Yolanda Díaz s’espolsa la responsabilitat del cas Errejón

MadridYolanda Díaz ha admès que Íñigo Errejón "no hauria d'haver estat diputat ni portaveu" de Sumar al Congrés, però s'ha espolsat la responsabilitat per haver-lo situat en aquests càrrecs. "Si hagués tingut coneixement de fets més greus anteriorment, hauria actuat exactament igual que aquesta setmana, amb la mateixa contundència", ha assegurat. Ara bé, la vicepresidenta segona del govern espanyol sí que ha reconegut que coneixia la denúncia anònima que es va publicar a Twitter el juny de 2023 i no va actuar. Díaz ha justificat haver ignorat aquest senyal d'alerta –una noia denunciava que Errejón li havia tocat el cul sense el seu consentiment durant un festival de música a Castelló– perquè Més Madrid li va traslladar que havia iniciat una investigació, que finalment va quedar en res, i perquè la víctima va acabar esborrant els missatges a la xarxa social. "La dona ho retira i això ha quedat com ha quedat. Perquè es posin en marxa els protocols, ha d'arribar la denúncia", ha defensat.

Díaz ha explicat que encara que el seu equip li va traslladar que existia aquesta acusació quan estava en campanya electoral, no va iniciar cap acció més enllà de parlar-ne amb la líder de Podem, Ione Belarra, i Més Madrid. "Em diuen [els de Més Madrid] que obriran una investigació. Em comuniquen que l'expedient s'ha tancat. Em comunica el meu equip que aquesta dona retira la piulada. Mai més vaig tornar a saber res d'aquest fet", ha relatat Díaz en la primera roda de premsa que fa per donar explicacions sobre el cas, quatre dies després de la dimissió de l'exportaveu de Sumar al Congrés. La vicepresidenta segona del govern espanyol ha conclòs que han "arribat tard" en la detecció del cas Errejón i ha demanat "disculpes" a les víctimes, a qui ha animat a continuar denunciant. Tanmateix, Díaz ha reivindicat que la setmana passada davant la denúncia al compte de la periodista Cristina Fallarás va reaccionar amb "rapidesa" i ha negat haver tingut indicis que qui ha estat en els últims nou mesos la cara visible del seu projecte polític al Congrés fos un presumpte agressor sexual. "Jo el que sé és que assistia a teràpia i també sé per ell mateix que estava millor. No tinc coneixement de res més", ha assegurat sense concretar els motius del tractament psicològic.

Durant el dia el setge sobre Díaz per l'escàndol d'Errejón s'ha anat estrenyent. Què sabia realment la líder de Sumar quan el va incloure a les llistes de les eleccions generals i quan el va fer portaveu al Congrés? Podem assegura que fa més d'un any la va informar sobre la denúncia anònima contra Errejón perquè era ella qui "podia fer-hi alguna cosa". Tanmateix, Podem tampoc va emprendre cap acció i el secretari d'Organització del partit lila, Pablo Fernández, ha evitat concretar quina resposta els va donar Díaz amb qui tenen una guerra oberta després d'abandonar el grup parlamentari de Sumar a finals de l'any passat.

El rol de Més Madrid

"El que vam saber la setmana passada no ho sabia ningú", ha assegurat la líder de Més Madrid i ministra de Sanitat, Mónica García. En una roda de premsa també aquest dilluns, acompanyada de les coportaveus Manuela Bergerot i Rita Maestre, García ha evitat assenyalar Díaz amb qui, a diferència de Podem, comparteix grup parlamentari i la coalició del govern espanyol. García ha insistit que ni a Més Madrid ni a cap organització política que hagi estat vinculada amb Errejón "es coneixien les greus acusacions d'agressió, maltractament i violència sexual". El que sí que ha reconegut és que pensaven que qui va ser fundador de Més Madrid "tenia problemes personals d'una altra índole", en al·lusió a les drogues. Segons ha relatat, diverses persones en diferents moments van mirar "d'ajudar-lo" i li van recomanar que es posés en tractament.

En tot cas, la dirigent de Més Madrid ha garantit que "si haguessin pensat que era un agressor" no li haurien aconsellat ajuda, sinó que l'haurien denunciat, i ha demanat "perdó" a les víctimes. García ha explicat que, a diferència de la setmana passada, quan Errejón va reconèixer els fets pels quals se'l denunciava a les xarxes socials, el juny del 2023 la seva resposta va ser diferent. La versió de Més Madrid és que van demanar explicacions a Errejón i a Loreto Arenillas, que era amb ell al festival. "Van minimitzar l'agressió", ha explicat Bergerot. Arenillas els va transmetre que va contactar pel seu compte amb la víctima i el partit li va demanar que li traslladés que es posaven a la seva disposició. El fil de Twitter es va acabar esborrant i la formació se'n va desentendre. "No es va investigar més ni es va interpretar com una alarma, com una pauta de comportament generalitzada d'Errejón. Segons el que hem anat sabent aquests dies, va ser un error i va ser insuficient", ha conclòs Bergerot.

Més Madrid passa la pilota a Arenillas, a qui exigeix que renunciï a l'acta de diputada a l'Assemblea de Madrid acusada d'encobriment i d'haver-los amagat informació sobre les gestions que va fer amb la víctima, un extrem que l'excap de gabinet d'Errejón nega. "Mai vaig encobrir aquell episodi ni cap altre, [...] el vaig instar a buscar ajuda i a abandonar comportaments que danyen les dones, vaig posar en coneixement [...] de Bergerot [...] el que passava", ha respost Arenillas en un missatge a X després de la roda de premsa del seu expartit.

Reorganització a Sumar

A la reunió del grup parlamentari de Sumar d'aquest dilluns a la tarda, prèvia a la compareixença de Díaz, no s'ha abordat el relleu d'Errejón com a portaveu al Congrés. Segons han explicat fonts presents a la sortida, ha estat una reunió "catàrtica". Una mena de dol col·lectiu pel "xoc" i la "decepció personal" amb el seu excompany. Alguns s'han queixat davant Díaz de falta de comunicació i han reclamat canvis organitzatius interns perquè sigui menys "vertical" i jeràrquic. També Esquerra Unida ha exigit públicament una "reorganització" del grup abans de designar qui ocupa el lloc de portaveu. Aquest dilluns la justícia també ha fet el primer pas per investigar-lo per la denúncia de l'actriu Elisa Mouliaá preguntant al Congrés si encara és diputat. La cambra baixa ja ha respost que no i, per tant, que té via lliure.