El manual per treure poder als polítics del militar que ha fitxat Mazón
Gan Pampols i els altres dos nous consellers de la Generalitat Valenciana prenen possessió del càrrec aquest dimarts
Barcelona"No acceptaré directrius de caràcter polític". La frase, que des que va ser nomenat repeteix una vegada i una altra el nou vicepresident de la Generalitat Valenciana, és xocant sentir-la precisament d'un càrrec de designació política. Però Francisco José Gan Pampols (Figueres, 1958) és, sobretot, un militar. Retirat, sí, però amb una carrera a l'exèrcit de més de 40 anys fins a arribar a ser tinent general. Una frase que s'entén més bé si es llegeix amb deteniment el seu llibre, El Arte de Mandar Bien (Plataforma), on radiografia com ha de ser el líder que necessita el món actual: a grans trets, radicalment diferent dels líders polítics que el governen.
"Necessitem un equip d'estadistes, no de telepredicadors ni de productes mediàtics buits de contingut i amb una verborrea manipuladora, carregosa i sense sentit", destaca en una de les reflexions més dures contra la classe dirigent. De fet, està convençut que la societat necessita que "una nova elit" assumeixi el poder. "Una elit allunyada de la mediocritat i del curtterminisme, aliena a la partitocràcia", assenyala al llibre, dibuixant un forma de govern molt similar a una tecnocràcia. "Una elit que treballi per al bé comú, que arribi a acords i aconsegueixi la unitat d'esforç, que sigui transparent i reti comptes periòdicament davant de la ciutadania", insisteix sense concretar exactament el model a què es refereix.
Gan Pampols confiaria el poder a aquest "grup dels millors", que hauria de basar el seu lideratge en valors fonamentals. Per a ell, n'hi ha bàsicament set: justícia, honradesa, fermesa, valor, prudència, temperança i compassió. A més d'habilitats pròpies com l'audàcia, el realisme, la sinceritat, la capacitat de motivar, la transparència i la comunicació", entre altres. Comunicar de forma transparent és, de fet, una de les claus en una situació de crisi, explica. També la preparació, l'anticipació i la flexibilitat per adaptar-se a cada context. De moment, no ha opinat en públic si creu que la Generalitat ha estat a l'altura en la gestió de la DANA.
Un govern de "bones persones"
Segons el nou número 3 del govern valencià, només les "bones persones" són capaces de "manar bé" i de transmetre aquests valors "perquè no es reprodueixi un model aristocràtic que no afavoreix en res la igualtat i el progrés". Les crítiques al sistema de partits són constants. Ell advoca per "acotar els interessos partidistes en benefici de la ciutadania, contenint les temptacions partitocràtiques", i exigir als polítics "que siguin conscients de la seva responsabilitat individual i col·lectiva, obligant-los a estar pendents del seu entorn, no només immediat, i del conjunt de la societat –no només dels seus votants".
Un bon líder, escriu el tinent general a la reserva, mai manipula; sempre basa la seva actuació en els valors; busca objectius col·lectius i moralment bons; i és flexible per adaptar-se al context. "La finalitat no justifica mai els mitjans per aconseguir-la", afirma. A més, per fugir de tensions autoritàries, Gan Pampols subratlla que, per manar bé, en cap cas es pot limitar la discrepància i el conflicte dialèctic ni buscar la uniformitat de pensament.
De moment, serà ell qui hagi de posar en pràctica el seu manual perquè aquest dimarts pren possessió del càrrec de vicepresident segon i conseller per a la Recuperació Econòmica i Social del País Valencià. Ho farà al costat de la nova titular de Justícia i Administració Pública, Nuria Martínez; el conseller d'Emergències i Interior, Juan Carlos Valderrama, i la nova consellera de Turisme, Marián Cano. Segons ha explicat, a Gan Pampols li han promès "mans lliures" per elaborar els plans, programar-los i executar-los. La seva experiència en missions a Bòsnia, Kosovo i Afganistan li confereixen, en teoria, l'experiència necessària, i el qüestionat president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha vist en ell l'oportunitat de situar un tècnic com a tallafoc de les crítiques, encara que sigui donant poder a un militar que propugna treure'l als polítics.