Manuel García-Castellón, el jutge del Tsunami i els CDR, es jubila

BarcelonaEl jutge Manuel García-Castellón ja està jubilat. El magistrat de l’Audiència Nacional que ha anat investigant, entre altres causes, el cas Tsunami Democràtic, penja la toga després que aquest dilluns el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ja ha publicat la seva jubilació forçosa. García-Castellón fa 72 anys el proper 16 d’octubre, l’edat màxima en què podia presidir el Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, però va demanar avançar la data de la jubilació a aquest dilluns. El que publica avui el BOE és l’acord que la comissió permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va adoptar a finals de juny per donar compliment a la petició.

García-Castellón ha estat l’encarregat d’un munt de causes mediàtiques, algunes relacionades amb l’independentisme i el Procés. La més destacada de totes, la causa del Tsunami Democràtic. El magistrat defensava en la seva instrucció l’acusació per terrorisme a la secretària general d'ERC, Marta Rovira; així com al cap de l'oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, el vicepresident d'Òmnium, Oleguer Serra, el periodista de La Directa Jesús Rodríguez, entre d’altres. Però pocs dies després de la seva petició d’anticipar uns dies la seva jubilació, va rebre un revés a la seva instrucció: l'Audiència Nacional la va tombar en bona part i va conduir-lo a posar punt final a la causa. Tot plegat va aplanar el retorn a Catalunya de Rovira i la resta de persones que havien optat per l'exili, així com el posterior arxivament d’aquesta causa a l’expresident Carles Puigdemont i al diputat d’ERC Ruben Wagensberg, investigats al Tribunal Suprem.

Contrari a l'amnistia

Del cas dels CDR, als quals també va atribuir delictes de terrorisme, també se’n va encarregar ell: els dotze encausats, als quals, de moment, no s'ha aplicat l'amnistia, s'enfronten a penes d'entre 8 i 15 anys de presó. També s'ha fet càrrec d'investigacions entorn de Podem, com el cas Dina, en què volia dur a judici Pablo Iglesias, i causes contra l'excúpula d'ETA, a més d'assumir desenes de peces relacionades amb l'excomissari José Manuel Villarejo i de casos de corrupció relacionats amb el PP, com Púnica, Lezo o la Kitchen. En la investigació contra l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, després d'una primera imputació de María Dolores de Cospedal, García-Castellón va acabar fent-se enrere i no hi va incloure l'ex número 2 del PP malgrat els múltiples indicis del seu coneixement sobre el setge a l'extresorer Luis Bárcenas.

Clarament contrari a l’amnistia –“no està prohibida a la Constitució, però a la Constitució tampoc posa que estigui prohibida l'esclavitud”, argumentava per contradir els qui sí que en defensaven l’encaix legal–, fins i tot el govern espanyol va acusar-lo “d’inclinar-se sempre en la mateixa direcció”.