Un mapa molt estable tot i la mobilització

Politòleg de la UBCirculava fa temps amb intensitat la idea que un creixement de la participació afavoriria clarament les formacions d’obediència estatal en detriment de les formacions sobiranistes. Però no sembla que hagi sigut el cas: la correlació de forces a Catalunya es manté força estable tot i l’increment de 10 punts en la participació. Tot i que dins dels blocs s’hi produeixen realineaments molt significatius, sembla que a grans trets el mapa electoral català està congelat.

La tesi segons la qual la majoria sobiranista al Parlament era poc més que una ficció derivada de l’abstenció diferencial que es produeix entre eleccions generals i autonòmiques s’ha demostrat que ja no és vàlida. Això és especialment significatiu en unes eleccions en què formacions com Podem, Ciutadans i el PP havien fiat bona part de la seva estratègia a aquesta lògica.

Un mapa estable

Si ens fixem en la distribució dels vots arreu del territori, les zones on el 2012 el sobiranisme va ser més fort coincideixen de manera gairebé perfecta amb els municipis en què, avui, la suma de Junts pel Sí i la CUP és més elevada.

Suport al 'sí' per comarques

Passa el mateix en sentit invers. Els partits partidaris del no a la independència mantenen la seva implantació territorial, per bé que hi ha una recomposició interna molt important en aquest bloc. Segons s’intueix per la distribució de resultats als municipis hi ha hagut un gran transvasament de vot des del Partit Popular cap a Ciutadans i, en menys mesura, també del PSC.

Suport al 'no' per comarques

Segons es veu en els mapes municipals, Ciutadans és l’únic partit que s’hauria beneficiat directament del creixement de la participació: en els municipis en què l’abstenció ha baixat més el partit d’Arrimadas i Rivera ha millorat els seus resultats. Així doncs, sembla que la presència mediàtica dels seus líders en televisions estatals els ha permès arrossegar un cert vot que tradicionalment no sortia a votar. Tanmateix, la relació està lluny de ser perfecta, i els més de 400.000 nous votants s’han repartit de manera força proporcional entre els principals blocs polítics.

Vot a C's per municipis

Per la seva banda, Catalunya Sí que es Pot, en termes generals, manté les pautes d’implantació municipal tradicionals d’Iniciativa per Catalunya. No sembla que l’afegit de Podem hagi alterat significativament la composició de l’electorat ecosocialista i, en canvi, ha afavorit una certa fuga de vot cap a opcions sobiranistes.

Vot a CSQP per municipis

La hipòtesi segons la qual vincular-se a una formació d’àmbit estatal com Podem havia de permetre als ecosocialistes de penetrar en un vot obrer que havia anat perdent en els darrers anys no sembla tampoc que s’hagi materialitzat, si més no en termes absoluts. Possiblement, el desgast de CSQP respecte a ICV en zones de predomini sobiranista sí que ha canviat una mica la composició del seu electorat, però no s’observa una expansió en el vot metropolità, tant cobejat per Iglesias i Coscubiela en aquesta campanya.

Sense tercera via

De tot plegat se’n poden treure diverses conclusions. La primera és que el mapa polític català es manté força estable i en el curt termini hi ha poc marge per a les sorpreses. Ni la intensitat del moment polític, ni la participació rècord, ni les llistes unitàries han aconseguit provocar grans realineaments electorals a Catalunya.

Comarques on el 'sí' suma més del 50%

El sobiranisme es manté en els seus números consolidats i s’expandeix només molt lleugerament respecte al que havia obtingut recentment. El pas a la defensa explícita de la independència no ha representat cap cost per al món sobiranista, però tampoc li ha permès trencar les seves fronteres.

Vot a Junts pel Sï per municipis

Vot a la CUP per municipis

En el camp dels partits unionistes, la decadència de PP i PSC ha estat bàsicament compensada pel creixement de Ciutadans, també en el territori. El fet que CSQP no hagi pogut emergir com una veritable tercera via potent és, de fet, una sorpresa relativa. En el marc de la forta polarització, no sembla que la seva estratègia hagi reeixit. En canvi, tot i el mal resultat, la posició del seu grup parlamentari serà decisiva en els mesos que vindran. Però dependrà de les eleccions generals.

Vot al PSC per municipis

Vot al PP per municipis