Una màquina per detectar el frau i la corrupció

BarcelonaLa corrupció serà més fàcil de rastrejar gràcies a la lupa que col·loca sobre la contractació pública a escala europea el projecte Digiwhist. Investigadors de sis instituts de recerca del vell continent han desenvolupat una eina de 'big data' que escruta les licitacions i contractacions de més de 30 països i examina si s’ajusten a uns indicadors d’integritat o no. L’eina permet saber, per exemple, dades com ara quants diners públics ha obtingut una empresa o en quants casos se li va atorgar un contracte sense competència. Simona Levi, fundadora de Xnet, una associació de lluita contra la corrupció que col·labora amb Digiwhist, descriu el projecte com una “màquina per detectar el frau” i una eina imprescindible per als alertadors, ja que els “lliura el dolent en safata”.

L’eina ha analitzat dades de 7,6 milions de registres de contractació a tot Europa. En el cas espanyol, els investigadors han examinat contractes públics realitzats per l’administració des del 2009. Analitzen la informació en base a diferents criteris que intenten mesurar la integritat, com ara si les empreses que han aconseguit els contractes han estat els únics licitadors, quant de temps s’ha publicat l’oferta, els criteris d’adjudicació o si hi ha connexions polítiques entre els adjudicataris i els licitadors del contracte. L’eina aporta informació per territori, per any o per empresa, entre d’altres. Pot aportar dades rellevants com ara, per exemple, que l’any 2016 a Espanya l’empresa Indra va ser l’únic licitador en el 68% dels contractes públics que va obtenir. L’organització Tenders Electronics Daily (TED) estima que el 30% dels contractes públics el 2015 es van adjudicar a un únic licitador.

Els investigadors obtenen les dades de la informació que es publica a les webs estatals. Sovint es troben problemes, com ara que falta fins i tot informació que les lleis de transparència obliguen a publicar. “En el cas d’Espanya, falta el 25% de la informació obligatòria”, assegura Mihály Fazekas, el coordinador del projecte. Els investigadors detecten nombroses deficiències en el cas de les UTE i les subcontractacions: sovint no es divulga quines empreses formen part d’una UTE i quants diners públics obté cadascuna, com tampoc quines subcontractacions es fan en una obra, a qui i per quants diners. “S’ha d’informar de tot el que es fa amb diners públics”, recalca el coordinador de Digiwhist.

La informació, encara no accessible, es farà pública per a tothom en un acte al Parlament Europeu el 29 de gener. Mentrestant, els investigadors treballen amb organitzacions ciutadanes per ajudar els activistes a detectar la corrupció i també amb les institucions, perquè millorin la seva transparència i bones pràctiques. En aquest sentit, dijous van fer una sessió de treball a Barcelona, coordinada per Xnet. Simona Levi, fundadora de Xnet, insisteix en la necessitat de la implicació de la societat civil: “La democràcia només pot ser la societat civil vigilant les seves pròpies institucions”. “Ens ajudarà molt”, ha reconegut Sílvia Vernia, responsable de l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques de l’Ajuntament de Barcelona. En l’actualitat Digiwhist examina dades dels 28 països membres de la Unió Europea, a més d’altres com ara Noruega o Suècia. Segons càlculs dels experts, la corrupció incrementa el cost dels contractes públics entre un 4% i un 15%.