María Luisa Segoviano: una jutge pionera a qui han estroncat la jubilació

BarcelonaEs va jubilar del Tribunal Suprem el 20 d'octubre, però la tranquil·litat li ha durat poc. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha escollit aquest dimarts per unanimitat María Luisa Segoviano com a nova magistrada del Constitucional. Aterrarà en aquest òrgan després d'una trajectòria de més de tres dècades en la carrera judicial –la va començar el 1987–, on s'ha forjat l'etiqueta de feminista i que ja semblava haver coronat quan va convertir-se el 2020 en la primera dona a presidir una sala del Suprem, en concret la sala social. Fa dos mesos que el Butlletí Oficial de l'Estat va publicar la seva jubilació "forçosa" per qüestions d'edat –el límit són 72 anys–, però el destí encara li reservava un nou ascens: formarà part del Constitucional.

"Ja és hora que les dones ens enlairem", proclamava el 2020 en una entrevista a Mujer Hoy al cap de poc d'haver aconseguit una fita al Suprem, tribunal en què, en els seus més de 200 anys d'història, cap dona havia presidit una sala. Ella mateixa s'encarregava de recordar el motiu: fins al 1966 la llei prohibia que les dones fossin jutges, i no va ser fins al segle XXI –el 2002– que la primera dona va accedir a l'alt tribunal. És pionera per la via dels fets, i feminista perquè durant la seva trajectòria se li ha atribuït haver introduït la perspectiva de gènere en les seves sentències, per exemple, una que va fixar doctrina sobre l'acomiadament d'una dona embarassada. En l'àmbit laboral, del seu jutjat també va sortir el veredicte que va considerar els riders falsos autònoms. "Els riders són el paradigma de la precarietat laboral", va declarar poc després. Ella mateixa accepta l'etiqueta de feminista si s'entén com una lluita per la "igualtat real" i no com "un atac a tot el que fan els homes".

A Segoviano, el dret li ve des del bressol. Nascuda a Valladolid el 1950, és filla d'un jutge, i la seva mare també va estudiar dret en una època en què molt poques dones estudiaven –només n'eren tres a classe, solia explicar-li–. Abans d'arribar al Suprem, Segoviano ja havia presidit la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, a Burgos, entre el 1996 i el 2006, quan va fer les maletes en direcció a Madrid. La seva trajectòria també inclou el pas per un jutjat d'instrucció de Bilbao i, abans de ser jutge, durant els setanta i una part dels vuitanta, va ser secretària de la Magistratura de Treball, cosa que la va portar durant un temps a Barcelona i a Palència per tornar després a Valladolid. Entre el 2012 i el 2017, també va ser membre de la Junta Electoral Central.

Marcat per la pandèmia

L'altre magistrat escollit avui pel CGPJ per formar part del Tribunal Constitucional és César Tolosa, que també prové del planter del Suprem, on des del 2020 presidia la sala contenciosa administrativa. Si Segoviano està marcada per les seves decisions sobre els riders, Tolosa ho està per la pandèmia del covid, les restriccions i el caos jurídic que es va generar sobretot al principi. Des de la seva sala va intentar anar unificant els veredictes dispars que anaven sortint de diversos tribunals autonòmics. Nascut el 1957 a Santa María la Real de Nieva (Segovia), Tolosa és membre de la carrera judicial des del 1982. Els seus primers passos van ser a Guadalajara i Palma de Mallorca, fins a arribar a Santander, on faria carrera. El 1989 ja formava part de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria, que presidiria més de vint anys, entre el 1993 i el 2014, quan va fer el salt al Suprem. D'aquí al Constitucional, on reforçarà la posició dels conservadors.