Maniobres d’última hora a PSOE i PP per tapar fugues als extrems

ValènciaLa discutida foscor imposada per la llei electoral en l’última setmana de campanya, en què no es poden publicar sondejos, no impedeix que les sales de màquines dels partits siguin un anar i venir de trackings propis i aliens, que detecten els moviments tectònics en la fase definitiva del període electoral, quan els indecisos deixen de ser-ho, i a la vegada que els partits posen tota la carn a la graella. En aquesta atípica campanya, esquarterada per la Setmana Santa i que ha tingut dos debats ja en la fase fosca, els últims dies i hores han sigut especialment actius a l’hora de detectar canvis en aquests sondejos secrets però que acaben interessadament filtrats a la premsa. La guerra de nervis s’ha instal·lat, sobretot als equips de campanya del PSOE i el PP. Els dos partits amb aspiracions d’ocupar la Moncloa en les eleccions espanyoles de diumenge pateixen per la pèrdua de vots cap als seus extrems, Podem i Vox, respectivament. I aquest divendres, tant Pedro Sánchez com Pablo Casado van intentar aturar la sagnia introduint la novetat final de la campanya, obrint-se a fer entrar als eventuals executius els seus rivals de bloc ideològic.

El bon paper de Pablo Iglesias, líder de Podem, als debats de l’inici de la setmana, en què va mostrar una imatge moderada i conciliadora enmig de la crispació imposada sobretot per Albert Rivera ha insuflat optimisme a la campanya de Podem amb la mateixa intensitat que neguit a la del PSOE. Els socialistes temien a l’inici de la campanya que un pèssim resultat dels liles dificultés la majoria d’esquerres, però a mesura que avançava la campanya han comprovat com l’absorció de votants per l’esquerra els compensava la caiguda, i Sánchez va començar a insistir míting rere míting que la seva opció era un govern en solitari, amb suports externs i “independents progressistes de prestigi reconegut”. Era la seva manera de mostrar hegemonia i aspirar a créixer pel centre, seduint els votants que poguessin veure amb recel un pacte amb l’esquerra més abrandada que representa Podem. Mentrestant, va abandonar la batalla pel seu extrem esquerre, conscient com era que Iglesias està disposat a fer-lo president. Però ahir a última hora va fer virar el discurs i va obrir la porta a governar amb Podem en un moviment que dona continuïtat a l’allunyament del pacte amb Ciutadans que va fer dimarts al segon debat, el d’Atresmedia.

Sánchez, que divendres va rebre una bona notícia en forma d’editorial del diari econòmic britànic Financial Times, que demanava el vot per a la seva candidatura, com ja va fer en el seu moment The Economist, va clarificar així els blocs. I va anar també un pas més enllà en el seu no a l’independentisme, quan va tancar la porta a una negociació amb ERC i JxCat per a la investidura, també per primer cop en la campanya, tal com va publicar l’ARA la setmana passada. “No vull que l’estabilitat del país descansi en les forces independentistes”, va dir a la SER.

Casado va fer un moviment anàleg, i també ocasionat pels trackings que arriben a la caravana de campanya del líder popular, que apunten a un ascens de Vox per sobre de les previsions incials -en alguns sondejos arriba a ser tercera força, per davant de Podem i Cs-. La preocupació popular es veu agreujada per la capacitat de mobilització del partit ultra, que ahir va omplir com un ou la plaça de Colón de Madrid. Per mirar de fer una crida al vot útil, Casado va voler tranquil·litzar els votants temptats d’anar a la formació extremista assegurant que “tinguin 10 o 40 diputats, tindran la influència que vulguin tenir, sigui entrant al govern o per decidir la investidura o la legislatura”, va afirmar el candidat popular en una entrevista a EsRadio. Casado es mostrava generós amb els seus rivals de bloc a la vegada que apel·lava a unir el vot al voltant del PP per evitar que la divisió de la dreta acabi beneficiant el candidat socialista, per efecte de la llei electoral.

“Per què ens hem d’anar trepitjant la mànega entre nosaltres si al final l’important és governar?”, va dir Casado en un acte a València en què es va reivindicar com un candidat “dialogant i moderat”, capaç de travar negociacions amb els dos partits limítrofs amb el seu. “Cap altre partit no garanteix el canvi de govern”, va insistir en el tancament de campanya a Madrid, on va aplegar unes 8.000 persones, segons el PP, davant les quals es va reivindicar com “l’única garantia del futur de la nostra nació”, informa Laia Forès.

“Guanyar és governar”

Sánchez, com Ciutadans, va triar València per tancar la campanya, per donar suport al candidat a la presidència de la Generalitat, Ximo Puig, que es juga el futur també diumenge, amb la perspectiva de reeditar el Pacte del Botànic, amb Compromís i Podem, avalada per les enquestes però lluny d’estar assegurada. El líder socialista va aplegar unes 10.000 persones al míting final, i va augurar que les eleccions de diumenge seran “històriques”, perquè “després de 10 anys el PSOE tornarà a ser la primera força política”. Sánchez, però, va alertar que l’única victòria passa per tenir la majoria suficient per formar govern: “Si no governem, no guanyem”.

“El perill existeix i és real. Aquí ningú donava un duro perquè Trump fos el president dels EUA, o Bolsonaro del Brasil, i ho són”, va asseverar Sánchez, que, com Casado, va demanar aglutinar el vot d’esquerres al voltant del PSOE per “no especular ni jugar amb el vot”. El candidat socialista va apel·lar obertament als votants indecisos entre el seu partit i Ciutadans i Podem perquè es decantin per la papereta vermella per evitar la “involució” que suposaria un govern de dretes.

Casado i Sánchez van tancar una campanya amb missatges emmirallats: buscant els vots que se’ls escapen pels extrems i reivindicant-se com el millor antídot contra l’altre. La guerra de nervis s’allargarà fins a la nit de demà. Ningú les té totes.