Marcel Mauri: “Parlar de traïdors i covards és inadmissible amb gent a la presó i a l’exili”

BarcelonaMarcel Mauri (Badalona, 1977) és la cara visible d’Òmnium Cultural des que Jordi Cuixart és a Soto del Real. Defensa posar “llums llargues en objectius àmpliament compartits”.

Investiria Jordi Sànchez?

On hi hagi consens entre partits hi serem. Pel seu paper a l’ANC ens sembla un candidat magnífic i, sobretot, perquè hi ha una majoria parlamentària que ho ha decidit.

Si quedés inhabilitat hauria de cedir el seu lloc. ¿Això invalida les “llums llargues”?

Aquestes llums llargues han de garantir els drets civils. Estem en una situació d’anormalitat i el primer escull és recuperar les institucions. Hi ha la sensació que es pot fer qualsevol cosa davant el president del Parlament. És inadmissible el que va passar al Col·legi d’Advocats o amb els empresaris alemanys. S’explica pel clima que ha generat el govern espanyol.

Posats a remarcar actituds poc tolerants, a Àngel Ros no el van deixar parlar en la presentació de l’obra d’Arco.

Jo hi era i és condemnable que a l’alcalde de Lleida no se’l deixés parlar en un acte on el que es feia era reclamar la llibertat d’expressió. Tanmateix, ho puc entendre des d’un punt de vista humà per la repressió que s’està patint. L’actitud del PSC hauria pogut ser més valenta.

Què creu que ha de passar amb la investidura de Sànchez?

Els nostres diputats tenen la potestat i la llibertat d’escollir el candidat que reuneix més suports per ser president i aquest és Jordi Sànchez. La decisió del Tribunal Suprem és un nou escàndol en democràcia que vulnera els drets fonamentals.

S’imposa l’opinió que “no són uns angelets”.

Òmnium no havia anat a Espanya a explicar-se i ara ho estem fent. El nostre nom sona a tot arreu i sempre vinculat a una organització criminal. També hem rebut solidaritat però constatem que no ens han entès ni ho volen fer. Encara referma més la voluntat de dir que el nostre projecte no va contra ningú.

Què li sembla l’acord que JxCat i ERC han traslladat a la CUP?

No sabem el detall de les propostes, però és molt important que el paper de denúncia i d’internacionalització se segueixi fent des de l’exili. Qualsevol proposta per tornar a buscar els grans consensos serà important. Recordem que la màxima d’Aznar d’abans és dividir la societat catalana i no pas la unitat d’Espanya. Els ciutadans que han votat partits populistes són la nostra gent i hem de construir un país per a tothom.

¿Firmaria l’article conjunt de Junqueras i Rovira?

La música sona bé però no quadra gaire amb l’actitud que han tingut els partits en els últims mesos. La sensació de divisió no ha ajudat a sumar al projecte republicà. Que si és un traïdor, un covard, l’altre un hiperventilat. És inadmissible amb gent a la presó i a l’exili. Algunes coses els partits independentistes se les podrien haver estalviat.

Per exemple?

El ple que es va desconvocar. El que diem és que seguin, ho expliquin, siguin honestos. A la gent que va defensar l’1-O amb el seu cos i et va fer confiança el 21-D li has de parlar clar. Sobre aquesta força hem d’edificar la República, però volem ser més. Això també ens fa constatar aquesta sensació que la societat se’ns fracturava a les mans.

Ho diu per Tabàrnia?

Per exemple.

Sembla que últimament defensen tornar a fer política des de les institucions. En què consisteix ara la mobilització?

No, no. Només des de les institucions no podrem construir el país.

Però ara ja no proposen retirar 155 euros dels caixers.

La diferència és que ara no estem tot el dia al carrer. Cada moviment polític necessita els seus tempos. I enteníem que hi havia un moment important per a la política.

¿Podríem dir que s’ha acabat una primera temporada de la sèrie del Procés?

Després de l’1-O passen coses importants. Es teixeixen noves complicitats que hem d’entendre en clau republicana.

Vostè vol govern ja?

És imprescindible

¿Té por dels resultats si hi ha noves eleccions?

Ja existeix una majoria que aposta per la sobirania i la República. I hi ha un 155 que cada dia afecta la nostra societat.

Jordi Cuixart va comunicar per carta a Quim Monzó el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Per primer cop en 50 anys no hi havia una trucada del president d’Òmnium. Va llegir la carta molt emocionat. Va dir: “Hòstia, rebo una carta des de la presó”. El Premi d’Honor l’ha rebut gent que també ha patit repressió i exili i és molt fort que sigui el president de l’entitat qui ara l’estigui patint.

¿Cuixart seguirà sent president d’Òmnium?

Segur. Jo vaig decidir que estaria al costat del Jordi i quan decideixi pels motius que sigui que ja no vol ser president, jo me n’aniré amb ell a fer altres coses.