Manuel Castells marxa del govern espanyol i el relleva Joan Subirats

Madrid / BarcelonaManuel Castells abandona el govern espanyol per motius de salut, segons ha avançat elDiario.es i ha confirmat l'ARA, i el seu substitut serà el catedràtic en ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan Subirats. El ministre d'Universitats deixa el càrrec en plena polèmica per l'avantprojecte de llei d'ordenació del sistema universitari (LOSU), que ha topat amb el rebuig de la comunitat universitària. Sense perfil polític, va ser l'aposta d'En Comú Podem per al primer govern de coalició de la democràcia espanyola.

Doctor en sociologia i erudit de la societat de la informació i l'era digital, la seva trajectòria destaca pel vessant acadèmic i divulgatiu, tot i que el seu pas cap al món de la gestió no ha sigut brillant. Castells, de 79 anys, va comunicar fa uns dies al president espanyol, Pedro Sánchez, i a la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que prenia aquesta "decisió reposada per prescripció mèdica i en estreta col·laboració amb la seva família", ha informat el ministeri. Precisament, Sánchez s'ha acomiadat de Castells aquest divendres destacant la seva "capacitat de diàleg i caràcter reflexiu" i, en una declaració institucional, ha defensat la política universitària del ministre: "Ha promogut projectes d'una enorme ambició i transcendència per al futur de les nostres universitats".

Castells era una rara avis a l'executiu i no tenia una especial projecció pública. De fet, durant la pandèmia va ser l'últim ministre que va comparèixer davant dels mitjans de comunicació, el 23 d'abril de 2020. Ha delegat la tasca comunicativa en el seu secretari general, José Manuel Pingarrón, i pràcticament no ha ofert rodes de premsa ni entrevistes. L'última va ser a l'ARA diumenge passat, i ja va deixar clar que no repetiria com a ministre, però no va donar senyals que la seva sortida es precipitaria així.

Aquest estiu els comuns rumiaven com donar un impuls a la seva figura, que durant la primera meitat de la legislatura havia estat diluïda o bé assenyalada per les mesures preses per adaptar el funcionament de les universitats al context de la pandèmia. Una de les coordinadores nacionals de Catalunya en Comú, Candela López, es va incorporar com a assessora al ministeri d'Universitats per treballar en aquesta nova direcció.

Castells va ser una aposta personal de l'alcaldessa de Barcelona i líder dels comuns, Ada Colau. El partit, en un inici, havia valorat el nom de la historiadora Rosa Lluch, filla de l'exministre socialista assassinat per ETA Ernest Lluch, perquè ocupés la cadira al ministeri d'Universitats. De fet, la direcció del partit havia arribat a fer una proposta formal a Lluch, que havia començat a idear el seu equip. Finalment, però, Colau es va acabar decantant per Castells i ell va acceptar tot i les reticències de la seva família i els plans inicials de tornar a Califòrnia, on vivia.

Amb el pas dels mesos, però, diverses veus dels comuns van començar a dubtar que Castells fos el perfil adequat. No dubtaven de la seva trajectòria professional i els seus mèrits com a acadèmic, però consideraven que no encaixava en el càrrec. Algunes fonts apuntaven que la seva sortida es podia produir un cop aprovada la llei universitària, però s'ha acabat avançant.

La polèmica llei d'universitats

La dimissió arriba en plenes protestes per la norma que està impulsant el seu ministeri. Els rectors catalans van ser els primers a aixecar la veu i refusar l'avantprojecte que va presentar Castells perquè consideraven que limitava l'autonomia de Catalunya en matèria contractual a les universitats. Els rectors espanyols també van criticar el projecte perquè el consideraven poc innovador, mentre que els estudiants han fet diverses vagues (l'última aquest mateix dijous) perquè diuen que és una nova mercantilització de la universitat. La llei preveia, entre altres coses, augmentar la presència del personal funcionari a les universitats (del 51 al 55%), reduir els contractes temporals (del 40 al 20%) i augmentar la presència de catedràtiques.

També van aixecar polseguera les seves paraules recents en una entrevista a l'ARA en què fixava com a prioritat l'ensenyament i no la investigació. En l'àmbit universitari i en el de la recerca hi queda un pòsit de decepció amb el pas de Castells pel ministeri: veien una mirada innovadora d'algú que havia analitzat molt de prop el sector universitari català i les seves particularitats, i confiaven que el respectaria i el valoraria. S'ha rebut amb una certa perplexitat que Castells en alguns moments fins i tot hagi criticat el model català d'universitats. Algunes veus dels comuns destaquen que el perfil més "gestor" de Subirats ajudarà a llimar diferències amb els rectors, informa Anna Mascaró. L'encara ministre, això sí, sempre ha tingut molt bona relació amb els estudiants i a vegades apareixia al Congrés amb samarretes reivindicatives.

L'última aparició de Manuel Castells en un acte del govern espanyol va ser aquest dimecres, acompanyat de la ministra d'Economia, Nadia Calviño, i la de Justícia, Pilar Llop. Castells va participar en un debat amb la seva "col·lega i companya de govern", tal com va presentar Calviño, sobre les reformes del govern espanyol en matèria educativa i econòmica. En concret, sobre la futura llei d'universitats. Precisament, Castells va reconèixer enmig del debat que no estava sent "fàcil" tirar endavant la normativa, però que estava convençut que obtindria el vistiplau dels partits al Congrés, informa Núria Rius Montaner.

Subirats, amb Colau a Barcelona

L'encarregat de culminar la feina és Joan Subirats, que el juliol d'aquest any va deixar la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona als 70 anys per jubilar-se. Des del 2017 que havia estat al costat d'Ada Colau al consistori de la capital catalana com a comissionat, on va coincidir amb Jaume Asens i Gerardo Pisarello, que ara són al Congrés de Diputats. A les eleccions municipals de 2019 es va presentar com a número 2 de Barcelona en Comú i va ser regidor fins fa sis mesos. Amb la seva sortida, Jordi Martí va assumir la cartera de Cultura.

Precisament, quan Subirats va deixar el consistori barceloní, es va especular si ho feia amb la mirada posada a Madrid. El seu nom, de fet, ja havia aparegut a les travesses quan es va conformar el govern de coalició entre PSOE i Unides Podem. "No dic que no, és a dir, soc una persona curiosa. I de la mateixa manera que em va interessar conèixer de prop l’experiència de fer política de manera pràctica i activa a l’Ajuntament de Barcelona, conèixer el consell de ministres i el sistema de funcionament de l'Estat també m'hauria agradat. Però les circumstàncies no hi van acompanyar", contestava el mateix Subirats, en una entrevista a l'ARA, quan se li preguntava si li hagués agradat ser ministre.

Amb la tria, En Comú Podem torna a apostar per un perfil acadèmic, però que en els últims anys ha tastat l'administració, encara que fos a escala municipal. A més, Castells preservava la seva figura d'independent, mentre que Subirats havia format part de l'estructura orgànica de Catalunya en Comú i és considerat un dels ideòlegs de l'espai.