Marchena respon que no té cap interès en la causa contra l'1-O davant la recusació dels presos polítics

MadridEl president del tribunal que jutjarà el Procés, Manuel Marchena, assegura que no té cap "interès, directe ni indirecte", en la causa de l'1-O. En l'escrit de les al·legacions que ha presentat davant la recusació que han sol·licitat els presos Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, Marchena remarca que les afirmacions sobre les quals se sustenten la recusació "procedeixen d'una tercera persona", en al·lusió als missatges de WhatsApp que va enviar el portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, assegurant que l'elecció de Marchena com a president del CGPJ i del Suprem els permetria controlar "des de darrere" la sala penal.

Uns missatges que van motivar que els presos polítiques demanessin la recusació del magistrat un dia després. Per als processats pel procés independentista a Catalunya, aquests missatges evidencien el control polític que el PP i el PSOE exerceixen sobre el magistrat i el mateix tribunal. Marchena considera que les opinions de terceres persones només expressen el seu criteri "sobre les conseqüències polítiques d'un determinat pacte entre dues forces parlamentàries".

Sobre l'elecció de la cúpula judicial que posen en qüestió Junqueras i Romeva, el president del tribunal remarca que aquest argument és "inacceptable" perquè els models europeus d'organització del poder judicial preveuen "diferents formes de contacte i relació amb el poder legislatiu i, no en pocs casos, amb el poder executiu". En aquest sentit, recorda que la composició del TC o el TEDH "no és aliena a una participació directa del poder polític en el nomenament dels seus magistrats" després que els dirigents independentistes empresonats argumentin la seva recusació amb la jurisprudència d'aquests dos tribunals.

Per aquest motiu, Marchena conclou que "la idea que qualsevol forma de participació del poder polític en la designació de l'òrgan de govern del poder judicial justifica la prevenció ciutadana per manca d'imparcialitat dels seus jutges no se sosté". El magistrat insisteix en les seves al·legacions "que els països del nostre entorn tenen una participació més o menys directa del poder polític en el nomenament dels integrants de l'òrgan de govern del poder judicial" i posa com a exemples diferents països europeus. La tesi sostinguda pels presos, afegeix, "conduiria de forma inexorable a la genèrica desqualificació" de la justícia belga, portuguesa, francesa o italiana per la designació per part del Senat de bona part dels jutges.

Marchena sentencia que "la participació activa del Congrés i del Senat en la designació de 8 dels 20 vocals que l'integren no pot conduir a la desqualificació, per la seva manca d'imparcialitat, del president i dels magistrats que composen la Sala Segona del Tribunal Suprem". També torna a subratllar, com ja va fer anteriorment, que mai ha concebut la seva funció com "un instrument al servei d'una opció política per controlar el desenllaç d'un procés penal" i que la seva trajectòria ha "estat sempre presidida per la independència".