Manuel Ruiz de Lara, el jutge que va matar Sánchez en una novel·la

BarcelonaAquesta setmana el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha anunciat que estudia expedientar el magistrat del jutjat mercantil número 11 de Madrid, Manuel Ruiz de Lara, pels seus comentaris a X contra el president espanyol, Pedro Sánchez, i la seva dona, Begoña Gómez, a qui es va referir com a "barbigoña". Abans ja li havia obert una altra diligència per titllar Sánchez de "psicòpata", que va quedar arxivada. Ara bé, qui és Ruiz de Lara? Quina és la seva trajectòria?

De 44 anys i originari de Còrdova, va començar la seva carrera judicial el 2007 als jutjats de Salamanca i Vitòria fins que, el 2009, va prendre possessió com a jutge titular de Marchena (Sevilla). Va passar pels jutjats mercantils de Barcelona i Cadis, i posteriorment va arribar a Madrid. Tot i això, més enllà de la seva carrera judicial, té un vessant de novel·lista polèmic. Només cal fixar-se en les seves últimes publicacions, promocionades pel seu perfil a X –ara ja fora de servei–, on es definia com a "idealista impertorbable". Patria olvidada (Cajón de Sastre, 2021) i Patria judicial (Cajón de Sastre, 2023) són novel·les amb personatges que és fàcil identificar amb la vida real.

L'última, sense anar més lluny, té com a protagonista un magistrat de l'Audiència Nacional, Martín Zaragoza, que investiga una trama corrupta que implica un exmagistrat "obsessionat amb el poder", Grande Marlanda –molt semblant al nom real del ministre Fernando Grande-Marlaska–, i un expresident del govern espanyol, Sánchez Castellón –molt similar a Pedro Sánchez Pérez-Castejón–, imputat per una mena de Watergate. A l'expresident el maten en un atac terrorista quan va a declarar al Tribunal Suprem. Segons el relat novel·lat de Ruiz de Lara, hi acaba havent un govern de concentració presidit per Margarita Robles, a la qual sí que esmenta amb el nom real. "Els que conserven el seu nom real és perquè són servidors públics que jo crec que honren l'estat de dret i que intenten preservar-lo. Pel que fa a la resta de personatges, deixo els paral·lelismes al lector", va afirmar en una entrevista a El Debate.

L'afer de la Superlliga i l'amnistia

Aquest magistrat, que assegura que "li fa pena que es compari els polítics d'ara amb els de la Transició", va protagonitzar, el 2021, les portades dels diaris esportius quan li va arribar a les mans el cas de la Superlliga. Va concedir les mesures cautelars als clubs impulsors de la iniciativa, entre els quals el Reial Madrid i el Barça, i va prohibir a la FIFA i a la UEFA fer qualsevol cosa que entorpís la posada en marxa del torneig.

Ruiz de Lara també s'ha declarat en contra de la llei d'amnistia, afirmant que "és fonamental aturar-la per salvaguardar l'estat de dret". Ho va fer en un debat en el qual va participar juntament amb l'exportaveu de Ciutadans Edmundo Bal. Amb ell ja tenia un altre episodi en comú: hi va coincidir com a jurat de la Lliga Nacional de Debat Jurídic Universitari d'Espanya (organitzat pel mateix Lara), una activitat per la qual el poder judicial el va expedientar per suposades irregularitats. La investigació, però, també es va acabar arxivant. Ara, Ruiz de Lara està pendent del que passi amb el seu tercer expedient.