Les maniobres de Moix per apartar el fiscal clau en l’arrest de González

MadridEl fiscal en cap d’Anticorrupció, Manuel Moix, està promovent el retorn a Granada de Carlos Yáñez, un dels dos fiscals que van conduir la detenció de l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González. Yáñez és a Madrid en comissió de serveis, procedent, des del 2010, de la fiscalia granadina. Va ser ell qui va provocar, per discrepàncies amb Moix, la convocatòria de la junta de fiscals en la qual es van aprovar les diligències per detenir González i deu persones més.

La Cadena Ser va informar ahir que Moix intentava apartar Yáñez, de vacances a Granada. La Fiscalia Anticorrupció va negar-ho en un comunicat afirmant que Moix “ha sol·licitat recentment la renovació de la seva plaça a la comissió de serveis, que ha estat aprovada per la fiscalia general de l’Estat”. Segons fonts consultades per l’ARA, la nota omet la maniobra que està duent a terme Moix.

L’origen és una conversa entre Yáñez i Moix en què es fan paleses les discrepàncies. Yáñez va insinuar, segons fonts de la fiscalia, que no estava disposat a suportar més ximpleries. Va donar a entendre que estava disposat a marxar.

Moix va aprofitar l’empipada de Yáñez i l’endemà li va preguntar quan pensava tornar a Granada, i la resposta va ser que no estava disposat a renunciar. El fiscal en cap no es va fer enrere: li va donar de termini fins aquest divendres, dia 28, per “aclarir” la seva posició. Moix també es mostra reticent amb la fiscal Carmen García, que actua en l’operació Lezo al costat de Yáñez. La nota de renovació -una decisió que no ha passat pel Consell Fiscal-és un intent de cobrir-se.

La redimensió de Moix

Moix té un pla: el seu objectiu és “redimensionar” la Fiscalia Anticorrupció. Entre els fiscals, però, es destaca que Moix sembla que no és conscient que el seu passat a la Fiscalia de Madrid i el fet que el seu nom aparegui en les converses que el novembre del 2016 va mantenir Ignacio González amb personatges influents de la judicatura i la política li resten credibilitat.

Què va passar a Madrid? El desembre del 2008, González va ser informat amb tot detall mitjançant un correu electrònic de l’empleada del Canal de Isabel II Araceli B. sobre una operació de desviament de diners per valor de 4,5 milions d’euros amb fons Feder.

Moix, en la seva condició de fiscal superior del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, va firmar el 6 d’octubre del 2009, segons Infolibre, l’arxivament d’una denúncia de l’associació madrilenya Parque Sí en Chamberí contra empreses de familiars de González per l’adjudicació del camp de golf del Canal de Isabel II. És una de les operacions que ara investiga el jutge Eloy Velasco.

L’empleada va ser acomiadada com a represàlia per haver fet arribar a Ignacio González la denúncia. Ho va portar als jutjats, però el jutge Elpidio Silva va arxivar la causa. El Canal de Isabel II va querellar-se contra Araceli B. per revelació de secrets i amenaces. La Fiscalia de Madrid va donar suport a la querella, però finalment va ser absolta.

Més gravacions

Noves converses incloses al sumari confirmen que el 2016 Ignacio González conspirava amb persones que influïen en el ministre Rafael Catalá per aconseguir els nomenaments que al final van tenir lloc: Maza a la fiscalia general de l’Estat i Moix a Anticorrupció.

En una d’aquestes converses, González fa referència a una altra conversa amb Enrique López, exportaveu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) durant el govern del PP, exmembre del TC i magistrat de l’Audiència Nacional.

És l’11 de novembre del 2016, i hi parlen de l’anunci que Maza serà el nou fiscal general de l’Estat, mentre que Catalá havia deixat saber que seria Consuelo Madrigal. “L’altre dia vaig parlar amb Enrique López i li vaig dir «Escolta Enrique, he sentit que Catalá -és una bomba- volia la que hi havia [Madrigal]», i em va dir «Això s’ha filtrat perquè se la volien carregar». A Catalá li va bé, això, perquè sembla que ell no ha posat l’altre; aquest és un tio seriós, és un tio que sap què ha de fer”.

És a dir: Catalá havia decidit nomenar Maza després de prometre-li el càrrec a Madrigal, que es negava a nomenar Moix. Però va filtrar que seguia amb la proposta de Madrigal per fer la impressió que Mariano Rajoy era qui li “imposava” Maza.

González també manté converses a finals del 2016 amb Enrique Arnaldo, exvocal del CGPJ i lletrat de les Corts Generals, un jurista amb influència al PP. Arnaldo diu: “Hi ha moviments de canvi a la fiscalia general, ara es posen en marxa les peces. Sens dubte sí que sé que és voluntat del ministre [Catalá] canviar la peça principal. Estic movent-me perquè el nou que substitueixi aquesta senyora sigui bo”. Es refereix a Maza.

Però González està preocupat pel seu tema: els jutges d’instrucció i, en particular, la jutge d’Estepona que investiga el cas del seu àtic de Marbella. “I els de baix?”, l’interroga. “Esclar, que t’ho toqui tot, efectivament”, li respon Arnaldo, que dibuixa els objectius: “S’ha de moure la peça principal [fiscal general de l’Estat] i després les dues que van al costat, la Fiscalia de l’Audiència Nacional i la Fiscalia Anticorrupció. La gent de l’Audiència Nacional sí que pretenen que surti [Javier] Zaragoza, que és un dels elements més principals. Aquesta operació, que jo sàpiga, està preparada. És una garantia que segueixi Rafael [Catalá], perquè ja el coneix”.

González sembla creure que les coses van millor per a ell. “A veure si fem un pas en la bona direcció, hòstia”, diu. Cinc mesos després va entrar a la presó.