Manos Limpias admet que la denúncia contra Begoña Gómez podria estar basada en notícies falses

MadridEl terratrèmol polític que la investigació contra Begoña Gómez ha suposat per a la política espanyola i catalana en les últimes hores podria tenir l'origen en fake news. Manos Límpias ha admès obertament aquest dijous que la denúncia que va presentar contra la dona de Pedro Sánchez per presumpte tràfic d'influències, i que ha portat el president espanyol a plantejar-se plegar, està basada en unes notícies que podrien ser falses.

En un comunicat, el líder de l'autoanomenat sindicat ultradretà, Miguel Bernad, afirma que es van limitar a traslladar a la justícia "informacions que afirmaven presumptes irregularitats que podrien ser presumptament delictives" i afirma que "serà ara el jutge qui haurà de comprovar si aquestes informacions periodístiques són certes o no". "Però si no són incertes entenem que la causa judicial haurà de prosseguir", afegeix en el text, on qualifica d'"inacceptable" la reacció de Pedro Sánchez i li retreu que, enlloc de donar explicacions sobre les acusacions contra Gómez, hagi optat per "insultar" la seva organització.

Què és, però, Manos Limpias? És habitual sentir aquest nom vinculat a denúncies contra dirigents progressistes i de l'entorn de l'independentisme i, sobretot, de denúncies que no porten enlloc. Una de les últimes va ser contra Pedro Sánchez per la llei d'amnistia, que el Tribunal Suprem va inadmetre. El líder d'aquest pseudosindicat, Miguel Bernad, és una figura controvertida no només per la seva ideologia –va ser dirigent del Frente Nacional constituït pel polític franquista Blas Piñar i va ser nomenat cavaller d'honor de la Fundación Francisco Franco– sinó també per la gestió de l'activitat judicial de l'organització.

Poques institucions a Espanya s'han escapat d’una querella de Manos Limpias, que utilitza l’acusació popular –reservada per a aquells que no són perjudicats directes– per personar-se en gairebé tots els casos amb rellevància mediàtica. Han disparat contra el PSOE en el cas dels ERO d’Andalusia, contra el PP pels papers de Bárcenas, han assenyalat la família reial en el cas Nóos i mantenen una obsessió pels nacionalismes perifèrics: van aconseguir la condemna del president del Parlament basc, Juan María Atutxa, i van ser acusació popular en el procediment del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra Artur Mas pel 9-N.

Juan María Atutxa

El sindicat ultra ha presentat més de dues-centes demandes d'ençà de la seva fundació, l'any 1995. La majoria no han tingut cap tipus de recorregut judicial, però una d'elles va suposar tot un èxit per a Manos Limpias: la inhabilitació de Juan María Atutxa com a president del parlament basc. Atutxa es va negar a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abartzalea després de la il·legalització de Batasuna. Imputat per desobediència, Atutxa i dos membres de la mesa van acabar davant del Tribunal Superior de Justícia del País Basc per una querella del sindicat, que exercia l'acusació particular, i la Fiscalia.

Després que el TSJPV arxivés la causa en considerar que no hi havia delicte, Manos Limpias va portar el cas al Tribunal Suprem, que va acabar condemnant Atutxa en una decisió polèmica, perquè va incomplir la seva pròpia doctrina, segons la qual no es podia continuar endavant amb una causa penal si només demana condemna l'acusació particular, com va ser el cas. Atutxa va ser condemnat a un any i mig d'inhabilitació per exercir càrrec públic i al pagament d'una multa.

Ausbanc

Bernad, per contra, va ser condemnat per l'Audiència Nacional a quatre anys de presó per extorsió per haver exercit pressions contra altres parts en els procediments judicials. El Tribunal Suprem finalment el va absoldre perquè va considerar que els fets, que estan provats, no eren delicte. Aquest cas no només va esquitxar Manos Limpias i, de fet, qui en un inici en va sortir més perjudicat va ser el president de l'Associació d'Usuaris de Serveis Bancaris (Ausbanc), Luis Pineda, que abans de ser absolt havia estat condemnat a vuit anys de presó. Al principi l'Audiència Nacional els havia condemnat a tots dos per exigir diners a canvi d'evitar accions judicials o campanyes de descrèdit.

Infanta Cristina

L'advocat Pau Molins va exposar públicament aquesta manera d'operar quan defensava la infanta Cristina de Borbó. Segons va explicar el lletrat, Manos Limpias –que exercia l'acusació popular– va exigir una "quantitat molt important de diners per retirar l'acusació" contra ella.

Artur Mas

Manos Limpias també va ser condemnada a pagar una multa de 3.000 euros per difondre la declaració judicial de l'expresident de la Generalitat Artur Mas en la causa sobre la consulta del 9-N. El sindicat va ser acusació popular en el procediment del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A més, també va denunciar Mas, Carme Forcadell i diputats del Parlament per sedició i rebel·lió per la consulta prèvia a la de l'1-O. No va tenir recorregut.

També ha estat protagonista de moltes denúncies que finalment han quedat en res. Un cas de no fa gaire va ser la querella que van interposar a Pedro Sánchez pel seu acord amb Junts i la tramitació de la proposició de la llei d'amnistia. El Tribunal Suprem, el cinc d'abril, va deixar la denúncia en paper mullat i no la va admetre. A l'historial de Manos Limpias també hi consta una queixa que van fer arribar al Defensor del Poble en contra de la llei que permetia el matrimoni homosexual i una denúncia contra els Lunnis, la sèrie infantil de La 1, per haver mostrat un casament gai.