Maragall: la inspiració d’Illa per “governar des de l’oposició”

BarcelonaRecorda Montserrat Tura que Pasqual Maragall va destacar en política per ser una “màquina d’idees”. “Podia arribar a proposar cinc idees cada dia. I totes cinc eren brillants, però només dues eren viables”. Una de les més innovadores que va poder tirar endavant arribava el 1999. La candidatura del PSC-Ciutadans pel Canvi que encapçalava va aconseguir la victòria a les eleccions catalanes en vots, però CiU va sumar quatre escons més (52 a 56) i Jordi Pujol va poder allargar la seva hegemonia quatre anys. Frustrat l’objectiu de forçar un canvi a Catalunya després de gairebé vint anys de governs convergents, Maragall va decidir importar la figura britànica del shadow cabinet per crear el seu propi executiu a l’ombra i projectar una alternativa a la Generalitat. Un projecte que va mantenir fins a les eleccions del 2003 -després de les quals arribaria el primer tripartit- i que el PSC de Salvador Illa recuperarà aquesta legislatura.

L’antic govern alternatiu dels socialistes va començar a caminar l’octubre del 2000, un any després de les eleccions, amb un conseller primer (Joaquim Nadal), deu consellers, cinc consellers adjunts, deu secretaris tècnics i un secretari general, tots ells membres del grup parlamentari socialista. “L’objectiu no era només fer una supervisió de l’acció del Govern, sinó també dissenyar una agenda alternativa”, explica Nadal. “Amb tants anys a l’oposició s’havia instal·lat una tendència a anar a la contra i Maragall volia que fos més propositiva”, afegeix Josep Maria Vallès, líder de Ciutadans pel Canvi i conseller alternatiu de la Presidència i Justícia.

El gabinet a l’ombra i el consell tècnic es van reunir cada dimarts de manera alternada -una setmana cada òrgan- fins a la tardor del 2003, amb un balanç de fins a 86 projectes aprovats sobre les diferents àrees de govern, la majoria dels quals relatius a Salut i Benestar (15), Universitats i Indústria (11), Política Territorial (9) i Infraestructures (9). “Semblàvem un govern de veritat”, relata Marina Geli, titular alternativa de Salut i Benestar Social, i recorda com, més enllà de l’anàlisi de cada sector, Maragall demanava que els dossiers incorporessin propostes concretes de millora i simulacions de pressupost per aplicar-les. “Fins que no estava tot ben definit, el govern no ratificava els documents”, afegeix Vallès. A Tura, responsable de la cartera de Medi Ambient, encara li ressona la “bronca” que el president a l’ombra va clavar a un dels membres del seu executiu quan va defensar públicament una proposta sense haver fet prèviament una anàlisi exhaustiva sobre la matèria.

La feina que havien de fer tots els consellers de Maragall es nodria de les aportacions de tècnics externs i representants de la societat civil que es buscaven com a assessors. I també dels inputs que es recollien sobre el terreny. La consigna, recorda Geli, era clara: “Trepitjar, trepitjar i trepitjar el territori”, diu, i assegura que durant aquella legislatura va visitar totes les institucions sanitàries catalanes i va arribar a fer “entre 200.000 i 300.000 quilòmetres” per tot el país amb el seu cotxe particular. “Quan més endavant tornava ja com a consellera de Salut, en algun lloc em deien: «Però si vostè ja ha vingut!»”, explica. Subscriu aquesta intensitat de contactes Josep Maria Carbonell, al capdavant de l’àrea alternativa de Cultura i Audiovisual: “Cada setmana em reunia dues tardes amb representants del món cultural, i en l’acte sectorial que vam celebrar durant la següent campanya van venir més de 300 persones”.

La "ficció" generava desgast

Nadal admet que, malgrat la seriositat amb què es van prendre aquell equip a l’ombra, la “ficció” que estaven representant sovint comportava un cert “desgast”. “Treballàvem moltes hores sense tocar poder”, apunta. La contrapartida era que tots aquells documents, molts dels quals es presentaven en roda de premsa, servirien per articular el programa electoral dels següents comicis i les futures iniciatives del Tripartit, com la Llei de Barris. “Podem dir que, en certa mesura, hem començat a governar des de l’oposició”, proclamava Maragall el gener del 2000. Els fruits d’aquells treballs van servir l’octubre de l’any següent per farcir l’alternativa que va defensar en la moció de censura impulsada, sense èxit, per desplaçar Pujol de la presidència.

L’encarregat de replicar aquell intent de fer caure el Govern al Parlament va ser el llavors conseller en cap, l’ara expresident Artur Mas. “Quan van presentar la moció de censura vaig veure que allò no anava de broma”, afirma, tot i que el record global que té d’aquell govern alternatiu és que va ser més un “anunci” i unes ganes de “transformació” de Maragall que no pas una “realitat constant”. “Probablement altres consellers, els més sectorials, van notar un marcatge més gran. La pressió que jo rebia era sobre la meva figura en general, com a futur candidat a la Generalitat i relleu del president Pujol”, resumeix.

La fiscalització dels titulars a la Generalitat va existir. “Els consellers de Sanitat m’odiaven perquè els seguia a tot arreu”, afirma Geli, mentre que Antoni Siurana, titular alternatiu de Governació i Interior, recorda els retrets que va deixar anar al seu homòleg a la Generalitat, Xavier Pomés, pel “desastre” en la gestió de la nevada del 2001. “Un metge cirurgià hauria intervingut més ràpid”, li va dir. I predicava amb l’exemple: Siurana va ser el primer a trucar a l’alcalde de la Roca del Vallès, càrrec que llavors ocupava Salvador Illa, quan el desembre del 2000 es va trencar una canonada de Gas Natural al municipi que va obligar a tallar l’AP-7.

Visibilitat mediàtica

Un dels resultats pràctics va ser una visibilitat mediàtica que membres d’aquell executiu asseguren que coïa a CiU. ¿Però van ser realment efectius tots aquells esforços? Malgrat que a les eleccions del 2003 el PSC va perdre 10 diputats, el pacte amb ERC i ICV va donar a Maragall l’accés al Govern, on es va endur diversos dels consellers alternatius que ja havia seleccionat -en un procés d’equilibris amb l’aparell del PSC- amb visió de futur. Tots els consultats asseguren que aquell estil d’oposició va servir d’“entrenament” abans d’arribar al poder. “Si has de nedar 100 metres braça, fas moltes piscines abans d’anar als Jocs Olímpics. Doncs allò van ser exercicis gimnàstics abans de governar”, diu Nadal. “Sense aquella experiència, la meva capacitat d’execució el 2003 hauria estat molt menor”, reconeix Geli.

Illa, que va guanyar les eleccions del 14-F però ha quedat a l’oposició, ha demanat ara assessorament a Vallès i Carbonell per articular el seu executiu a l’ombra, els detalls del qual es faran públics en pocs dies. Amb un context molt diferent, el socialista aspira a governar la següent legislatura emulant l’exemple de Maragall. I això que, apunta Tura, el maragallisme va ser “durament castigat”.