BarcelonaTothom sap que un dels motius que expliquen l’auge de l’extrema dreta és el seu domini de les xarxes socials, i l’exemple més paradigmàtic és el de Donald Trump. Per això és important conèixer les seves tàctiques i estratagemes. Algú que les coneix molt bé és el professor de filosofia de la ciència de la UAB David Casacuberta, expert en funcionament dels algoritmes i les xarxes socials. En el marc dels Debats de Pedralbes, organitzats per l’ARA i el monestir, Casacuberta va donar ahir algunes claus per no caure en les seves trampes. “Una estratègia que els funciona molt bé és fer anuncis molt provocatius, perquè així la gent d’esquerres s’indigna molt i comença a reenviar el missatge als seus contactes dient «Mireu què han dit!», i no s’adonen que així estan amplificant el seu discurs perquè el fan arribar a persones a les quals ells no arribarien mai”.
En aquest sentit, el cas dels cartells de Vox sobre els menes és paradigmàtic. “La gent no es queda en si la xifra és falsa o no, sinó en el fet que els menes viuen millor que les àvies. Fabriquen fake news amb l’objectiu que algú les desmenteixi i amplifiqui així el seu missatge”.
El debat, moderat per Antoni Bassas i amb la participació del filòsof Daniel Gamper, girava al voltant de la possibilitat de ser un ciutadà lliure a les xarxes. “No puc evitar tenir pensaments tecnofòbics”, confessava Gamper, abans de dir que no creu “que ni les recomanacions de Netflix siguin innòcues”. I és que el funcionament dels algoritmes té un pes cada cop més important en les nostres vides.
Efecte bombolla
“L’algoritme diu: «Aquesta persona és independentista». I Facebook només et mostra coses independentistes, i tu acabes pensant que tothom és independentista. És el que va passar als Estats Units amb Trump quan els demòcrates no entenien com era possible que hagués guanyat”, va explicar l’expert.
Casacuberta va explicar com havien aturat un projecte de Renfe que buscava anticipar comportaments perillosos de passatgers segons la seva aparença. “Això és una barreja de pseudociència i racisme”, va criticar Casacuberta. Antoni Bassas va preguntar sobre quines cauteles han de prendre els ciutadans per no facilitar la feina d’aquests algoritmes. “Hem de reflexionar més: ¿necessitem mostrar la nostra cara per activar el telèfon? Hem de reenviar tants missatges?”
De tota manera, Casacuberta es va mostrar convençut que els perills que ara veiem a les xarxes remetran en el futur. “Twitter és més tòxic des que permet fer un comentari amb el retuit, perquè això afavoreix els trols. Però d'aquí cinc anys ens enriurem dels efectes nocius que veiem ara. Els joves ja en fan un ús molt més lúdic, més neutre políticament. En el futur les xarxes massives perdran pes en favor de les més especialitzades”, va concloure.
