Rajoy, a Andorra: una visita històrica acompanyat de Montoro i amb el cas Pujol com a teló de fons
El president espanyol signarà un acord amb el govern andorrà per evitar la doble imposició fiscal entre els dos països
BarcelonaMariano Rajoy aterrarà a les cinc de la tarda a l'aeroport de Lleida-Alguaire. Serà la primera estació d'un viatge que el durà a Andorra. Una visita històrica que té un notable rerefons polític, ja que mai cap president espanyol havia visitat el país pirinenc des que els dos estats van establir relacions diplomàtiques el 4 de maig del 1993, dia en què Andorra va aprovar la Constitució que el va configurar com a estat independent. El cas Pujol –marcat per la confessió de l'expresident i per la seva fortuna oculta a l'estranger, així com també pels comptes de la família al país que governa Antoni Martí– i el procés sobiranista constitueixen el teló de fons d'un viatge que fa mesos que es prepara i que comptarà també amb la presència del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Un dels dirigents del PP que ha estat més bel·ligerant a l'hora d'esprémer els comptes de Pujol i vincular-los al procés sobiranista.
La presència de Montoro, oficialment, té a veure amb la signatura d'un conveni entre Espanya i Andorra que evitarà la doble imposició fiscal. Aquest acord pretén facilitar les relacions comercials bilaterals per evitar que empreses i persones físiques tributin per un mateix concepte a Espanya i al Principat. De fet, un dels motius pels quals Andorra ha trigat tant a rebre la visita d'un mandatari espanyol és per la consideració que tenia el país pirinenc com a paradís fiscal, una condició que a ulls de l'Estat va caure el febrer del 2011 després de l'entrada en vigor d'un acord d'intercanvi d'informació fiscal. El conveni entre les dues administracions també té com a intenció evitar evasions fiscals.
El cas Pujol, insisteixen tant des de la delegació espanyola com des de l'andorrana, no forma part de l'agenda oficial. Però és inevitable desvincular la visita de Rajoy de les informacions que han anat apareixent els últims mesos sobre el paper de la maquinària de l'Estat en la revelació de la fortuna oculta de la família de l'expresident al Principat. Segons la versió que publicava el 'Diari d’Andorra' el 6 d'agost, els serveis secrets espanyols han ofert diners a canvi d’informació sobre comptes no declarats a la Hisenda espanyola, en una operació estesa a altres paradisos fiscals com Suïssa i Liechtenstein. La Banca Privada d'Andorra (BPA) –on els Pujol guardaven la fortuna oculta confessada per l'expresident– ja va identificar el sospitós d’haver venut la informació a les autoritats espanyoles. Es tractaria d’un ex alt càrrec de BPA que provenia d’un altre banc al qual deu diners en compliment d’una clàusula contractual que fixava sancions si trencava unilateralment el contracte, com va fer per anar-se’n a BPA. Aquest ex alt càrrec esperava que BPA l’ajudaria a esquivar la sanció, una situació que va enrarir la relació amb la cúpula de l’entitat bancària fins que el van acomiadar.
"Quan un contribuent difon a la societat la seva situació tributària hem d'entendre que la confidencialitat amb què els empara la llei tributària ha deixat d'existir. Així va passar amb el cas Bárcenas i així passa amb el cas Pujol. Ho han fet públic i s'entén que no estan buscant l'empara", va indicar Montoro en una tensa compareixença al Congrés dels Diputats. Les autoritats andorranes consideren que la polèmica a l'entorn de l'expresident de la Generalitat no els ha fet "cap bé", perquè un dels principals actius del país és el seu sector bancari i la discreció amb què es tracten aquests assumptes. El nom d'Andorra i dels Pujol es va començar a vincular quan María Victoria Álvarez, examant del primogènit de l'expresident, va denunciar que Jordi Pujol Ferrusola portava bosses plenes de diners al Principat. Ara tots els membres de la família –a excepció de Josep Pujol– estan imputats i hauran de declarar davant del jutge per diverses qüestions.
Procés sobiranista
"No farem política-ficció", assegurava la ministra d'Educació andorrana, Roser Suñé, en una visita aquest estiu a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada (Conflent). Ho deia en referència a la possibilitat que Catalunya es converteixi en un estat independent. "No faré cap declaració a favor de la independència", va assenyalar fa uns mesos el cap de govern, Antoni Martí, que sempre destaca les "excel·lents" relacions que manté Andorra amb Espanya. Suñé, en la mateixa visita a Prada, va negar "pressions" del ministeri d'Afers Estrangers que dirigeix José Manuel García-Margallo, un dels braços més potents de l'Estat a l'hora de frenar l'acció exterior del procés sobiranista.
El procés sobiranista ha causat algun petit terratrèmol als dominis de Margallo. L'ambaixador d'Espanya a Andorra, Albert Moreno, va defensar el setembre del 2013, en una entrevista al 'Diari d'Andorra', que l'estat espanyol hauria de permetre als catalans votar en una consulta. En ser preguntat sobre si "creu que s'ha de celebrar la consulta", Moreno va respondre: "Jo crec que sí, però sempre dins la legalitat". I no només això, sinó que va anar més enllà. Espanya "haurà d'acceptar el resultat, si no, no seríem demòcrates", va considerar. Ara bé, també va indicar que no n'hi hauria prou amb una majoria de la meitat més un, sinó que hauria de ser una majoria més qualificada, per damunt del 60%. Moreno ja no és l'ambaixador i ha estat substituït per Manuel Montobbio.
La primera reunió del viatge de Rajoy serà una reunió amb Joan Enric Vives, bisbe de la Seu d'Urgell i copríncep d'Andorra juntament amb François Hollande, president francès. A les 19.30 hores el mandatari espanyol arribarà a la frontera hispano-andorrana, on serà rebut per Antoni Martí. Serà l'endemà quan els dos caps de govern signin els acords per evitar la doble imposició fiscal. I serà aleshores quan el cas Pujol i el procés sobiranista prendran protagonisme.
