El mapa autonòmic evidencia la dependència del PP de l'extrema dreta
Després de Múrcia, els populars confirmen que faran servir el seu poder territorial com a contrapoder d'un hipotètic nou govern del PSOE
MadridAmb l'últim govern autonòmic tancat, el de Múrcia, es confirma que els resultats de les autonòmiques del 28 de maig han permès al PP aconseguir bona part del poder autonòmic: de les 17 comunitats, els populars són al govern en 12, a més de Ceuta i Melilla. Un contrapès territorial que pretenen fer valer en cas que el PSOE i Sumar aconsegueixin reeditar el govern de coalició. "El contrapoder seria molt contundent", apunten fonts populars, que hi afegeixen les grans ciutats on també manen com Madrid, Sevilla o València. També és veritat que del mapa autonòmic sorgit del 28-M se'n pot extreure una altra conclusió: que en gairebé la meitat dels casos, els populars no se n'han sortit sense Vox. Fernando López Miras ha estat l'últim a firmar un acord molt similar al que ja van signar abans cinc presidents autonòmics del PP. Pactes incòmodes per als populars, que haurien preferit evitar abans de les eleccions generals del 23-J i que evidencien que, ara per ara, depenen de l'extrema dreta sense haver acabat de resoldre quina és la relació que han de mantenir amb els de Santiago Abascal.
La prova és el rebombori que ha envoltat cada acord, pel seu contingut, però també perquè la relació entre totes dues formacions fa temps que està tocada, especialment després que el PP de Pablo Casado votés en contra de la primera moció de censura fallida que va presentar Vox al Congrés. El terratrèmol més sonat va ser el d'Extremadura. Poques setmanes abans del 23-J, la presidenta popular en aquesta comunitat, María Guardiola, es va negar a firmar un pacte amb Vox en els mateixos termes del que havia signat feia poques setmanes el seu homòleg al País Valencià, Carlos Mazón. El dirigent valencià va deixar la lluita contra la violència masclista fora del document i les dues formacions es van limitar a explicitar el rebuig a la violència intrafamiliar. Al cap de pocs dies i després d'haver donat per fet que Extremadura s'encaminava cap a una repetició electoral, Guardiola claudicava i permetia l'entrada de l'extrema dreta al govern. No va crear cap conselleria d'Igualtat, però va deixar les polítiques contra la violència masclista fora de l'abast de Vox.
Precisament, la violència de gènere és una de les qüestions que han estat en el punt de mira en tots els acords. A diferència del País Valencià, en la resta de pactes autonòmics el PP ha volgut explicitar-hi el seu compromís, però també ha permès a Vox situar-hi el rebuig a la violència intrafamiliar, el terme que fa servir l'extrema dreta per referir-se a la violència masclista. En governs com el de Castella i Lleó, per exemple, han reduït el pressupost destinat a aquestes polítiques. Amb tot, al PP insisteixen a dir que el seu compromís contra la violència de gènere no minvarà en els seus governs.
Al País Valencià, PP i Vox també han posat la llengua a la diana i una de les primeres mesures que va adoptar el govern de Mazón va ser eliminar el català com a llengua vehicular a les escoles valencianes. A les Balears, Marga Prohens va aconseguir el suport de Vox a la seva investidura sense que l'extrema dreta entrés al govern. Però, ¿ha adoptat polítiques diferents de les comunitats on PP i Vox governen plegats? De moment no, perquè també ha ficat la banya en la llengua i ha eliminat el requisit d'haver de saber català per accedir a una plaça a la sanitat pública.
Múrcia i la investidura de Feijóo
Múrcia ha estat l'últim govern autonòmic on el PP ha deixat entrar Vox. La tensió entre els dos partits ha regnat des de l'inici i el fantasma de la repetició electoral ha planat damunt seu durant setmanes. En aquesta comunitat les tensions ja venien de lluny, de la moció de censura fallida de Ciutadans que va acabar amb trànsfugues de Vox al govern de López Miras. Des del mes de maig, aquesta comunitat viu en l'interinatge perquè el líder del PP murcià es negava a deixar entrar l'extrema dreta al govern. Passat el 23-J i amb la investidura d'Alberto Núñez Feijóo a l'horitzó, López Miras va acabar fent marxa enrere, com María Guardiola, i va deixar finalment que Vox s'incorporés al govern autonòmic. Els populars han acceptat, entre altres coses, mantenir el pin parental a les aules, una mesura que l'extrema dreta ja va exigir fa dos anys quan els trànsfugues van entrar al govern.
Que el mapa autonòmic s'hagi tenyit de color blau i també verd no és una bona notícia per a la coalició que volen revalidar el PSOE i Sumar a l'Estat. Un dels melons que els socialistes, però també el PP, volen obrir si governen a l'Estat és l'etern debat sobre la reforma del finançament autonòmic. Si el PSOE revalida el govern, els interlocutors que es trobarà al territori no li posaran les coses fàcils, perquè el PP ja fa mesos que dona senyals de voler exercir de contrapoder territorial. "No farem política partidista des dels governs [autonòmics], però és millor tenir-los", apunten fonts populars. Sigui com sigui, l'objectiu del PP continua sent menjar terreny a Vox malgrat que ara per ara tingui els ultres com a socis imprescindibles.