El PSN arrenca a Navarra una legislatura complicada

BarcelonaHan hagut de passar més de 23 anys perquè el PSN torni a ocupar el Palau de Navarra. L’últim inquilí socialista de la seu del govern foral va ser Javier Otano, que també va encapçalar un govern de coalició innovador amb el CDN de Juan Cruz Alli, anterior president amb UPN i EA -ara dins d’EH Bildu-. En un any (1995-1996), Otano no va tenir temps de fer gaires coses, però sí que va trencar el mur de separació institucional d’Euskal Herria a partir d’un òrgan permanent de trobada amb Euskadi. La corrupció, però, va acabar amb el seu mandat, igual que li va passar a l’anterior president socialista, Gabriel Urralburu. Des d’aquest divendres a la tarda, Maria Chivite inicia una legislatura que es preveu que serà tot menys senzilla.

A Chivite els números li han quadrat per a la investidura, però de moment no per governar sense sobresalts. Encapçala un executiu tripartit del qual formen part, a més del PSN, Geroa Bai -on hi ha el PNB- i Podem, i que compta amb l’ajuda externa d’Izquierda-Ezkerra. En total, 23 parlamentaris de 50, lluny de la majoria absoluta necessària per tirar endavant els pressupostos o les grans qüestions pendents. Al llarg de la legislatura haurà de pactar o bé amb la dreta coalitzada de Navarra Suma (UPN, el PP i Ciutadans) o mirar a l’esquerra i arribar a acords amb EH Bildu. I a la comunitat foral és tan vital la qüestió dreta-esquerra com la identitària.

Cautela i geometria variable

En el seu discurs d’investidura, la nova presidenta es va situar en l’equidistància: d’una banda, defensant l’actual statu quo de Navarra a Espanya, coincidint amb els postulats d’UPN, i de l’altra reivindicant l’anterior govern quadripartit i les seves polítiques. El govern presidit per Uxue Barkos s’oposava radicalment al règim instaurat per la dreta, un règim que comptava amb el suport del PSN i de la mateixa Maria Chivite fins fa ben poc. La fins ahir candidata ha mostrat cautela en els assumptes en els quals el PSN havia discrepat fins ara, com la política lingüística o el mapa local, àmbits en què el nou executiu es donarà un any de marge per fer una anàlisi més “tranquil·la i realista”.

La idea donada a conèixer pels socialistes navarresos és posar en marxa una fórmula de govern basada en el que es coneix com a geometria variable, que consistiria en pactar amb Navarra Suma o EH Bildu en funció de si els projectes són de naturalesa identitària o afecten l’eix esquerra-dreta. Una fórmula que li ha donat bons resultats a l’aliança PNB-PSE a Euskadi, però que, vistes les intervencions del candidat de la dreta, Javier Esparza, no té perspectives de tirar endavant a Navarra. A més, seria molt estrany que Geroa Bai, Podem o Izquierda-Ezkerra assumissin plantejaments defensats per la dreta navarresa.

Pel que fa a l’esquerra sobiranista basca, la seva portaveu, Bakartxo Ruiz, ho ha deixat clar: EH Bildu serà la clau que obri o tanqui la porta durant la legislatura. El primer pas que ha de fer Chivite és dialogar amb una força que, mitjançant la seva abstenció, li ha donat la presidència. Perquè fins ara no només no s’hi ha assegut a parlar, sinó que s’ha vantat públicament de no fer-ho.

El nou govern de coalició tindrà tretze conselleries, de les quals vuit recauran en el PSN, quatre en Geroa Bai i una en Podem. Sis més de les que tenia el gabinet d’Uxue Barkos. A falta que es vegi més clar per on anirà la seva política d’aliances, la presidenta navarresa arrenca un govern basat en “un acord entre l’esquerra i el nacionalisme basc”, segons ha manifestat. Un govern que és vist per la dreta com una “traïció a Espanya” i una “burla a les víctimes del terrorisme”. La seva evident minoria i la decisió dels opositors de Pedro Sánchez d’utilitzar Navarra com a arma llancívola fan que la presidenta Chivite hagi d’afrontar una legislatura molt complicada.