Moix dimiteix acorralat pels seus vincles amb Panamà

MadridManuel Moix cedeix. Acorralat per tots els fronts, el fiscal en cap d'Anticorrupció ha presentat aquest dijous la renúncia irrevocable al fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, que el va nomenar en el càrrec fa poc més de 3 mesos. En una roda de premsa convocada amb només 4 minuts d'antelació a les 10.30 h però que no s'ha produït fins gairebé una hora després, Maza ha anunciat la decisió de Moix en una declaració sense preguntes. El fiscal general de l'Estat ha provat de salvar el seu honor fins a l'últim moment. "No trobo cap motiu per cessar el fiscal", ha assegurat, i ha negat que existís "cap irregularitat ni il·legalitat" per no haver informat que té el 25% de participació en una societat a Panamà. Nega també que hi hagi cap "incompatibilitat" en el fet de tenir actuacions de "caràcter econòmic i mercantil" amb Panamà i que tampoc és obligatori comunicar herències a la fiscalia.

En definitiva, si fos per Maza, Moix no hauria d'haver dimitit mai, però ha assenyalat que el fiscal en cap d'Anticorrupció ha pres la decisió per "motius personals". "La seva conducta ha sigut absolutament regular: no hi havia motius per al cessament del fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció", ha puntualitzat Maza de nou durant la curta declaració des de la seu de la Fiscalia General de l'Estat. Segons fonts jurídiques, el pla de Moix ara és tornar al seu anterior càrrec, la Fiscalia del Tribunal Suprem. Serà també un fet insòlit, perquè mai cap fiscal en aquesta institució ha tingut una societat a Panamà -o almenys que s'hagi conegut.

Maza i Moix s'han reunit només durant mitja hora a la Fiscalia General de l'Estat a Madrid. S'ha convocat la roda de premsa, fins i tot, abans de la trobada entre fiscals. El fins ara cap d'Anticorrupció ha marxat abans que s'anunciés la seva renúncia, mentre Maza demanava "sisplau" als periodistes que els deixin treballar amb independència i no es posin enmig de les seves investigacions.

El govern espanyol va ordenar el relleu

El govern de Mariano Rajoy i fins i tot els fiscals conservadors havien retirat el suport a Moix les últimes hores per la gestió de l'escàndol de l'empresa familiar a Panamà. Que l'abanderat d'Anticorrupció a l'Estat tingués diners en un paradís fiscal ha pogut amb la carrera de Moix, que ha sortejat fins ara totes les polèmiques amb l'ajuda inestimable de Maza i de Mariano Rajoy, que dimarts encara assegurava que li mantenia la confiança malgrat conèixer de l'existència de l'empresa a Panamà -que Moix havia ocultat a la fiscalia.

Però el govern espanyol ahir dimecres es va mobilitzar: la pressió sobre la cúpula fiscal ja era asfixiant. I el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va encarregar a Maza el relleu de Moix. Una forma d'intentar aturar l'hemorràgia d'escàndols. Cal tenir en compte que tant Moix com Maza i el mateix Catalá estan reprovats pel Congrés i, fins ara, Mariano Rajoy no havia fet res per moure peça. La història té certs paral·lelismes amb el cas de l'exministre d'Indústria José Manuel Soria, que va acabar plegant com a ministre empès per la seva implicació en els 'papers de Panamà'.

Segons va revelar dilluns el diari digital 'Infolibre', Moix té des del 2012 el 25% d'una empresa a Panamà que té un xalet -actualment en venda- als afores de Madrid valorat en 550.000 euros. Una casa de tres plantes, amb 6 dormitoris, 5 banys, dues sales d'estar, un celler de 60 m2 i una piscina d'aigua salada coberta. La finca, en total, té 4.629 metres quadrats i està dins d'una urbanització de luxe amb vistes a la serra de Guadarrama. El fiscal va assegurar a la SER que no havia dissolt la societat abans perquè no tots els membres de la família es podien permetre pagar els 90.000 euros que costava. Segons tècnics d'Hisenda, el cost real del tràmit és de 400 euros.

Aquesta és la casa de la família del fiscal MoixLa gestió de Catalá i Maza, a la picota

Des que Rafael Catalá és ministre de Justícia ja han passat per la Fiscalia General de l'Estat tres fiscals. Primer Eduardo Torres-Dulce, que va decidir abandonar després de les pressions del govern amb el Procés. El va seguir Consuelo Madrigal, que, després d'un any en funcions i amb el canvi de legislatura no va ser renovada perquè es va negar a nomenar fiscals favorables al govern de Mariano Rajoy per controlar casos que afecten el PP, entre els quals Moix. Madrigal, però, no havia tingut problemes per prometre mà dura contra l'independentisme. El 29 de novembre Manuel Mazaprenia possessió del càrrec sota una aura de certa imparcialitat. Però al gener ja se li va veure el llautó i van saltar totes les alarmes des de la fiscalia davant les sospites de preparatius d'una gran purga al ministeri públic. A finals de febrer la va consumar situant un home de confiança del PP, Manuel Moix, al capdamunt de la cúspide d'Anticorrupció, l'ens que investiga els escàndols de corrupció dels populars.

Les polèmiques

El seu mandat ha durat poc més de 3 mesos i ha estat marcat, contínuament, per les polèmiques. La primera va explotar amb l'operació Lezo, quan va intentar també frenar els escorcolls a l'expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González, contra qui es va acabar dictant presó preventiva. Les converses incloses en el sumari del cas del Canal d'Isabel II confirmen que González va conspirar amb persones influents del ministeri de Justícia per aconseguir el nomenament de Moix, que va reaccionar intentant apartar també el fiscal del cas.

En plena tempesta per la Lezo, Moix no va dubtar a fer una demostració d'autoritat i apartar, sense avís previ, els fiscals del cas 3% -sobre el presumpte finançament irregular de CDC-, José Grinda i Fernando Bermejo. Va dir que no obeïa en cap cas a motius polítics, malgrat que estaven a punt de pactar amb els imputats i els germans Cierco acabaven de denunciar-los. Els copropietaris de la intervinguda Banca Privada d'Andorra (BPA) són uns vells amics de Moix. Higini i Ramon Cierco han col·laborat amb ell per fer aflorar xarxes de corrupció com les del 3%. També són els que van entregar a la policia els comptes que els Pujol tenien al BPA. El jutge d'Andorra, però, ha confirmat que un dels comptes aportats és fals i ha obert un procediment contra el Cierco. Moix no va aconseguir el relleu immediat dels fiscals, però Maza ho ha preparat tot perquè així sigui molt aviat i portar el cas a l'Audiència Nacional.

Pèrdua de tots els suports

L'últim front arribava aquesta setmana amb l'empresa familiar a Panamà. El govern de Mariano Rajoy va sortir immediatament a defensar-lo, però 24 hores després es va fer el silenci i ahir dimecres, poc a poc, perdia tots els suports. Fins i tot l'associació de fiscals conservadors, que el febrer passat van donar suport al seu nomenament, van reclamar ahir el seu cessament per evitar que es faci més mal a la imatge de la institució. Tal i com avançava l'ARA, Rafael Catalá ha encarregat a Maza el relleu pactat de Manuel Moix. El ministre de Justícia no va saber fins dilluns que el fiscal Anticorrupció té una empresa a Panamà. Les seves explicacions no han convençut. Primer va al·legar que no van dissoldre l'empresa familiar per manca de diners d'un germà, es va atrinxerar i es va presentar com a víctima d'una caça de bruixes. Però ahir dimecres transcendia que havia amagat també tota la informació a la Fiscalia. Sigui com sigui, el seu mandat només ha durat tres mesos.