Gest d'Alberto Núñez Feijóo amb Isabel Díaz Ayuso. El nou president del PP ha decidit convocar el congrés del partit a Madrid el 20 i 21 de maig i serà el primer conclave regional que se celebri. "Agraeixo al president la celeritat", ha piulat Ayuso a Twitter. Aquesta va ser la batalla que la presidenta de la Comunitat de Madrid va mantenir amb l'exlíder del PP Pablo Casado, refractari a concedir tot el poder del partit a la capital espanyola a Ayuso i a avançar el congrés, com ella sol·licitava. Així, la presidenta madrilenya accedirà al lideratge del partit a un any de les eleccions.
El PP assumeix el discurs de Vox en l'estrena del seu primer govern
Mañueco, investit president de Castella i Lleó, diu que l'acord amb l'extrema dreta "millora la qualitat democràtica"
MadridEls capricis del calendari han volgut que aquest dilluns França i Espanya simbolitzessin la cara i la creu en el tracte a la ultradreta. Mentre a Castellà i Lleó naixia el primer govern de coalició entre el PP i Vox amb la investidura d'Alfonso Fernández Mañueco, a França es bastia un cordó sanitari contra Marine Le Pen després de la primera volta de les eleccions a l’Elisi. Per evitar una fotografia incòmoda, el nou líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, no ha presenciat el debat a Valladolid i s'ha limitat a fer una piulada sense referències al nou soci. Ha cedit així el protagonisme al president de Vox, Santiago Abascal, que ha fet una crida a reproduir l’entesa a escala estatal. Canvien les cares a la sala de comandament de la seu de Génova, però no els reptes de futur.
El PP ha demostrat amb fets no tenir problemes per pactar amb la ultradreta, però sí per explicar-ho. No en presumeix, sobretot perquè la seva aspiració és confegir un govern en solitari a la Moncloa. Aquest era també l’objectiu de Mañueco per a Castella i Lleó, on una abstenció del PSOE hauria pogut impedir l’entrada de l’extrema dreta a l’executiu autonòmic amb una vicepresidència i tres conselleries. Però els socialistes van exigir al PP que trenqués amb Vox a tot l’Estat, en una condició impossible de complir per als populars, que han acabat abraçats a la ultradreta a Valladolid i amb la possibilitat d'una aliança similar a Andalusia en l'horitzó.
“Crec que el PP i el seu nou líder han de fer una reflexió i veure com la dreta democràtica a tot Europa està aixecant cordons democràtics contra l’extrema dreta”, ha subratllat la portaveu de la Moncloa, Isabel Rodríguez, en una entrevista a Antena 3. Per al PSOE, el context francès posa el PP davant el seu “pitjor mirall”, en paraules del seu portaveu, Felipe Sicilia, que ha recordat que Valérie Pécresse, la candidata dels Republicans, la formació conservadora històrica a França, ha demanat de seguida el vot per a Emmanuel Macron en la segona volta.
Si bé és cert que el cordó sanitari contra Le Pen contrasta amb la imatge del PP iniciant un nou camí amb Vox a Castella i Lleó, la doble volta a França fa que el guanyador no hagi d’arribar a pactes per formar govern, cosa que facilita l’operació per aïllar la ultradreta. A això s'ha aferrat el coordinador general del PP, Elías Bendodo, que ha esquivat la qüestió assegurant que els populars no han de posar cap veto a Le Pen, sinó simplement apostar per l’actual president de l’Elisi perquè, com a “centredreta moderada”, ja és amb qui se senten representats. També tant el PSOE –tot i que al congrés de València l’octubre passat va convidar Anne Hidalgo, que ha deixat el Partit Socialista amb l’1,7% dels vots– com Cs s’han agermanat amb Macron.
Mañueco es “felicita” pel pacte
Feijóo ha esquivat la fotografia del dia –ni tan sols està confirmat que assisteixi a la presa de possessió dimarts vinent–, mentre que Mañueco ha celebrat l’acord amb Vox. “Tots ens hauríem de felicitar”, ha assegurat en el seu discurs, en el qual ha arribat a dir que el pacte amb el partit d’extrema dreta és “beneficiós per millorar la qualitat democràtica”. El seu vicepresident, Juan García-Gallardo, ha dedicat paraules amables a Mañueco, tot i que ha advertit que Vox no renuncia a derogar l'estat de les autonomies si mai té la majoria suficient. L’oposició, especialment el PSOE i Podem, han recriminat al president un posicionament gairebé “indistingible” del de la ultradreta. I és que Mañueco s’ha referit a la “immigració ordenada” tot i que a Castella i Lleó no representa un problema, i ha anunciat l’arrencada parlamentària abans de l’estiu amb dues lleis promogudes per Vox.
Per una banda, una llei de concòrdia on tindrà cabuda tot allò vinculat a la memòria històrica. A la pràctica, implica derogar un decret que ja estava vigent, i sucumbeix així a una de les exigències del partit d’extrema dreta per formar govern. La iniciativa vol ser un “element de reconciliació i evitar la utilització de la història per dividir els espanyols”, ha argumentat Mañueco. El segon punt polèmic és l’elaboració d’una llei contra la violència intrafamiliar, denominació que fa servir l’extrema dreta i que el candidat del PP ha assegurat que serà “compatible i complementària” amb la de violència de gènere. “No farem cap pas enrere”, ha promès Mañueco, que en aquest moment ha rebut l’aplaudiment de la seva bancada, però no de la de Vox.
El president investit ha demanat que se’l jutgi pels seus “fets i resultats” i no a partir de “prejudicis i actes preconcebuts”. Les polítiques que apliqui acabaran de definir la incidència de Vox, però el que ja és un fet és que la dreta tradicional espanyola, a diferència de la francesa, naturalitza l’extrema dreta.