Maquinistes, policies i inspectors d'Hisenda boicotegen els traspassos de l'Estat a Catalunya

BarcelonaIn extremis, diumenge al vespre els sindicats majoritaris desconvocaven la vaga de maquinistes a Rodalies després d'un acord amb el ministeri de Transports i el Govern perquè la nova operadora d'aquest servei ferroviari sigui finalment una filial de Renfe, almenys durant dos anys. Dijous diversos sindicats de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil convocaven –sense gaire èxit– una concentració davant la delegació del govern espanyol a Barcelona per protestar per la delegació de competències en immigració. Més enllà del quòrum, aquests dos exemples descriuen el rebuig que han generat entre els funcionaris de l'Estat els diferents traspassos que el govern espanyol ha pactat amb ERC i Junts. Una oposició que era previsible, però que amenaça amb boicotejar els acords fins al final.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder

Inscriu-t’hi

Les demandes entre els treballadors estatals estan tallades pel mateix patró en la majoria dels casos: veuen perillar condicions laborals adquirides fins ara en el marc de la legislació espanyola –que la Generalitat els ha garantit que mantindrà– i s'oposen al fet que Catalunya pugui quedar segregada de la xarxa funcionarial estatal. Un dels exemples el trobem en les peticions dels maquinistes de Renfe. Per desconvocar la vaga de dilluns, els sindicats demanaven mantenir els drets laborals que tenien fins ara, aplicant-los el conveni col·lectiu vigent. Volien la garantia que no se'ls tocaria qüestions que consideraven clau com l'antiguitat i la mobilitat entre diferents territoris de l'Estat. Segons publica aquest divendres SER Catalunya, els maquinistes cobren de mitjana 58.000 euros i es poden jubilar als 62 anys. Amb la creació d'una filial de Renfe per gestionar el servei de Rodalies, els treballadors van considerar que les seves peticions quedaven cobertes.

Un 80% dels maquinistes que condueixen els trens de Rodalies provenen de la resta de l'Estat, segons una dada avançada per El Periódico i confirmada per l'ARA de fonts de la UGT i, d'aquests, hi ha una mobilitat superior al 90% després del contracte inicial, és a dir, que decideixen no quedar-se a treballar definitivament a Catalunya. Precisament, un dels punts que té sobre la taula el govern espanyol, el català i Esquerra és que aquesta mobilitat estigui garantida després dels dos anys de transició, quan la nova operadora de Rodalies hauria de passar a ser una empresa autònoma que pengés de la Generalitat, segons els republicans. Ara bé, des de Semaf, el sindicat majoritari de Renfe, afegeixen que la mobilitat no és l'única preocupació dels treballadors, sinó el fet de no voler deixar de treballar per la companyia, perquè consideren que ofereix més "avantatges", no només de mobilitat territorial, sinó per les funcions a exercir.

Els inspectors d'Hisenda

La situació és similar en el cas dels inspectors d'Hisenda. Fonts de l'Agència Tributària espanyola expliquen que Catalunya i les Canàries són les destinacions històriques entre els funcionaris d'arreu de l'Estat que comencen la seva carrera. Ara bé, quan poden decideixen tornar als seus territoris d'origen i, per tant, Catalunya es converteix per ells en un territori de pas. Consultat per l'ARA, el sindicat Gestha, que agrupa els tècnics d'Hisenda, hi posa xifres: només el 10% dels aproximadament 1.800 inspectors d'Hisenda de l'Estat provenen de Catalunya. Tot i això, el territori català és una de les primeres destinacions per a molts d'ells quan accedeixen a la plaça. Prop del 20% acabarà demanant el trasllat, segons explica Gestha, principalment per tornar a casa.

Segons les dades del mateix sindicat, en l'últim concurs de trasllat, 94 dels 377 inspectors que treballaven a Catalunya van demanar canviar de territori, fet que representa un 25% del total. La proporció és similar pel que fa als tècnics: en aquest mateix concurs han marxat de Catalunya 420 tècnics dels gairebé 1.500 que hi treballaven, fet que suposa un 28% del total.

"Rodalies i els funcionaris radials", l'opinió de Joan Ridao

Davant d'aquestes xifres, des de Gestha són reticents al pacte per canviar el model de finançament a Catalunya, perquè consideren que "no respon a principis d'eficiència tributària": "La cessió de tributs a l'Agència Tributària de Catalunya implicaria, necessàriament, una cessió plena de personal, mitjans tècnics i bases de dades. Sense una integració total, es generarien importants dificultats operatives en el control tributari de contribuents amb activitat a Catalunya i a la resta d'Espanya", apunten fonts del sindicat, que demanen una "col·laboració institucional" entre les dues agències tributàries i que els nous treballadors de l'Agència Tributària catalana passin a cobrar el mateix que els funcionaris estatals. Més contundents són des de l'Associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE), que aplega el cos superior d'inspectors, que s'oposen frontalment al fet que l'Agència Tributària de Catalunya assumeixi la gestió de tots els impostos perquè creuen que va en contra de la Constitució i suposarà un "fraccionament" de la hisenda estatal.

El traspàs de Mossos

L'oposició dels sindicats policials espanyols a compartir les competències en immigració amb els Mossos no és per les condicions laborals, sinó pel fet que consideren que els trauran poder. Una queixa que ja van fer sentir Policia Nacional i Guàrdia Civil durant el desplegament del cos de Mossos d'Esquadra per tot Catalunya, als anys noranta, després que l'Estat cedís les competències en seguretat a la policia catalana.

"Al començament de tot [als anys vuitanta] no va fer por a ningú", apunta a l'ARA Miquel Sellarès, que va ser director general de seguretat ciutadana de la Generalitat entre el 1983 i el 1984, que també considera que els cossos policials estatals probablement no eren "conscients" de l'envergadura de l'acord. Sellarès diferencia aquella situació de l'actual, perquè als vuitanta tot just s'estava desenvolupant l'autonomia catalana. Ara bé, a mesura que els Mossos van anar assumint més funcions, l'oposició va anar creixent. Va passar amb les competències de trànsit. No hi va haver un traspàs directe d'agents estatals al cos de la policia catalana, sinó que es van fer convocatòries noves per incorporar agents nous i es va obrir una finestra perquè els guàrdies civils que s'hi volguessin acollir, poguessin fer-ho –els agents que entraven al cos de Mossos ho feien sabent que tindrien millors condicions laborals–. Això no va impedir, però, la resistència dels cossos policials estatals. Jaume Bosch, una de les persones que també va ser en els inicis del desplegament del model policial català, assegura, però, que l'oposició va ser molt menor a la que van fer sentir quan la policia foral de Navarra va assumir també aquesta competència.