De Marc Sanjaume a Astrid Barrio: el qui és qui dels experts de l'acord de claredat

BarcelonaEl Govern ha posat aquest dimarts en marxa el procediment per fer l'acord de claredat, la proposta política que vol liderar el president Pere Aragonès per aconseguir un referèndum pactat amb l'Estat. Ho ha fet designant els nou acadèmics que participaran en l'elaboració d'aquesta proposta. El seu paper tindrà dos moments clau. Primer faran un informe preliminar parlant genèricament dels diferents instruments per resoldre conflictes polítics. Després faran un informe final amb la proposta catalana definitiva. Però la polèmica que s'ha suscitat en els últims dies no és tant quin serà el paper d'aquests acadèmics, sinó sobre la identitat i els antecedents d'alguns dels seus membres. Són aquests:

Marc Sanjaume

Com va avançar l'ARA, aquest politòleg forjat a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) serà l'encarregat de presidir el grup. Professor de teoria política en aquest centre, és especialista en processos de secessió i té experiències en els casos en què s'emmiralla el Govern: Escòcia i el Quebec. En l'aspecte teòric i sobre el terreny, ja que va ser investigador visitant a la Universitat d'Edimburg (Escòcia) i de Laval (Quebec). També compta amb experiència en l'àmbit institucional com a assessor de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern. De fet, va ser un dels autors de l'informe que va fer aquesta institució sobre "democràcies i referèndums d'independència". També ha col·laborat amb l'ARA, on en un dels seus articles reflexionava sobre "la fosca claredat canadenca".

Astrid Barrio

El nom que ha generat més controvèrsia és el d'aquesta politòloga de la Universitat de València (UdV), que en el passat s'ha mostrat obertament contrària a la independència. Això no li perdonen alguns sectors de l'independentisme, com Junts. Barrio va fer una incursió en el món de la política amb la Lliga Democràtica, un intent d'ocupar un espai catalanista no independentista que havia deixat CiU. Col·laboradora d'El Periódico, la setmana passada defensava l'acord de claredat per abordar "els millors instruments per resoldre conflictes polítics". Aquest dilluns, el mateix Aragonès defensava la seva elecció: "Hem d'escoltar els que no pensen com nosaltres". També ho ha fet la portaveu, Patrícia Plaja: "Han de participar-hi els que de forma declarada no estan a favor el Procés".

Pau Bossacoma

Llicenciat en dret i en ciències polítiques per la UPF, és professor dels estudis de dret i de ciència política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La seva activitat acadèmica ha estat vinculada a temes com la sobirania, l'autonomia, l'autodeterminació i la integració europea, i és autor de nombrosos treballs. Teòric de la secessió, el seu últim llibre és Morality and legality of secession. A theory of national self-determination, publicat per Palgrave Macmillan.

Elisenda Casañas

L'independentisme, i Esquerra en particular, ha mirat sovint cap a Escòcia per intentar trobar un camí per desllorigar el conflicte polític. El grup d'acadèmics comptarà amb Elisenda Casañas, actual professora a la Universitat d'Edimburg i directora associada de l’Edinburgh Centre for Constitutional Law. Formada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), entre els seus àmbits de recerca hi ha el constitucionalisme plurinacional, els referèndums i el federalisme.

Josep Lluís Martí

Llicenciat en dret i doctor en teoria política, és professor de filosofia del dret a la UPF. Col·laborador de l'ARA, en un dels seus últims articles reflexionava sobre "els llindars legítims" d'un referèndum, després que ERC considerés que en una eventual consulta hauria de tenir un mínim del 50% de participació. També ha denunciat la situació dels síndics de l'1-O, que considera víctimes de "lawfare". Les seves línies de recerca inclouen la democràcia deliberativa, participativa i digital.

Mar Aguilera

Doctora i professora titular de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB), també ha passat per Colúmbia, Harvard i Cambridge. Una de les obsessions d'Aragonès és que la proposta d'acord de claredat pugui ser ben rebuda per la comunitat internacional. Aguilera és observadora internacional i experta legal i constitucional per a la UE, l'OSCE, l'OEA i les Nacions Unides, i ha participat en missions d'observació en països com Timor Oriental, el Sudan, Guatemala i Sri Lanka, entre d'altres.

Eva Anduiza

Els acadèmics es reuniran per primera vegada aquest dimecres a les 16 h al Palau de la Generalitat amb la presència d'Aragonès. Entre ells hi haurà aquesta catedràtica de ciència política a la (UAB), on també és investigadora ICREA Acadèmia. La seva trajectòria inclou les universitats de Salamanca, Múrcia i Stanford. Cap dels acadèmics tindrà un salari com a tal, però sí que tindran dret a rebre una remuneració per l'assistència a les sessions de l'organisme.

Marco Aparicio Wilhelmi

Doctor en dret públic per la UAB i professor de dret constitucional a la Universitat de Girona (UdG), Wilhelmi és director de la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible (UdG), president de l’Observatori DESC i membre de la Junta de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). Entre les seves àrees de recerca hi ha els drets humans. "Som una societat plural, i així és aquest consell acadèmic", ha defensat Plaja.

Lesley-Ann Daniels

Per conformar l'equip d'experts, Aragonès també ha anat a buscar-los al nord d'Europa. Aquesta politòloga que investiga la pau i els conflictes treballa actualment a la Universitat d'Oslo, tot i que està vinculada a l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals. Entre els territoris estudiats hi ha Catalunya, Escòcia, Irlanda del Nord, Ucraïna, Indonèsia i les Filipines.