Margallo adverteix que Catalunya "s'empobrirà" si segueix la "crispació"
Alícia Sánchez-Camacho adverteix que 6.000 multinacionals marxaran de Catalunya si es consuma la independència. El ministre acota l'eventual diàleg al finançament, la llengua i la cultura i les inversions en infraestructures
BarcelonaEl ministre d'Exteriors d'Espanya, José Manuel García-Margallo, i la líder del PP a Catalunya, ha expremut aquest divendres a Mataró el discurs de la por per advertir que Catalunya perdria entre el 25 i el 30% del PIB si es consumés la independència. "A la resta d'Espanya se us estima molt, desitgem que desaparegui aquest estat de crispació, que no és bo per ningú, i pot crear un empobriment de Catalunya", ha alertat Margallo.
En una intervenció que ha basat a contextualitzar el repte sobiranista català en el context de globalització, ha defensat que des de la Transició, Catalunya ha viscut el període de més "esplendor". No ha perdut l'oportunitat per defensar que una Catalunya independent no té cap possibilitat de permanència a la UE. I no pas perquè ningú l'expulsi, ha dit, sinó perquè "en quedarà exclosa automàticament des del minut zero". I després? "Fronteres, aranzels i pèrdua d'un mercat de 500 milions de consumidors", que és Europa.
Camacho, que ha intervingut abans que Margallo, ha advertit que si es consumés la independència, 6.000 multinacionals instal·lades a Catalunya marxarien, "no es quedarien en una Catalunya en mans d'ERC". Ho ha dit en resposta al candidat de CiU, Ramon Tremosa, que va afirmar que les 6.000 multinacionals radicades a Catalunya impedirien la sortida de la UE en cas d'independència. És més, Margallo ha advertit que un estat "lil·liputenc" català, quedaria sota control de les multinacionals.
Llengua, finançament i infraestructures
En un intent d'exhibir moderació en relació a la situació a Catalunya, García Margallo ha reconegut que "la realitat catalana és indiscutible, i els que fan una política assimilacionista i que nega la realitat s'equivoquen i són separadors per naturalesa". Per això, s'ha mostrat partidari d'"harmonitzar" la realitat catalana amb la permanència a Espanya obrint un diàleg "dins la llei" i acotat a finançament, llengua i cultura, i inversions en infraestructures.