquesta declaració de Rajoy. I ha estat via Twitter que el líder de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi li ha recordat en quina situació es troba ell: "Una salutació des de la presó de Logronyo", acompanyat de les etiquetes 'presoak etxera' (presos a casa), 'Free Otegi' (allibereu Otegi) i 'Free them all' (allibereu-los tots).
Otegi sortirà de la presó el 28 de març d'aquest 2016 després d'haver complert la condemna que li va imposar l'Audiència Nacional en considerar provat que estava refent Batasuna via Bateragune. Si bé va el 2011 va ser condemnat a 10 anys, el Tribunal Suprem va rebaixar la condemna a sis anys i mig.
