Maragall i Colau obren el ball encallats en la cerca d’un altre soci

BarcelonaPer pair una derrota tan ajustada com la de Barcelona, Ada Colau va necessitar deixar passar la nit. Diumenge, quan s’acostava el 100% escrutat, l’encara alcaldessa de la ciutat assumia la desfeta recordant amb orgull els quatre anys de mandat i emplaçava el guanyador, Ernest Maragall, a intentar forjar un govern d’esquerres. Dilluns, en canvi, el to de Colau recuperava la contundència dels últims dies de campanya i els comuns advertien que no regalaran l’alcaldia. “La ciutat no es defineix per ser independentista o antiindependentista, sinó per ser progressista”, remarcava Colau en una roda de premsa convocada d’urgència a la tarda. Les paraules amb què Maragall celebrava la victòria l’havien “decebut” per les constants referències a la independència, esquivant segons ella les prioritats de la ciutat, i ahir li insistia que deixés enrere la idea d’un govern amb JxCat per abraçar-ne un que inclogui les tres esquerres: ERC, Barcelona en Comú i el PSC.

Colau comença a posar preu, però ni els comuns ni tampoc Esquerra veuen viable una majoria alternativa que no passi per un acord entre ells. I això que ahir tant el PSC, de forma pública, com fonts de la candidatura de Valls alimentaven la tesi de vetar Maragall amb un pacte de govern entre comuns i socialistes amb el suport extern de la candidatura emparada per Ciutadans. El PSC farà “el que calgui” per evitar que hi hagi un alcalde independentista, va dir ahir el primer secretari del socialistes, Miquel Iceta.

El triomfador del 26-M, en canvi, es mantenia tranquil. Ernest Maragall convidava ahir Colau a visitar plegats Joaquim Forn a la presó de Soto del Real per avançar en un futur pacte que inclogués també JxCat. Un acord que fonts republicanes assumeixen que és inviable. De fet, al partit hi ha, ara per ara, bàsicament dues teories, i només passen pels comuns. Descartant un govern en minoria amb JxCat, hi ha partidaris de sumar ja amb Colau i incorporar-la a l’executiu municipal, i d’altres que prefereixen deixar passar uns mesos abans de pactar-hi. Aquest segon grup té en ment les eleccions catalanes i un possible desgast d’ERC entre el votant independentista en la pugna amb Carles Puigdemont.

Per fugir dels atacs, bàsicament dels de JxCat, que qüestionaven el compromís de Maragall amb l’independentisme, l’alcaldable republicà va anar-se allunyant progressivament dels pactes de govern durant la campanya. El primer dia en defensava un amb els comuns i JxCat. A finals de la primera setmana el continuava preferint, tot i que no tancava la porta a governar en solitari. I, a unes hores de començar la jornada de reflexió, descartava qualsevol acord postelectoral. “Avui no preveig cap altra opció que governar tot sol”, assegurava en l’últim minut del cara a cara amb Colau a SER Catalunya. De fet, si l’alcaldessa acusava el seu rival de ser la crossa de la dreta, Maragall qualificava Colau de ser “l’última esperança de l’unionisme” i afirmava que l’1-O va ser possible a Barcelona “malgrat” l’Ajuntament.

Els retrets en campanya han estat durs per una banda i per l’altra, però, com acostuma a passar, l’endemà de les eleccions tot -o gairebé tot- queda oblidat. “És campanya”, es justifica una font republicana.

Com es preveia, els resultats han deixat l’Ajuntament a expenses dels pactes, i a ERC són conscients que un consistori com el de Barcelona no es pot governar amb garanties amb només 10 regidors. Els contactes amb els comuns començaran de forma imminent per parlar del projecte de ciutat, però també del front comú que ERC vol construir a Barcelona a l’entorn de la llibertat dels presos polítics i el referèndum d’autodeterminació.

Però hi haurà altres temes a valorar. Per exemple, si a la capital catalana es pot optar perquè les dues forces de govern es reparteixin l’alcaldia. Maragall ho seria els dos primers anys i Colau -o qui designessin els comuns- els dos últims. Una fórmula que ha sovintejat en altres municipis però sense precedents a la capital, on fins ara els canvis d’alcalde a mig mandat només s’han fet quan el partit que governava pretenia popularitzar el futur candidat a les eleccions. A priori, ERC no és partidària de la fórmula, però dependrà del resultat de les negociacions. “Estem disposats a parlar de tot”, afirmaven ahir fonts del partit.

I per si no n’hi havia prou, encara hi ha un altre escull important en el camí. “És molt difícil que nosaltres ens posem d’acord per formar un govern amb Elisenda Alamany”, repetien fonts properes a Colau durant la campanya, en referència a la número 2 de Maragall, que va deixar els comuns per ERC. En cas de victòria, haurien tingut més poder de negociació, però a només 4.000 vots de distància poden tenir moltes exigències preparades.

Sense el PP, majoria absoluta

Demà es proclamaran els resultats definitius del 26-M, amb l’únic dubte a Barcelona de si el PP es mantindrà al consistori. Els populars van assolir el 5,01% dels vots i estan pendents de validar el marge de 45 suports amb què van tancar la nit electoral. ERC està especialment interessada en aquest procés de validació: si el PP es queda per sota del 5% i perd els dos regidors, els republicans se’n quedaran un i l’altre anirà al PSC. L’efecte immediat serà que ERC (11) i BComú (10) sumarien majoria absoluta sense necessitat d’altres pactes.

Si no hi ha contratemps, l’Ajuntament es constituirà el 15 de juny amb l’elecció de l’alcalde, però ahir Maragall ja va apuntar que, independentment del resultat, l’acord de governabilitat encara trigarà a arribar.