Marga Prohens: “L’acord amb Vox no traeix res del nostre programa, ni en memòria ni en el català”

PalmaVa prendre possessió com a presidenta del Govern Balear el 7 de juliol. Marga Prohens (Campos, 1982) confessa que ja sent el pes de la responsabilitat i que se sent còmoda amb l’acord amb Vox, però gairebé no n’esmenta el nom a l’entrevista.

Insistiu molt que governau en solitari, però Vox exerceix la tutela del Govern: ha de donar el vistiplau a tot projecte de llei abans de la seva tramitació i heu de mantenir una reunió bimestral d’avaluació i planificació. ¿Com us sentiu anant de bracet amb l’extrema dreta?

Ho duc amb total normalitat. Jo he pactat amb la tercera força democràtica que surt de les urnes. Tenc molt respecte cap a les més de 60.000 persones que van votar aquesta formació. I també molt respecte per les 160.000 que votaren el Partit Popular. L’exigència de canvi és contundent, inajornable. Els ciutadans, en unes eleccions lliures i democràtiques, van voler que es constituís un govern així i que jo pogués complir amb la paraula donada de conformar un govern en solitari.

Considerau Vox extrema dreta?

Per a mi cadascú és com ell mateix es defineix. No m’agrada això de posar etiquetes, cosa que també s’haurà acabat amb aquest govern. Les etiquetes duen a la polarització, a les trinxeres, i jo no venc aquí a fer aquest tipus de política.

En tot cas, insistesc: ¿governau en solitari tot i la vigilància?

Jo tenc la potestat de nomenar i destituir consellers, i la mantindré durant tota la legislatura. És una potestat que no ha tingut Francina Armengol, i jo crec que aquesta és la principal debilitat que pot tenir un president: no poder triar els consellers i conselleres del teu consell de govern, perquè són els que defineixen les polítiques. [Amb Vox] tenim un pacte d’investidura i d’estabilitat que neix de la generositat dels dos partits i de punts que no contradiuen en cap moment el programa de govern de cap dels dos.

Però heu hagut de cedir-los la presidència del Parlament, àrees importants dels consells de Mallorca i Menorca i mesures en política lingüística, en memòria democràtica, en temes d’igualtat. Què exigia Vox que no hagueu acceptat?

Mai contestaré aquesta pregunta, perquè aquest pacte ha funcionat per la discreció i el respecte que ens hem mostrat. El que importa és el pacte final. S’ha hagut de cedir? Bé, jo aquí he viscut partits que han cedit un govern insular sencer. Jo estic tranquil·la perquè l’acord no traeix res del nostre programa de govern, ni en temes de memòria ni en el català. No hi ha res que no hi estàs ni res amb el que no estigui d’acord.

La derogació de la llei de memòria democràtica no hi era, al vostre programa, però sí a l’acord.

Però havíem votat en contra de la seva aprovació. Això sí, vam donar suport, estant a l’oposició, a una llei que va sortir per unanimitat, que era la llei de recuperació de víctimes de la Guerra Civil i del franquisme. Jo crec que això és un tema de justícia i, per tant, aquesta llei no es tocarà. Ara bé, de la llei de memòria de la segona legislatura de les esquerres sempre vam manifestar que era una llei polititzada. I amb la memòria no s’ha de fer política.

La meitat dels vostres consellers i molts alts càrrecs van tenir responsabilitats en el govern de Bauzá. Fins a quin punt es pot repetir l’acció de govern? ¿Us preocupa una reacció social similar?

No tenc cap por ni una que es pugui repetir aquella resposta social. Tots hem après de les errades del passat. Jo ho he fet durant vuit anys, molta autocrítica pública i privada. Tenim uns partits d’esquerra que, a dia d’avui, 14 de juliol, encara no han entès ni han acceptat els resultats electorals, així que els augur una travessia del desert bastant complicada. El meu govern està format per persones amb experiència de gestió, amb ells vull fer un canvi amb recursos, que és el que no hi havia en aquella legislatura. M’han triada perquè faci efectiu el canvi, no perquè passin quatre anys i les coses continuïn igual. No, les coses no seran igual d'aquí quatre anys.

Sou traductora, la vostra vida acadèmica es basa en la riquesa lingüística. ¿Com us sentiu pactant mesures que suposen un retrocés del català, com ara que ja no sigui requisit per accedir a la funció pública o que pugui no ser la primera llengua per a l’ensenyament?

Això no és, de cap manera, un retrocés per al català. Jutgeu-nos en funció del que feim, no per les coses que fins i tot s'inventen que farem. Pel que fa a la funció pública, l’acord parla dels drets dels ciutadans a dirigir se a l’administració en qualsevol de les dues llengües oficials i de ser atesos en la que triïn de les dues.

I si el funcionari no sap català perquè no hi està obligat, com ho farà?

Hi ha moltes persones que encara que no tenguin el títol de català s’hi comuniquen perfectament. Però jo el que vull dir és que defensam la llibertat, i la llibertat mai no pot ser un retrocés. El dret dels pares de triar l’educació dels seus fills, que és un dret constitucional, mai pot ser un retrocés. Però a més tot això s’ha de viure de manera tranquil·la i sense por. Que de veres que no passa res perquè la gent pugui triar la llengua,

I a l’Institut Ramon Llull, ¿hi continuarà fent part el Govern Balear o l’abandonarà com en altres èpoques de governs populars?

Com altres, és una decisió que no està presa encara. Són temes que no hem posat encara damunt la taula.

¿Hi ha massificació turística a les Illes? Hi posareu límits?

Hi ha una saturació que és evident, tot i que s’han vinculat a la saturació turística temes que no hi tenen a veure, perquè també els residents som molts més. I sí, hi haurà uns límits però no ens sentireu parlar de decreixement, perquè ni els partits que parlen de decreixement saben on ens du el decreixement.

El nou president valencià va dir que retirarà totes les ajudes als que defensen la unitat del català. Què farà el govern de Marga Prohens?

Això deu estar a l’acord o al programa de Carlos Mazón, que també va tenir suport majoritari. Nosaltres revisarem totes les subvencions, com és responsable fer, i aplicarem criteris d’utilitat pública, objectius i no ideològics. Parl de totes les ajudes, no només les de la llengua.e