Manuel Valls encén la cursa per Barcelona

BarcelonaL’ex primer ministre francès Manuel Valls va anunciar ahir que està valorant presentar-se com a cap de llista de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona, i la seva predisposició va ser un revulsiu en la cursa per aconseguir el govern de la capital catalana. “Ciutadans creu que hi ha d’haver una candidatura guanyadora”, va assegurar una estona més tard el líder del partit, Albert Rivera, que va confirmar la notícia des de Madrid. Un gest que deixa clares dues coses: que Ciutadans lluitarà amb totes les seves armes per l’alcaldia de Barcelona i que la direcció estatal del partit controla l’operació.

Aconseguir l’alcaldia de Barcelona deixaria Rivera més a prop de la presidència del govern espanyol. Amb la candidatura de Valls, Ciutadans vol plantar cara al personalisme d’Ada Colau i captar el gruix de votants del PP, en clara davallada, i del PSC, que millora moderadament a Barcelona. Valls és, doncs, l’as a la màniga que, segons fonts del partit, fa mesos que Ciutadans prepara. El seu anunci va provocar ahir eufòria entre part de la formació.

Flagell internacional de l’independentisme, fonts del partit en destaquen el perfil europeista com a gran carta de presentació, juntament amb la seva experiència de govern com a ex primer ministre. Però amb el pas endavant del líder francès es deixaria enrere la candidatura de l’actual líder del partit a Barcelona, Carina Mejías, que fa anys que treballa a la ciutat, coneix els barris i ja s’havia postulat. Tot i així, feia setmanes que Mejías havia perdut el suport de l’aparell del partit. Una de les alternatives amb què s’especulava internament era Jordi Cañas. Encapçalar les llistes a Barcelona es veia des d’alguns sectors com la lògica escenificació del seu retorn a primera línia després d’haver sigut absolt de les acusacions de frau fiscal que el van apartar de la política. Un extrem que, amb el pas endavant de Valls, quedaria descartat.

Sigui com sigui, la decisió final recau sobre el dirigent francès, que ahir va assegurar a TVE que encara no s’ha decidit. Acceptar l’oferta implicaria que hauria d’abandonar la política a França. No obstant això, la seva trajectòria sembla haver tocat sostre al país veí. Després d’abandonar el Partit Socialista francès el mes de juny passat -un cop descartat com a candidat del partit a les eleccions presidencials, ja que els militants van triar el perfil més situat a l’esquerra de Benoît Hamon-, Valls va donar suport a Emmanuel Macron i va intentar integrar-se sense èxit a les llistes electorals de La República en Marxa.

“Per parlar de BCN? No!”

“És una persona de primer nivell, amic d’Espanya, demòcrata”. Rivera va definir Valls amb aquestes paraules i va assegurar que “seria molt millor alcalde que Ada Colau”. Però la majoria dels partits es van afanyar a rebatre la idoneïtat del francès com a alcaldable, mentre que Colau va optar per un silenci estricte. Tant el PP com els comuns van acusar Valls d’estar desinteressat en la política municipal i de pretendre centrar el debat en l’independentisme. El líder dels comuns al Parlament, Xavier Domènech, va fer un tuit criticant l’aposta del partit taronja: “Cs busca i rebusca al seu interior i tatxan! Manuel Valls com a candidat de BCN! Per parlar del futur de BCN? No, per parlar de la independència de Catalunya”. En el mateix sentit, el líder dels populars, Xavier García Albiol, va carregar contra el dirigent francès: “Si pensa que un ajuntament és per seguir amb el debat identitari s’equivoca. Un ajuntament és per gestionar els problemes dels veïns”.

Des dels partits independentistes, immersos en un debat sobre si han de presentar-se per separat o fer una candidatura conjunta, també hi va haver reaccions. El president del grup municipal d’ERC a Barcelona, Alfred Bosch, va dir: “Tothom té dret a fer les seves propostes, però a les eleccions ens hi juguem fer una ciutat millor, no fer una carrera política millor”. A la pista d’aterratge, Bosch també hi situa Jordi Graupera, principal avalador d’una gran candidatura independentista. Ahir Graupera va escriure sobre Valls: “No pot ser més clara la diferència d’idees del que ha de ser Barcelona”. El PSC, en canvi, va optar per un segon pla. Durant la campanya del 21-D va lluitar amb Cs i el PP pel fitxatge de l’exsocialista, i el líder del PSC, Miquel Iceta, es va arribar a reunir amb ell. Una pugna soterrada de la que ahir, finalment, Cs va sortir vencedor.