Un jutjat de Manresa inadmet per falta de competències la querella de Junqueras contra el Suprem
La defensa demana que declari qui va enviar el missatge a la premsa, que no és jutge ni aforat
BarcelonaUn jutjat de Manresa ha inadmès aquest dimecres la querella de l'exvicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, contra el Tribunal Suprem arran del comunicat que va fer avisant de responsabilitats penals als funcionaris si permetien que els presos polítics passessin el confinament a casa. Tanmateix, la descarta per falta de competències, perquè considera que hi ha indicis suficients per concloure que el missatge provenia del Suprem i que, per tant, no té la facultat d'instruir-lo. L'alt tribunal manté un fur especial i els seus magistrats han de ser investigats pel mateix Suprem, de manera que conclou inadmetre la querella "sense perjudici que es pugui reiterar davant l'òrgan jurisdiccional competent".
Junqueras havia presentat la querella contra l'alt tribunal a Manresa per un delicte de "coaccions, amenaces i contra els drets cívics fonamentals" de l’alt tribunal espanyol. Es referia a un missatge que van rebre en un grup de WhatsApp els periodistes que segueixen l’actualitat del Suprem i deia que, en cas que els funcionaris de les presons catalanes –membres de les juntes de tractament– decidissin excarcerar els presos polítics perquè complissin el confinament pel covid-19 a casa, s’exposaven a un possible delicte de prevaricació. Després, les juntes de tractament van rebutjar que els empresonats del Procés sortissin de la presó arran de l'emergència sanitària.
Junqueras no interposava la querella contra ningú en concret, sinó que afirmava que l'autoria “haurà de ser identificada a través de la instrucció judicial”. En la resolució emesa pel jutjat de Manresa s'afirma que tot apunta que es poden atribuir els fets al mateix Tribunal Suprem i que, per tant, aquesta instància no és la competent per investigar els fets. Aquest jutjat fa constar que en la mateixa querella de Junqueras diu que el missatge es va enviar a desenes o centenars de periodistes des d'un número de mòbil vinculat a l'oficina de comunicació del Tribunal Suprem, que "s'entén que fa públiques les comunicacions en nom i a instàncies de l'alt tribunal". Per tant, segueix la resolució, "la coherència del contingut de la mateixa querella mena a determinar que existeix una atribució dels fets als membres del Tribunal Suprem, de manera que l'autoria alternativa o desconeguda en la confecció i emissió del missatge esdevé una mera conjectura".
És per aquest motiu que el jutjat de Manresa considera que "no escau admetre a tràmit la querella" de Junqueras, perquè "està mancat de competència objectiva per conèixer la causa quan el mateix querellant atribueix els fets presumptament delictius a persones que gaudeixen d'un fur especial, sense perjudici que pugui reiterar la querella davant l'òrgan jurisdiccional competent".
Junqueras recorre i demana que se citi a declarar l'emissor del missatge, que no és aforat ni jutge
Amb tot, la defensa de Junqueras no està d'acord amb la resolució del jutjat de Manresa i ha recorregut la inadmissió. Considera que se li està vulnerant la tutela judicial efectiva perquè el jutjat assumeix que els responsables són els magistrats de l'alt tribunal sense investigar. "La instructora ha d'investigar mínimament els fets i, assumint la tesi de la resolució recorreguda, s'hauria d'investigar l'emissor del missatge, persona no aforada", afirma el recurs. "La inadmissió bloqueja l'accés a la jurisdicció i impedeix una investigació dels fets del jutge predeterminat per la llei", conclou.
"Sense practicar cap diligència d'instrucció s'efectua un salt en les conclusions d'imputació, que es dirigeixen cap a magistrats del Tribunal Suprem en base exclusivament a la sospita que serien ells els emissors del missatge amenaçador", afirma el text de la defensa de Junqueras. "L'única persona identificada a dia d'avui com a presumpte participant dels fets és el Sr. A que no gaudeix de cap aforament. Si s'assumeix la realitat dels fets hauria de ser citat com a investigat –diu–, no podem denunciar els magistrats del Suprem perquè un periodista insinuï que són responsables d'una amenaça formulada per un membre de l'oficina de premsa, sotmès a la jurisdicció ordinària i sense haver pres declaració a ningú", afegeix. L'advocat de Junqueras defensa així l'admissió de la querella en aquesta primera instància penal perquè els emissors del missatge haurien sigut persones de l'oficina de premsa del Suprem que no gaudeixen de cap tipus d'aforament.
En aquest sentit, l'escrit de l'advocat d'Oriol Junqueras exigeix una "mínima investigació" o dligències d'identificació de l'autor del missatge "per poder desbordar la imputació més enllà de la persona identificada". "L'existència de dades que apunten a un missatge de l'oficina de premsa del Tribunal Suprem no pot fer entrar en joc la regla de l'aforament dels magistrats de l'alt tribunal sense més", insisteix el text. En aquest punt es pregunta contra quins jutges del Suprem han de dirigir la querella:
"¿Qui resoldrà l'admissió o inadmissió a tràmit de la querella al Tribunal Suprem contra un dels seus magistrats que no s'identifica?", es qüestiona l'advocat, i segueix: "¿S'hauran d'abstenir tots els magistrats de la sala penal del Suprem en relació amb el cas perquè s'entén que el missatge prové de la sala penal?" "¿Realment aquesta part ha de formular una querella contra magistrats del Suprem en aquestes condicions i sense una mínima investigació que aclareixi qui va idear i ordenar enviar el missatge?"
El text conclou que abans de presentar qualsevol querella al Suprem, assumint que els autors del missatge són aforats, s'ha de determinar amb una investigació prèvia. "S'ha d'individualitzar l'activitat delictiva concreta de la persona aforada per derivar" en una investigació especial, i per aquest motiu sol·licita que s'admeti la querella i es determini realment qui són els responsables del missatge.
No és l'únic front que va obrir Junqueras contra el missatge de la més alta institució judicial de l'Estat. També va demanar una "acció urgent" a les Nacions Unides i al Consell d'Europa davant les "amenaces del Suprem". El president de la Generalitat, Quim Torra, també va enviar una carta a institucions internacionals. No hi ha resposta.