Política10/09/2015

Margallo admet que l'Estat ha fet "tard" en el debat independentista

El ministre proposa reformar la Constitució, canviar un finançament "injust" i preservar la llengua catalana, tot insistint que la independència "mai es produirà"

Mario Martín Matas
i Mario Martín Matas

BarcelonaEl ministre d'Afers Exteriors del govern espanyol, José Manuel García-Margallo, ha admès aquest dijous a Barcelona que l'Estat ha arribat "tard" al debat independentista en deixar que aquest pensament "s'expandís". Per aquesta raó ha demanat "combatre en el terreny de les idees", sense mística ni màgia, per deixar clar que la independència suposaria el no-reconeixement de Catalunya per part de l'ONU i tampoc de la UE i, per tant, un empobriment generalitzat dels catalans.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En un esmorzar celebrat al Nueva Economía Fórum, García-Margallo ha estat presentat pel candidat del PP el 27-S, Xavier García Albiol, que l'ha definit com "una de les veus més autoritzades sobre les conseqüències d'una hipotètica ruptura" entre Catalunya i Espanya. Albiol ha aprofitat la presentació per ironitzar també sobre el suport al procés per part de cinc congressistes dels EUA, un suport que "excita" els independentistes malgrat les paraules de Merkel o Cameron en sentit contrari, ha assegurat. Sobre el mateix suport també ha ironitzat Margallo, que ha dit que "el màxim èxit internacional" de la candidatura de Junts pel Sí és el suport de l'1,1% dels congressistes estatunidencs.

Cargando
No hay anuncios

Un finançament "injust"

García-Margallo ha fet tres propostes principals per millorar l'encaix de Catalunya a Espanya: reformar la Constitució i reconèixer les "nacionalitats" que conformen l'Estat, tot i que ha advertit que aquesta reforma només es pot obrir si s'albira un consens previ; canviar un sistema de finançament "injust" i "dolent" que cal revisar en profunditat, tot i que ha assegurat que en aquests últims anys Catalunya s'ha pogut finançar gràcies a l'Estat, i per últim ha defensat que cal augmentar el reconeixement de la llengua catalana, potser incorporant la possibilitat que l'administració central respongui també en català o permetent l'aprenentatge de totes les llengües de l'Estat a tot arreu –en aquest punt ha distingit el valencià del català.

Cargando
No hay anuncios

El ministre d'Afers Exteriors, un dels més prolífics de l'executiu de Mariano Rajoy pel que fa a declaracions sobre Catalunya, ha insistit que la independència no es produirà en cap cas, i ha donat per fet que l'endemà del 27-S caldrà dialogar per resoldre una "enorme frustració" i la "fractura interna" que ja s'ha produït. En la mateixa línia, ha insistit que una declaració unilateral d'independència faria que Catalunya "s'autoexclogués des del minut 1" de l'ordre internacional i de la Unió Europea. "No es tracta d'amenaçar, sinó d'advertir", ha afegit.

Picabaralla amb C's i dards a Cameron

Cargando
No hay anuncios

Les preguntes del col·loqui han servit també perquè Albiol critiqués el líder de C's, Albert Rivera, després que aquest hagi refusat la seva proposta d'acords postelectorals. "Rivera em sorprèn", ha dit Albiol, i l'ha acusat de voler anteposar el seu "interès de partit i ego personal" per sobre de l'interès comú. "La seva resposta –a la petició d'arribar a acords– em fa pena. Avantposa la seva ambició personal" i el seu "jo, jo i jo", ha afegit.

També Margallo ha aprofitat per llançar un dard a David Cameron, assegurant que el govern britànic ha comès "dos errors importants" en permetre el referèndum d'Escòcia i obrir la porta a una sortida de l'UE amb un altre referèndum. "No estic segur que el govern de Cameron pugui guanyar aquest referèndum" i quedar-se a Europa, ha assegurat. Davant aquesta situació, ha apostat perquè Europa acceleri la seva construcció i avanci per convergir encara més. A més a més, ha assegurat que si el Regne Unit abandona Europa "Espanya podria ser un soci privilegiat dels EUA" i un interlocutor de primer ordre a l'altre costat de l'Atlàntic.