"No hi ha espoli fiscal, hi ha solidaritat": Madrid envia un informe a 129 ambaixadors per adoctrinar-los sobre el procés català
'El País' treu a la llum un document de 210 pàgines amb preguntes i respostes perquè els diplomàtics sàpiguen com defensar-se en entrevistes i converses privades
BarcelonaEl ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, està mobilitzant les ambaixades contra el "separatisme" català. Segons publica aquest dilluns 'El País', el govern espanyol ha enviat als diplomàtics un informe de 210 pàgines sobre el procés català en què assegura que junts "hi guanyem tots i separats hi perdem". La tesi central del text, ple de citacions –la majoria d'autors catalans, però també de l'Estat i estrangers– és que el separatisme no és una opció democràtica i trenca amb el marc pactat durant la Transició. En el text s'assegura que "no hi ha espoli fiscal, sinó solidaritat. El document calcula el dèficit fiscal de Catalunya en 6.910 milions anuals.
L'informe s'ha enviat a 129 ambaixades (11 multilaterals) i 92 consolats que Espanya té a tot el món. Es tracta d'una bateria d'arguments, amb preguntes i respostes, per respondre en trobades informals, entrevistes a mitjans de comunicació o seminaris. L'informe imita el manual de la campanya 'Stronger Together' [Junts, més forts] amb la qual el britànic David Cameron espera guanyar el referèndum sobre la independència d'Escòcia.
Diu el text, recollit per 'El País': "Mai, des de la recuperació de les llibertats, la societat catalana havia viscut episodis d'esquinçament, fractura social i risc d'enfrontament com avui. [...] L'opció independentista provoca el desconcert i consternació del conjunt de la societat espanyola, gran part de la catalana inclosa. [...] La independència comporta un empobriment econòmic segur [...] La vocació europeista de Catalunya es veuria truncada [...] No hi ha cap emancipació a considerar, en ple segle XXI, com fan els separatistes, que el fet de convertir en estranger al conciutadà és la solució per al seu benestar [...] Els que posen en risc la voluntat de concòrdia són aquells que fomenten un projecte polític que no vol comptar amb l'altre, sinó prescindir-ne, un projecte que no pretén mantenir el bé de la convivència, sinó que persegueix la separació, entroncant amb els moments més greus de la nostra història recent [...] El govern [espanyol] està convençut que junts hi guanyem tots i separats tots hi perdem".