Política23/04/2020

Manuel Castells, l'últim ministre que debuta en roda de premsa tres mesos després del seu nomenament

Assegura que la feina a Universitats no s'ha aturat malgrat la seva absència mediàtica durant la crisi

Mireia Esteve
i Mireia Esteve

BarcelonaDes de la primera compareixença pública del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, arran de la crisi del coronavirus, les rodes de premsa a la Moncloa han sigut un degoteig continu –n'han arribat a fer tres al dia–. Fins aquest dijous, pels faristols de la sala de premsa hi havien passat tots els ministres de l'executiu excepte tres: la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i la ministra d'Igualtat, Irene Montero, totes dues en quarantena durant bona part d'aquest últim mes i mig de pandèmia, i el ministre d'Universitats, Manuel Castells. En el seu cas, no ha donat ni positiu per covid-19 ni tampoc ha estat en quarantena. Aquest dijous a les cinc de la tarda –havent convocat la premsa un parell d'hores abans–, i després de sis setmanes de crisi sanitària, ha deixat de ser un dels ministres absents i ha comparegut per primera vegada des que exerceix el càrrec davant dels mitjans de comunicació.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

I ho ha fet, curiosament, fent una oda a la tasca dels periodistes, als quals ha presentat com "l'antídot necessari per contrastar les fake news" i pels quals ha demanat un aplaudiment similar al dels sanitaris, però a les 20.30 h del vespre. Floretes a banda, l'activitat comunicativa de Castells durant aquestes temps ha sigut pràcticament desconeguda –un parell d'entrevistes–, tot i ocupar una cartera de la qual en depenen milers d'estudiants d'arreu de l'Estat. Tampoc ha participat en els plens i les sessions de control al Congrés de Diputats i al Senat. Durant la compareixença, però, ha subratllat que el fet que no s'hagi explicat davant dels mitjans no significa que la feina al ministeri s'hagi aturat.

Cargando
No hay anuncios

En les últimes setmanes, Castells s'ha reunit dues vegades –el 2 i el 16 d'abril– amb els rectors de les universitats i els representants institucionals de les comunitats autònomes per abordar el final de curs als centres universitaris. Però no ha sigut fins al 23 d'abril que ha fet balanç públic dels acords presos fins ara. Així, el ministre ha admès que la docència haurà de ser online fins a final de curs i ha demanat a les universitats que s'afanyin a proposar alternatives als exàmens presencials. En aquest sentit, ha proposat tests virtuals o treballs. A més, el ministre també ha avisat que, de cara al curs vinent, les classes presencials també s'hauran de reformular i adoptar fórmules com ara classes rotatives o en aules grans on es garanteixin dos metres de distància entre alumnes.

Reunions freqüents

En la seva primera roda de premsa, Castells ha volgut esvair qualsevol dubte sobre la seva tasca al capdavant del ministeri d'Universitats i en el si del govern espanyol. Ell mateix ha destacat que es reuneix amb freqüència amb ministres com la d'Educació, Isabel Celaá, i va ser el primer ministre de Podem que es va reunir amb el rei Felip VI –en el marc de les trobades que manté el monarca amb els ministres per la crisi sanitària– la setmana passada. El ministre, però, és un outsider de l'executiu de coalició, i la prova l'ha donat ell mateix quan se li ha preguntat sobre el perquè de les anades i vingudes del govern a l'hora de comunicar la sortida dels nens. "No en tinc ni idea", ha respost. Això sí, ha afegit que els seus "col·legues" són "gent molt seriosa".

Cargando
No hay anuncios

El sociòleg i professor universitari és ministre a proposta dels comuns. De fet, va ser una aposta personal de l'alcaldessa de Barcelona i líder de Catalunya en Comú, Ada Colau. En un inici, els comuns havien pensat en la historiadora Rosa Lluch, la filla de l'exministre socialista assassinat per ETA, Ernest Lluch. De fet, la direcció del partit s'havia arribat a posar en contacte amb Lluch per oferir-li dirigir aquest ministeri –ja havia sigut candidata al Senat–, però, tot i que la professora de la UB havia accedit a rumiar-s'ho i havia començat a idear el seu equip, finalment Colau es va decantar per Castells.