Marcatge als alts càrrecs i els lobis

BarcelonaCatalunya tindrà des de dimecres que ve llei de transparència. La comissió d’afers institucionals del Parlament va donar llum verda dijous al text amb els vots de CiU, ERC, PSC i PP, l’abstenció de C’s i els vots en contra d’ICV-EUiA. La CUP no va assistir a la comissió i sembla que dimecres al ple s’abstindrà. Aquestes són les claus de la nova llei de transparència.

Una resposta obligada

S’inclou el silenci positiu, que força l’administració a contestar

La llei estableix el silenci positiu: l’administració està obligada a respondre en menys d’un mes les peticions i, si no ho fa, s’interpretarà com un sí, no com ara, que el silenci es considera negatiu. El silenci positiu és un concepte pioner a Europa (un dels pocs antecedents és Navarra). La llei espanyola, per exemple, no l’inclou i això obre la porta a un possible recurs del govern espanyol a la llei catalana.

Aportant un nom i una adreça, tots els ciutadans més grans de 16 anys podran fer una petició d’informació, que haurà de ser contestada. Ara bé, s’estableixen límits que eximiran l’administració de donar les dades quan es tracti, per exemple, d’informació sobre seguretat pública, secreta o confidencial, que faci referència a menors d’edat o que pugui vulnerar drets privats, com el dret a la intimitat. Tampoc es publicaran dades especialment protegides, com la ideologia o la religió.

Contractes i sous públics

Es publicaran les dietes dels alts càrrecs i detalls dels concursos

Es donaran a conèixer tots els detalls sobre els concursos públics, des del nombre i els projectes dels licitadors -també dels que no guanyin el concurs- fins als criteris de la tria i les puntuacions de tots els sol·licitants. A més, es farà públic el cost de la publicitat institucional i es concretarà quin impost es destina a cada mitjà de comunicació.

Els ciutadans podran conèixer la remuneració de tots els treballadors públics. Es podran saber també les “activitats i béns” dels membres del Govern, alts càrrecs, directius de fundacions i consorcis, així com les dietes i les indemnitzacions que cobrarien en acabar. Aquests dos conceptes també podran ser consultats per la resta de treballadors públics, tot i que en aquest cas s’agruparan per nivells de funcionariat.

Primer codi per als lobis

Els grups d’interès “normalitzen” la relació amb l’administració

El Parlament en queda al marge, perquè ja té una regulació pròpia. La llei afecta estrictament el Govern, ajuntaments, empreses públiques i privades que rebin diners públics, universitats, partits polítics, patronals i sindicats. I per primera vegada també es regulen els grups d’interès, els lobis. La llei reconeix que són una “realitat que no es pot evitar” i, per això, es crea un registre específic, el registre de grups d’interès, per “normalitzar” la seva relació amb l’administració. Aquests grups de pressió hauran de complir un codi de conducta si volen evitar sancions com el veto per presentar-se a concursos públics.

Dos òrgans per avaluar

Un portal web i una comissió per garantir l’accés a la informació

A banda del registre de lobis, es crearà un Portal de Transparència que centralitzarà la Generalitat, que inclourà les webs d’ajuntaments, empreses i partits i serà la via per accedir al registre de contractes i convenis de la Generalitat.

També es crearà la Comissió de Garantia del Dret a l’Accés a la Informació Pública, que es vincularà a una conselleria. Tindrà entre 3 i 5 membres, que seran “juristes especialistes en dret públic i tècnics en matèria d’arxius o gestió documental” i que el Parlament haurà de designar. Aquest ens mediarà entre l’administració i el ciutadà que denunciï que l’administració s’ha negat a facilitar informació. Tot i que no sancionarà, serà l’últim recurs abans d’obrir el procediment judicial.

Es preveuen sancions

El règim sancionador preveu multar, destituir o inhabilitar

Donar informació parcial, ometre, ocultar o manipular informació o facilitar dades íntimes i privades serà considerat un motiu de càstig. El règim sancionador preveu diferents penes segons qui cometi la infracció. Si és personal administratiu qui incorre en el delicte, la sanció s’establirà segons la llei de la funció pública. Ara bé, si és un alt càrrec qui vulnera la llei, podrà ser destituït, rebre una multa d’entre 6.001 i 12.000 euros, perdre la indemnització que li hauria tocat o ser inhabilitat per ocupar càrrecs públics entre un i cinc anys. Amb tot, serà el Síndic de Greuges, que dirigeix Rafael Ribó, qui s’encarregarà de controlar i avaluar el compliment de la llei. Ho farà en col·laboració amb l’Oficina Antifrau i la Sindicatura de Comptes.

La llei entrarà en vigor d’aquí sis mesos, excepte en el cas dels ajuntaments, que tindran un any per posar-se al dia i crear les webs.

Rajoy no retallarà el sou als seus col·laboradors

Tot i la forta polseguera mediàtica, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no revisarà els salaris dels alts càrrecs de l’administració central, tampoc dels que cobren més que ell i els ministres. La publicació d’aquestes xifres al Portal de la Transparència, que la Moncloa ha posat en marxa aquesta setmana, ha encès el debat sobre les retribucions en els nivells més alts de decisió política. Algunes veus han reclamat al cap de l’executiu que passi la tisora entre els que tenen una nòmina més elevada. Altres li han suggerit que apugi el sou als membres del consell de ministres. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va ser l’encarregada ahir d’afirmar que no faran ni una cosa ni l’altra. Va recordar que aquesta legislatura ja s’ha congelat el salari dels funcionaris i que es va retallar el dels responsables d’empreses públiques, així com les indemnitzacions per cessament. La portaveu del govern central va dir que el model salarial vigent ve de “temps immemorials” i va respondre al PSOE -que havia demanat que els secretaris d’estat cobressin menys que Rajoy- que no va fer res quan governava. Sáenz de Santamaría va esquivar pronunciar-se sobre el que guanyen els presidents autonòmics i sobre si és ètic l’augment de sou del governador del Banc d’Espanya mentre reclama moderació salarial.