Margallo diu que la “convivència” entre Catalunya i Espanya arrenca amb la Hispània dels romans

TallinnLa independència de Catalunya no és possible però el malestar català és real i es pot reconduir amb diàleg. El diagnòstic que part de les elits empresarials, polítiques i periodístiques catalanes i espanyoles s'afanyen a difondre és defensat també per García-Margallo, el ministre espanyol que més ha parlat del procés sobiranista a Catalunya. Margallo no ha tingut mai problemes a parlar del tema, a diferència de molts dels seus companys de gabinet. Aquest dimarts, a més, no ha tingut altre remei: de visita a Estònia, el ministre ha estat preguntat pel procés català pels periodistes del país, interessats a saber si el govern espanyol veu algun paral·lelisme entre Catalunya i els estats bàltics, un paral·lelisme que Margallo ha negat amb l'argument que la Unió Soviètica era una "presó de pobles" i que Espanya és una democràcia.

El ministre espanyol d'Exteriors ha afirmat que el procés sobiranista és una "via morta" i ha advocat per "explorar vies de convivència" entre Catalunya i Espanya amb l'argument que les dues "poden acomodar-se". Això sí, "sense necessitat de modificar la Constitució", una opció que només defensa el PSOE i a la qual el PP s'oposa rotundament.

García-Margallo ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa conjunta després de reunir-se amb el seu homòleg estonià, Urmas Paet. La roda de premsa ha demostrat l'interès que Catalunya desperta a Estònia, sobretot d'ençà que la Via Catalana creés un nexe entre els dos països. Amb tot, Margallo ha negat qualsevol comparació. "L'exemple dels països bàltics és diferent i distant de la situació a Catalunya. Qualsevol comparació entre la presó dels pobles de la Unió Soviètica i un estat democràtic com és Espanya és una aventura intel·lectual complicada de defensar".

En el terreny polític, Margallo ha insistit en l'habitual argument que el dret a una declaració unilateral d'independència no està recollit a la Constitució espanyola i que, per tant, és contrari a l'ordenament de la Unió Europea. "Una declaració unilateral d'independència exclouria Catalunya, que hauria de posar-se a la cua i aconseguir la votació unànime de reconeixement de país candidat, de l'aprovació de 35 capítols i de l'adhesió final", ha dit el ministre.

Dos mil anys de "convivència"

En la seva explicació sobre les presumptes raons per les quals Catalunya i Espanya no es poden separar, Margallo ha fet servir el recurs de la història, habitual també en el govern espanyol. Si Rajoy afirmava dilluns que Espanya és la nació més antiga d'Europa i que Catalunya n'és part essencial, el ministre d'Exteriors ha fet un salt enrere per ubicar l'inici de la "convivència" entre Catalunya i Espanya a l'època de la Hispània dels romans. Segons ell, aquesta "convivència" que es va iniciar fa dos mil·lennis "es va consagrar amb els Reis Catòlics fa 500 anys".

Diàleg i moderació

Margallo ha dit als periodistes estonians que "el tema central" de l'actual discussió sobre el dret a decidir dels catalans "és el finançament autonòmic i el repartiment de recursos entre l'administració central i les comunitats autònomes, així com entre les mateixes autonomies". Per solucionar-ho, el ministre ha dit que "s'estudien possibles alternatives per al nou sistema de finançament". Ha dit que cal buscar "un acomodament satisfactori" per a les dues parts i ha assenyalat que la Constitució permet "fórmules flexibles per abordar problemes que canvien". Sumant-se a les veus que, des dels fòrums empresarials i les editorials d'alguns mitjans de comunicació insisteixen en la importància del "diàleg" i de la "moderació", Margallo ha dit que "si les dues parts són capaces d'asseure's a negociar, amb ànim de negociar i no de trencar, la solució és factible". Segons ell, "qualsevol solució dins del marc constitucional és infinitament millor que una solució que suposi sortir-se del marc constitucional, que no condueix enlloc". Margallo ha dit que que la seva vocació sempre ha estat "més bastir ponts que no pas fer-los volar" i que sempre ha cregut en la "moderació" i en la importància de "buscar el diàleg per resoldre conflictes".

Estònia, Espanya i Catalunya

Estònia va patir els resultats de la pressió del govern espanyol, molest per la "comprensió" amb què les repúbliques bàltiques van acollir el procés català. Aquest dimecres el ministre d'exteriors estonià ha estat especialment diplomàtic, afirmant que, com que Espanya és un país democràtic, "segur que el problema es podrà solucionar de manera que la majoria estigui contenta i sense que ningú hagi d'ensenyar res a ningú".

"A Estònia molts s'han sentit fins i tot orgullosos de com la resta d'Europa veu l'experiència d'independència d'Estònia i d'altres països bàltics, però si ho veiem de més a prop no es poden comparar les dues situacions. Comparar l'estat de dret espanyol contemporani amb la Unió Soviètica de l'època no té sentit", ha afegit Urmas Paet. Amb tot, ha dit una cosa que potser no haurà agradat gaire Margallo, ja que no ha tingut problemes a assenyalar que entén perfectament "els arguments i les raons tant del govern espanyol com del govern català".