Maragall es ratifica com a alcaldable i desafia Valls

BarcelonaErnest Maragall va donar pistes ahir i va esvair qualsevol ombra de dubte sobre l’objectiu d’ERC de cara a les eleccions municipals: guanyar-les i acostar-se als comuns. Amb un 94,2% dels vots de la militància dels republicans a Barcelona, l’encara conseller d’Acció Exterior va quedar ratificat com a alcaldable en el congrés regional celebrat ahir, on va rebre el testimoni d’Alfred Bosch, encara líder del grup municipal a l’Ajuntament de la capital catalana, que ja es prepara per rellevar Maragall al Govern a finals de novembre. D’aquí un mes l’alcaldable abandonarà la conselleria i, segons fonts consultades per l’ARA, a principis de desembre pronunciarà una conferència que esbossarà el seu projecte.

Maragall va engegar la campanya i va deixar clar qui és el seu rival: Manuel Valls. Per omissió, va evidenciar qui no ho és tant, Ada Colau, a qui vol disputar l’alcaldia però amb qui tot apunta que pot bastir una aliança postelectoral. En la seva intervenció al congrés d’ERC de Barcelona va disparar contra el candidat de Cs, que vol aconseguir l’alcaldia amb una imatge de catalanisme moderat que aglutini des del socialisme fins a la democràcia cristiana. A l’aspirant d’ERC, però, no se li escapa que és també l’escollit de les elits econòmiques. “Serà una campanya de persones contra diners”, va afirmar sense al·ludir directament a Valls, i va admetre que en aquestes circumstàncies “no és mai fàcil però tampoc és impossible”. “Barcelona vol ser republicana i aquest és el nostre missatge. Anem a totes”, va assegurar Maragall.

El nou candidat d’ERC a Barcelona va rebre la benedicció, precisament, del sector dels comuns, per boca del tercer tinent d’alcaldia, Jaume Asens. En una entrevista a Eldiario.es Asens es va mostrar esperançat que amb Maragall “serà més fàcil entendre’s”, i va celebrar que Bosch hagi fet un pas al costat. “Tot i les coincidències programàtiques, [els republicans] s’han deixat portar per una ambició personal del seu candidat, que pensava que li aniria millor si ens plantejava una guerra sense treva”, va manifestar Asens.

El canvi d’estratègia d’ERC

El nou alcadable dels republicans ha consumat el canvi d’estratègia que l’executiva nacional del partit feia mesos que preparava. Tot i que ERC encara no ho ha fet públic, l’encara portaveu del partit a l’Ajuntament, Alfred Bosch, serà el seu relleu al Govern. De fet, l’intercanvi de papers va ser una de les condicions fixades en la negociació entre Esquerra i Bosch perquè renunciés a la carrera per l’alcaldia de la capital. Un cop tots els actors van acceptar el gir de guió, durant les últimes setmanes Maragall ha compatibilitzat la tasca a Exteriors amb les reunions als locals de la federació barcelonina d’Esquerra. Una situació de temporalitat que s’acabarà d’aquí unes setmanes -l’encara conseller ha anat explicant en aquestes trobades que se centrarà al 100% en Barcelona- quan Maragall hagi tancat diverses carpetes pendents de la conselleria, com els viatges a Itàlia i els Estats Units que té en agenda.

Vinculat pràcticament tota la seva vida al PSC, partit del qual va sortir ara fa cinc anys, Ernest Maragall és conscient que cal guanyar-se el favor de les bases d’Esquerra, tenint en compte que no ha participat mai en la vida interna del partit. La bona notícia per a ell és que el vot de càstig ha sigut pràcticament inexistent. En les primàries no es podia votar contra el candidat però sí en blanc, i tot i això va aconseguir el 94% dels suports. A més, l’aspirant a presentar-li batalla, el doctor en dret tributari Xavier Martínez-Gil, va quedar fora de cursa perquè no va arribar al mínim d’avals necessari.

Tal com va passar a les primàries del març, però, el partit no ha sigut capaç de mobilitzar la militància i en les d’ahir només hi van participar 619 persones, menys del 45%. Ara fa quatre anys, amb la pugna entre Bosch i Oriol Amorós, hi van participar 1.189 persones. Sigui com sigui, a partir del desembre Maragall dedicarà tots els esforços a guanyar l’alcaldia de Barcelona. Per fer-ho haurà de capitalitzar els vots que el 2015 van anar a Barcelona en Comú i Convergència.