El dia en què el PP va permetre a un Adolfo Suárez malalt pronunciar un discurs en un míting

BarcelonaLa presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, ha dit aquest dimarts que "utilitzar els nens com a mitjà de propaganda" és propi de "totalitarismes", i encara "pitjor" és fer-ho amb "malalts d'Alzheimer". Aguirre es referia a la presència, el passat diumenge, de l'expresident Maragall en un míting d'Esquerra Republicana. Però fa onze anys el seu propi partit no va tenir cap problema a compartir míting amb l'expresident espanyol Adolfo Suárez, malalt d'Alzheimer.

Maragall no es va adreçar a l'auditori sinó que es va limitar a seure en una cadira, al costat de la seva esposa, Diana Garrigosa. Ben diferent va ser el cas del míting del PP, el maig del 2003. En aquella ocasió Suárez va parlar en un míting per donar suport a la candidatura del seu fill a la presidència de Castella-la Manxa. De fet, no va aconseguir completar el seu discurs. Després de remenar els papers amb les notes del discurs, es va quedar en blanc. Va ser la vegada en què es va fer més notori que el seu estat de salut s'havia deteriorat molt. Finalment, l'himne del PP, que va sonar abans de temps, el va rescatar d'una situació difícil.

Anys després, el fill de Suárez, explicava: "El meu pare ja estava malament i jo no volia que anés al míting, però ell hi va insistir. Llavors li vaig escriure un discurs amb lletres molt grans. Va llegir bé el primer foli, però en el segon va perdre el fil i va tornar a llegir el primer foli. Ell se'n va adonar i va dir: 'Perdonin vostès, però crec que m'he embolicat'. Va reprendre els papers i va començar a repetir el fatídic foli. Finalment va deixar de banda el discurs preparat i amb la seva espontaneïtat habitual va dir: 'Bé, per què més discursos, jo el que us vull dir és que el meu fill és una persona de bé i que farà molt bé la seva feina'. Els presents van esclatar en un aplaudiment interminable".