Manuel Chaves, l'amic de Felipe González que va ser president d'Andalusia "a garrotades"
L'exdirigent socialista va caure en desgràcia pel cas dels ERO, que va definir com "una cosa de tres o quatre pocavergonyes"
Barcelona"Andalusia era el seu projecte de vida". Així descriu una històrica dirigent socialista la trajectòria política de Manuel Chaves (Ceuta, 1945), expresident andalús i exministre que aspira a ressuscitar la seva carrera ara que el Tribunal Constitucional ha anul·lat la seva condemna pel frau dels ERO. El gir judicial del cas pot desbrossar el retorn a la primera línia de qui va presidir la Junta d’Andalusia durant 19 anys, tot i ser inicialment reticent a fer el salt a la política autonòmica.
Amic de joventut de Felipe González, Chaves va començar a militar al PSOE en la clandestinitat als 60 i va entrar al segon govern de l'expresident espanyol com a ministre de Treball després d'uns anys de diputat al Congrés. Chaves oferia un perfil amable per als sindicats: era militant de la UGT i professor universitari de dret del treball, tot i que això no li va estalviar haver de capejar la primera vaga general convocada per CCOO i UGT contra la política econòmica de González. Dos anys més tard, i a contractor, va tornar a Andalusia pressionat pel seu partit per rellevar l’aleshores president andalús, José Rodríguez de la Borbolla. Les reticències a anar a la Junta li van valdre el sobrenom de candidat a garrotades (en al·lusió a l’obra de Molière Metge a garrotades) i les crítiques de Borbolla, que li va retreure haver dit que acceptava "per disciplina" i no perquè li vingués de gust.
Home de partit i d’equilibris, Chaves va agafar les regnes del PSOE-A per pacificar-lo en plena batalla entre guerristes i renovadors als anys 90 i va saber nedar i guardar la roba durant els 16 anys que va ocupar el càrrec de secretari general, que des del 2000 va simultaniejar amb el de president del PSOE. El seu desgast com a president autonòmic es va fer evident en la legislatura que va començar el 2008: quan en un congrés va dir que tornaria a presentar-se a les eleccions de 2012 si les bases ho volien i ningú del públic va aplaudir. La fidelitat de Chaves a l'aparell i els seus esforços per aprovar l'Estatut andalús es van veure recompensats quan José Luis Rodríguez Zapatero el va fitxar com a ministre de Política Territorial el 2009 i després el va ascendir a vicepresident.
La condemna a 9 anys d'inhabilitació per haver tramitat les ajudes que van fer possibles els ERO fraudulents van truncar la seva carrera i la de José Antonio Griñán, el seu successor a la Junta, forçats a dimitir arran de la imputació. En el seu moment, Chaves va arribar a definir el cas com "una cosa de tres o quatre pocavergonyes" i ara, amb l'aval constitucional a la butxaca, continua instint que va ser una "operació judicial i mediàtica" contra els socialistes andalusos. De moment ja ha aconseguit que el PSOE-A li obrís dijous les portes de la seva seu per anunciar al costat dels dirigents actuals que vol tornar a l'arena pública. "Estic nervioset, feia temps que no era a la seu", va comentar a l’inici de la roda de premsa.