Té marge el Suprem per revocar la mesura de gràcia?

MadridLa recta final del procediment de l’indult situa com a protagonistes el Tribunal Suprem i el govern espanyol. L'informe del tribunal presidit per Manuel Marchena ha arribat aquest dimecres i la decisió queda en mans de Pedro Sánchez.

Informe contrari del TS

Només permet al govern acordar un indult parcial

Es dona per fet que el Tribunal s’oposarà a l’indult. Tot i no tancar les portes del govern, sí que el limita i només en podrà acordar un de parcial. És a dir, tindrà marge per rebaixar les penes de presó i/o d’inhabilitació o bé substituir-les per altres maneres de complir la condemna, però no fer-les desaparèixer en la seva totalitat. De tota manera, ja n’han complert una part. La immensa majoria d’indults que es concedeixen són parcials: solen ser per delictes més lleus i s’acostuma a rebaixar la pena al límit dels dos anys de presó, que permet eludir-la, o es commuta per multes econòmiques.

Situació excepcional

Des del 2014 vuit s’han donat amb els dos informes en contra

La llei de l’indult no obstaculitza que el govern atorgui un indult malgrat tenir els informes en contra del tribunal sentenciador i la Fiscalia. Precisament, es tracta d’una mesura que en certa manera se surt del recorregut judicial i és una prerrogativa de l’executiu, que el concedeix amb caràcter discrecional. Ara bé, els últims set anys només s’han donat vuit indults amb el criteri desfavorable del tribunal i el ministeri públic: 1 el 2014, 1 el 2015, 2 el 2016, 2 el 2017, cap el 2018 i el 2020 i 2 el 2019. Cal tenir en compte, a més, que l’última dècada només s’han concedit el 2,2% dels indults sol·licitats, més enllà de què opinessin el tribunal i la Fiscalia. Que la condemna sigui per sedició fa que la situació sigui inèdita.

L’última paraula del TS

Una trentena de sentències de la sala tercera com a precedents

L’última estació de l’indult és, però, de nou el Suprem. La sala tercera s’encarrega de resoldre els recursos contra el decret del consell de ministres i des de l’any 2001 s’ha pronunciat més de 30 vegades, especialment en casos d’indults denegats. Hi ha, però, alguns episodis en què el Suprem ha revocat la mesura de gràcia concedida.

El marge per anul·lar

De raons formals a entrar en la motivació de fons

L’extensa jurisprudència de la sala tercera ha establert que el control judicial se circumscriu als “aspectes formals” i hi ha algun exemple de revocació perquè l’informe del tribunal l’havia elaborat el d’instància i no el que va dictar sentència definitiva. En el cas de l’ex director general del Banc Santander Alfredo Sáenz es va anul·lar perquè el govern li permetia tornar a exercir com a banquer, fet que contravenia la legislació del sector. El Suprem va argumentar que l’executiu podia extingir la responsabilitat sobre el delicte, però no els “efectes administratius”.

En el cas del Kamikaze es va obrir la porta a qüestionar la motivació de la mesura i el novembre del 2018 la sala tercera va revocar un indult, entre altres motius, perquè no tenia “coherència lògica” que es concedís per raons “de justícia, equitat i conveniència social” a partir de dos informes de la Fiscalia i el tribunal que eren manifestament contraris. Sánchez s’haurà d’esforçar per convèncer el Suprem.